Destaquem - Nexe Nacional

Tomàs Sindermann i Muñoz

El model productiu dels Països Catalans és un gran generador de feines, però no prosperitat; ens acosta als deu milions, però no a la plenitud nacional. El nacionalisme d'esquerres necessita un programa econòmic que vetlli per la preservació de la llengua i la identitat catalana i garanteixi llibertat i seguretat econòmica per tota la seva població.

Lliçons de catalanofòbia

Pol Viñas Jiménez

L’onada d’indignació en relació amb el número catalanòfob representat a Barcelona ens ajuda a aclarir el rumb en un moment de desorientació estratègica. Així, queda clar qui som, amb quines forces comptem i, sobretot, amb qui no podem comptar.

Sobirania municipalista

Marcel Busquets i Casadevall

Aquest article qüestiona el nostre model municipal fragmentat i proposa una via clara per repensar el nostre futur: mancomunar per guanyar sobirania, eficàcia i consciència nacional.

Independentisme català i memòria nacional: la proposta de Reeixida

Oriol Falguera

L'independentisme català pateix una greu mancança envers la recuperació, preservació i projecció de la memòria nacional catalana. Arrels, orgull i memòria són els tres eixos de la Fundació Reeixida, la qual té per objectiu contribuir a generar un canvi cultural de fons que permeti consolidar una mentalitat de conflicte i una cultura de resistència.

L’embruix sanchista

Maria Vidal

Enmig d'un context internacional imprevisible, Pedro Sánchez s'ha erigit en el far moral de la socialdemocràcia europea mentre, a l'Estat espanyol, és l'agent de espanyolisme.

Rica i plena?

Per un sindicalisme de construcció nacional

Aniol Soler i Raset

Enmig del camp de batalla en què s'ha convertit Catalunya i els Països Catalans, el sindicat pot i ha de ser un element nacionalitzador cabdal i esdevenir un baluard des d'on defensar els llocs de treball de les persones que viuen i treballen a Catalunya.

En la defensa de la llengua hi ha futur

Abel Riu, Núria Alcaraz Coca

A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.

Dos països separats per la mateixa llengua: Catalunya i el País Valencià… i Espanya

Vicent Flor

Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.

El moment luterà de l’esquerra nacionalista

Tomàs Sindermann i Muñoz

L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.

Qui armarà els catalans?

Aniol Soler i Raset

No podem tenir aquests debats amb el vocabulari de plastilina i els marcs mentals de cartó pedra que ens ha deixat el Procés. La desconnexió col·lectiva envers la realitat més dura que pot viure una comunitat humana és perillosa, perquè ens fa levitar dins l’autoengany.