Destaquem - Nexe Nacional

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (I)

Lluís Duran i Solà

Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.

Reconquerir Gaudí

Oriol Méndez

El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.

Empobrida i espanyola

Per què venen immigrants? La regulació capitalista de la demografia catalana

Tomàs Sindermann i Muñoz

El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.

La formació dels sous i la necessitat del salari mínim

Noel Huguet Sabà

Aquest article defensa la necessitat d’una política d’increments del salari mínim per tal de combatre la pobresa, i discuteix que el lliure mercat determini salaris justos.

El dret a la nostàlgia

Pau Turró Falgàs

Aquest article entra de ple en discussió amb Jordi Muñoz i el seu article sobre l'ús polític de la nostàlgia i els biaixos que hi subjauen.

Jovent, salaris, futur?

Jordi Serracant Carré

Aquest article exposa la gran pèrdua de poder adquisitiu dels salaris bruts mitjans a Catalunya, especialment entre els joves, des de 2004.

Tenir consciència de classe o la consciència tranquil·la?

Aniol Soler i Raset

Catalunya ja digereix el final del Procés mentre observa com creixen les pors i un nou clima polític. L’esquerra arriba tard i a destemps a un present polític que no sap llegir. L'article planteja un dilema urgent: defensar idees abstractes o les vides concretes de les persones que viuen i treballen a Catalunya —i adverteix que només una esquerra arrelada al país, i purgada de visions autocomplaents, podrà frenar l’avanç reaccionari.

Baralles al fangar del debat migratori

Noel Huguet Sabà

Aquestes setmanes hem pogut veure una obertura tensa del debat migratori, també dins d’espais d’esquerres i catalanistes. L’autor explora alguns arguments i contrarguments que s’han posat sobre la taula, entre ells el de “comprar el marc de l’extrema dreta” o "fer concessions a la xenofòbia".

Palestra, per la nació, la cultura i l’esport (1930-1939)

Lluís Duran i Solà

Palestra continua sent un referent molt important, malgrat que sovint desconegut, del catalanisme civil. La seva activitat formativa i nacionalitzadora, en una època turbulenta i violenta, s’erigeix en una font d’aprenentatges pel present.

L’esquerra, la nació i la immigració

Tomàs Sindermann i Muñoz

A l'esquerra nacionalista li urgeix debatre amb profunditat les raons econòmiques del creixement migratori al nostre país, el seu impacte demolingüístic i quines són les polítiques de planificació demogràfica i d'integració necessàries per a la pervivència nacional.

L’independentisme amb Palestina i la construcció d’agenda pròpia

Núria Alcaraz Coca

El nacionalisme d’esquerres necessita recuperar el sentit de l’estratègia, és a dir, ser capaç de reaccionar davant l’actualitat sense dissoldre-s’hi, construint un nou projecte polític amb accions concretes per la supervivència de la nació que alhora connecti els grans debats globals amb la realitat política, econòmica i cultural del país.

De què servirà fer una vaga per Palestina?

Aniol Soler i Raset

Una vaga per Palestina pot tenir un valor moral, però també pot ser un miratge polític. En aquest article l'autor planteja una pregunta incòmoda: estem defensant els palestins o estem fent la feina de Pedro Sánchez i d’un sindicalisme desacreditat?

Ràbia

Anna Pagès i Pardo

En un context en què l’esperança sovint s’esvaeix i les estructures de poder semblen inamovibles, aquesta emoció esdevé una eina imprescindible per reactivar la crítica social i rearmar els projectes d’emancipació.

El potencial econòmic i social de l’ecosistema català del videojoc

Marc Angrill Jordà

L'àmbit dels videojocs és estratègic per Catalunya com a indústria cultural amb més potencial econòmic i cultural per al país.

Morir d’èxit

Tomàs Sindermann i Muñoz

El model productiu dels Països Catalans és un gran generador de feines, però no prosperitat; ens acosta als deu milions, però no a la plenitud nacional. El nacionalisme d'esquerres necessita un programa econòmic que vetlli per la preservació de la llengua i la identitat catalana i garanteixi llibertat i seguretat econòmica per tota la seva població.

Lliçons de catalanofòbia

Pol Viñas Jiménez

L’onada d’indignació en relació amb el número catalanòfob representat a Barcelona ens ajuda a aclarir el rumb en un moment de desorientació estratègica. Així, queda clar qui som, amb quines forces comptem i, sobretot, amb qui no podem comptar.

Sobirania municipalista

Marcel Busquets i Casadevall

Aquest article qüestiona el nostre model municipal fragmentat i proposa una via clara per repensar el nostre futur: mancomunar per guanyar sobirania, eficàcia i consciència nacional.

Independentisme català i memòria nacional: la proposta de Reeixida

Oriol Falguera

L'independentisme català pateix una greu mancança envers la recuperació, preservació i projecció de la memòria nacional catalana. Arrels, orgull i memòria són els tres eixos de la Fundació Reeixida, la qual té per objectiu contribuir a generar un canvi cultural de fons que permeti consolidar una mentalitat de conflicte i una cultura de resistència.

L’embruix sanchista

Maria Vidal

Enmig d'un context internacional imprevisible, Pedro Sánchez s'ha erigit en el far moral de la socialdemocràcia europea mentre, a l'Estat espanyol, és l'agent de espanyolisme.

Rica i plena?

Per un sindicalisme de construcció nacional

Aniol Soler i Raset

Enmig del camp de batalla en què s'ha convertit Catalunya i els Països Catalans, el sindicat pot i ha de ser un element nacionalitzador cabdal i esdevenir un baluard des d'on defensar els llocs de treball de les persones que viuen i treballen a Catalunya.

En la defensa de la llengua hi ha futur

Abel Riu, Núria Alcaraz Coca

A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.

Dos països separats per la mateixa llengua: Catalunya i el País Valencià… i Espanya

Vicent Flor

Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.

El moment luterà de l’esquerra nacionalista

Tomàs Sindermann i Muñoz

L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.

Qui armarà els catalans?

Aniol Soler i Raset

No podem tenir aquests debats amb el vocabulari de plastilina i els marcs mentals de cartó pedra que ens ha deixat el Procés. La desconnexió col·lectiva envers la realitat més dura que pot viure una comunitat humana és perillosa, perquè ens fa levitar dins l’autoengany.

Per un nacionalisme català robust i integrador

Daniel Cetrà Bernardo

El nacionalisme català compta amb referents teòrics sòlids i experiències comparades rellevants que permeten reivindicar un model nacional robust i integrador. El repte és majúscul, però, des d’un punt de vista teòric, un primer pas fonamental és evitar falses dicotomies i tenir presents les idees dominants sobre el valor moral de la nació.

Rodalies, estructura d’Estat

Marcel Busquets i Casadevall

L’Estat guanya per partida doble: s’ha desempallegat de la mala gestió i, ara, si no funciona és culpa dels catalans. La negociació del traspàs de Rodalies posa de manifest un problema de fons: tenim una manca de voluntat històrica per generar estructures de poder.

Nacionalisme contra la desesperança

Anna Pagès i Pardo

Qui voldria formar part d’un país capcot, perdedor i menyspreat pels mateixos habitants? Jo no em dono per vençuda, no volent ser una nàufraga agafada del pal major del vaixell, necessitem autoestima per fer valdre la nostra nació i la nostra llengua.

Resiliència nacional

Aniol Soler i Raset

Les dades dels usos lingüístics a Catalunya són desastroses, però ara és l’hora de centrar la reflexió, les energies i els esforços en preservar la nostra llengua i la nostra cultura i les bases econòmiques i materials que les mantenen vives.

L’EULP 2023 i el vestit nou de l’emperador

Equip editorial

La publicació dels resultats de l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, relatius a l’any 2023, revela una realitat ja innegable: cal actuar, i ni tan sols el govern del PSC més espanyolista de la història s’ha atrevit a negar-ho.

Ningú s’apunta a un enterrament

Marçal Terrades i Planadevall

El declivi narratiu de les esquerres davant les utopies conservadores: als humans no ens mou només el coneixement dels problemes, sinó la creença que poden tenir solució.

La casa en flames

Aniol Soler i Raset

Els xarnegos ja no existeixen a ulls dels centenars de milers de persones vingudes de fora. I els catalans som una espècie de poblador mitològic del qual n’han sentit a parlar però que molt poques vegades han vist

La DANA i la doctrina marcial del xoc

Ricard Chulià

Els valencians tenim mala peça al teler: hem estat ferits profundament i ens costarà déu i ajuda refer-nos, més encara quan la normalitat ja ens suposava haver de fer front a l’espoliació colonial i colonialista.

A Mallorca, també, esquerra rima amb nació

Pere Antoni Pons

El PSIB-PSOE és, més enllà de conjuntures i de matisos, un partit de poder, per tant, està al servei de l’statu quo socioeconòmic i de l’hegemonia castellanoespanyola

L'Estat de la nació

El turisme, via catalana a la pobresa

Joan Buades i Beltran

La Catalunya d'avui s'empobreix a causa del monocultiu turístic i la seva posició en la globalització. Mentrestant, la crisi climàtica comença a afectar-nos sense que els poders públics afrontin aquesta amenaça.

L'Estat de la nació

Una saba nova, una selecció

Arnau Rius

Com ens afecten les seleccions esportives en la construcció de la nostra identitat nacional? El nacionalisme català ha deixat de banda aquest front els últims anys?

L'Estat de la nació

Moure muntanyes sense perdre les arrels

Noelia Karanezi Martín

Mentre l'espanyolisme i l'extrema dreta han construït un imperi a les xarxes socials, el nacionalisme català d'esquerres resta mut. Necessitem adoptar formats audiovisuals innovadors, visualment atractius i emocionalment potents.

L'Estat de la nació

Recuperant les coordenades nacionals

Núria Alcaraz Coca

Les discriminacions i relacions de poder contra la població catalanoparlant i la nació catalana sovint són obviades per l'esquerra catalana. Cal incorporar la perspectiva nacional per entendre realment que passa en aquest país.