Catalunya ja digereix el final del Procés mentre observa com creixen les pors i un nou clima polític. L’esquerra arriba tard i a destemps a un present polític que no sap llegir. L'article planteja un dilema urgent: defensar idees abstractes o les vides concretes de les persones que viuen i treballen a Catalunya —i adverteix que només una esquerra arrelada al país, i purgada de visions autocomplaents, podrà frenar l’avanç reaccionari.
Aniol Soler i Raset
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
Número #3
Després del cicle mobilitzador que va acabar-se l’any 2019, el nacionalisme català va trobar-se a si mateix descol·locat: l’objectiu polític dels darrers anys no s’havia aconseguit i calia afrontar la crua realitat del país. La treva que va suposar la Covid ja va donar un primer moment per reorientar estratègia, però és especialment a partir de la sortida del govern en el cas de Junts i de la pèrdua de la Generalitat en el d’ERC que els debats inajornables emergeixen inevitablement. I bona part del nacionalisme i del catalanisme ha retrobat en la llengua la resposta a la reorientació estratègica. En aquest tercer número proposem als lectors articles que ajudaran a entomar amb més certeses i garanties el que sembla que serà un dels temes centrals del pròxim (o fins i tot present) cicle polític.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
Conversem sobre el model lingüístic del sistema educatiu obligatori de Catalunya. El diagnòstic és compartit: a hores d'ara, l’escola catalana, de la qual té competències plenes la Generalitat, no funciona com a element de catalanització lingüística i cultural com hauria de funcionar. I és més, la tendència és anar a pitjor. Més enllà dels factors externs que han portat a aquesta situació, aquesta edició de l’A Foc Lent busca contraposar dues visions sobre què fer d'ara endavant. Per una banda, la proposta de bastir un model de doble xarxa lingüística i de l’altra la de reforçar, renovar i aprofundir en el model actual d’escola catalana.
Parla català!
Pau Turró Falgàs
Jordí Martí Monllau ens convida a recuperar una narrativa pròpia, sòlida i fonamentada sobre les relacions entre llengua, identitat i justícia social i ens empeny a comprendre que sense consciència nacional no hi ha possibilitat de llibertat.
Parla català!
Caterina Canyelles Marquès
Els catalanoparlants hem deixat de ser majoria a les Illes Balears, però tampoc ho són els que ens voldrien fer desaparèixer. Els atacs ferotges a la llengua també tenen avantatges: no passen tan desapercebuts com els subtils ni són tan efectius, perquè ens fan reaccionar i creen conflicte. És en silenci que moren les llengües, no quan hi ha batalla.
Parla català!
Miquel Gil
Tot i que sovint es diu que la llengua catalana s'imposa artificialment des de l'administració, la realitat contradiu aquest mite. El Règim del 78, el marc constitucional i la creativa interpretació de la jurisprudència han establert la jerarquia de llengües i de comunitats de parlants.
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
Noel Huguet Sabà
Aquestes setmanes hem pogut veure una obertura tensa del debat migratori, també dins d’espais d’esquerres i catalanistes. L’autor explora alguns arguments i contrarguments que s’han posat sobre la taula, entre ells el de “comprar el marc de l’extrema dreta” o "fer concessions a la xenofòbia".
Lluís Duran i Solà
Palestra continua sent un referent molt important, malgrat que sovint desconegut, del catalanisme civil. La seva activitat formativa i nacionalitzadora, en una època turbulenta i violenta, s’erigeix en una font d’aprenentatges pel present.
Tomàs Sindermann i Muñoz
A l'esquerra nacionalista li urgeix debatre amb profunditat les raons econòmiques del creixement migratori al nostre país, el seu impacte demolingüístic i quines són les polítiques de planificació demogràfica i d'integració necessàries per a la pervivència nacional.
Núria Alcaraz Coca
El nacionalisme d’esquerres necessita recuperar el sentit de l’estratègia, és a dir, ser capaç de reaccionar davant l’actualitat sense dissoldre-s’hi, construint un nou projecte polític amb accions concretes per la supervivència de la nació que alhora connecti els grans debats globals amb la realitat política, econòmica i cultural del país.
Aniol Soler i Raset
Catalunya ja digereix el final del Procés mentre observa com creixen les pors i un nou clima polític. L’esquerra arriba tard i a destemps a un present polític que no sap llegir. L'article planteja un dilema urgent: defensar idees abstractes o les vides concretes de les persones que viuen i treballen a Catalunya —i adverteix que només una esquerra arrelada al país, i purgada de visions autocomplaents, podrà frenar l’avanç reaccionari.
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
Conversem sobre el model lingüístic del sistema educatiu obligatori de Catalunya. El diagnòstic és compartit: a hores d'ara, l’escola catalana, de la qual té competències plenes la Generalitat, no funciona com a element de catalanització lingüística i cultural com hauria de funcionar. I és més, la tendència és anar a pitjor. Més enllà dels factors externs que han portat a aquesta situació, aquesta edició de l’A Foc Lent busca contraposar dues visions sobre què fer d'ara endavant. Per una banda, la proposta de bastir un model de doble xarxa lingüística i de l’altra la de reforçar, renovar i aprofundir en el model actual d’escola catalana.
Parla català!
Pau Turró Falgàs
Jordí Martí Monllau ens convida a recuperar una narrativa pròpia, sòlida i fonamentada sobre les relacions entre llengua, identitat i justícia social i ens empeny a comprendre que sense consciència nacional no hi ha possibilitat de llibertat.
Rica i plena?
Noel Huguet Sabà
Conversem amb Miquel Puig sobre la situació i evolució actual del model productiu català i ens preguntem, resseguint la seva obra, sobre com aquests factors afecten la prosperitat, l'equitat, el nivell salarial i la salut democràtica, claus per construir les bases de la Catalunya de demà.