Qui voldria formar part d’un país capcot, perdedor i menyspreat pels mateixos habitants? Jo no em dono per vençuda, no volent ser una nàufraga agafada del pal major del vaixell, necessitem autoestima per fer valdre la nostra nació i la nostra llengua.
Anna Pagès i Pardo
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
Número #1
Si pensar en termes nacionals era abans necessari, ara ha esdevingut un imperatiu indefugible. Per tot això, en aquest primer número de Nexe Nacional entomem les qüestions que considerem fonamentals posant la nació al centre de la conversa. L'emergència nacional que travessa el país posa en risc la supervivència col·lectiva de les nostres formes de vida. Sense abraçar i entomar la idea d'una construcció nacional sòlida que permeti reteixir el país i tornar-lo a cohesionar, no només el futur de la catalanitat no està garantit, sinó que fins i tot el seu present trontolla. Per tot això, en aquest número us convidem a abordar quin és l'Estat de la nació, quina és la dimensió dels mals que l'afecten i de quines formes es poden començar a revertir.
L'Estat de la nació
Aniol Soler i Raset
Superada l'expectativa d'una independència propera, necessitem resituar-nos en aquesta carrera de fons mirant a llarg termini. Revitalitzar la consciència comunitària i la llengua catalana per poder reconstruir un futur com a poble.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Conversem amb Marina Massaguer i hi compartim dubtes i debatem solucions davant la situació d’emergència lingüística del català, especialment pel que fa al retrocés general del seu ús social i l’adopció del seu ús per part de persones nouvingudes.
L'Estat de la nació
Joan Buades i Beltran
La Catalunya d'avui s'empobreix a causa del monocultiu turístic i la seva posició en la globalització. Mentrestant, la crisi climàtica comença a afectar-nos sense que els poders públics afrontin aquesta amenaça.
L'Estat de la nació
Arnau Rius
Com ens afecten les seleccions esportives en la construcció de la nostra identitat nacional? El nacionalisme català ha deixat de banda aquest front els últims anys?
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
Daniel Cetrà Bernardo
El nacionalisme català compta amb referents teòrics sòlids i experiències comparades rellevants que permeten reivindicar un model nacional robust i integrador. El repte és majúscul, però, des d’un punt de vista teòric, un primer pas fonamental és evitar falses dicotomies i tenir presents les idees dominants sobre el valor moral de la nació.
Marcel Busquets i Casadevall
L’Estat guanya per partida doble: s’ha desempallegat de la mala gestió i, ara, si no funciona és culpa dels catalans. La negociació del traspàs de Rodalies posa de manifest un problema de fons: tenim una manca de voluntat històrica per generar estructures de poder.
Anna Pagès i Pardo
Qui voldria formar part d’un país capcot, perdedor i menyspreat pels mateixos habitants? Jo no em dono per vençuda, no volent ser una nàufraga agafada del pal major del vaixell, necessitem autoestima per fer valdre la nostra nació i la nostra llengua.
Aniol Soler i Raset
Les dades dels usos lingüístics a Catalunya són desastroses, però ara és l’hora de centrar la reflexió, les energies i els esforços en preservar la nostra llengua i la nostra cultura i les bases econòmiques i materials que les mantenen vives.
Aniol Soler i Raset
No podem tenir aquests debats amb el vocabulari de plastilina i els marcs mentals de cartó pedra que ens ha deixat el Procés. La desconnexió col·lectiva envers la realitat més dura que pot viure una comunitat humana és perillosa, perquè ens fa levitar dins l’autoengany.
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Conversem amb Marina Massaguer i hi compartim dubtes i debatem solucions davant la situació d’emergència lingüística del català, especialment pel que fa al retrocés general del seu ús social i l’adopció del seu ús per part de persones nouvingudes.
L'Estat de la nació
Arnau Barquer Cerdà
Reflexionem sobre el canvi de cicle que obre el post-procés i com aquest ha afectat l’espai de l’esquerra nacional catalana, un espai polític que ha patit un fort retrocés no només a nivell electoral, sinó també en clau d’articulació política de l’espai catalanista. Més enllà de l’anàlisi, que s’ha anat fent per part cada espai des del 2017, dels perquès de la derrota, la conversa provarà de plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.