El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.
Oriol Méndez
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
Número #4
Lluny d’una tradició monolítica i d’un consens inqüestionable, a l’esquerra catalana hi ha aflorat una vegada rere l’altra un ric debat sobre el fenomen migratori en relació amb la nostra pervivència nacional i la lluita de classes als Països Catalans. Les raons per parlar sobre el fenomen migratori —per analitzar-lo, debatre’l, i mirar d’arribar a conclusions útils políticament— transcendeixen, i molt, la lluita contra l’extrema dreta. La nostra nació es troba en un moment crític de la seva història, i per entendre-ho, per entendre'ns, és indispensable no perdre de vista la variable demogràfica. En aquest número abordem els efectes del fenomen migratori, el repte que la immigració suposa pels autòctons, la relació entre el fenomen migratori i la llengua i la identitat i aprofundim en els discursos que han vertebrat el discurs públic sobre la qüestió.
Empobrida i espanyola
Noel Huguet Sabà
Què vol dir que els immigrants “fan les feines que no volen fer els autòctons”? Quines implicacions té això per a la construcció d’una nació republicana que garanteixi la igualtat de drets i la cohesió social?
Empobrida i espanyola
Tomàs Sindermann i Muñoz
El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.
Empobrida i espanyola
Mercè A.
Si entenem el metabolisme nacional com un sistema de fluxos interdependents que produeix i alhora s’alimenta de llengua, cultura, institucions, territori i poder polític; aleshores es fa evident fins a quin punt la seva estabilitat depèn del control efectiu sobre aquests circuits. I aquí apareix el diagnòstic incòmode: malgrat tenir-ne competències, Catalunya (com el País Valencià, o les Illes) no controla els principals aparells de reproducció social. Ni els educatius, ni els mediàtics, ni els migratoris, ni els que organitzen la força de treball. I això situa el seu metabolisme nacional en una fragilitat estructural permanent
Empobrida i espanyola
Arnau Barquer Cerdà
Conversa amb Andreu Domingo i Maite Puigdevall sobre l'evolució demogràfica de Catalunya i de com aquesta, sumada a l'ocupació espanyola, transforma els usos lingüístics del nostre país. A més, debatem sobre l'èxit i el fracàs de la normalització i la integració.
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
Empobrida i espanyola
Tomàs Sindermann i Muñoz
El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.
Noel Huguet Sabà
Aquest article defensa la necessitat d’una política d’increments del salari mínim per tal de combatre la pobresa, i discuteix que el lliure mercat determini salaris justos.
Pau Turró Falgàs
Aquest article entra de ple en discussió amb Jordi Muñoz i el seu article sobre l'ús polític de la nostàlgia i els biaixos que hi subjauen.
Jordi Serracant Carré
Aquest article exposa la gran pèrdua de poder adquisitiu dels salaris bruts mitjans a Catalunya, especialment entre els joves, des de 2004.
Oriol Méndez
El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
Empobrida i espanyola
Arnau Barquer Cerdà
Conversa amb Andreu Domingo i Maite Puigdevall sobre l'evolució demogràfica de Catalunya i de com aquesta, sumada a l'ocupació espanyola, transforma els usos lingüístics del nostre país. A més, debatem sobre l'èxit i el fracàs de la normalització i la integració.
Empobrida i espanyola
Núria Alcaraz Coca
Conversa sobre l'ús del català i la construcció del sentiment de pertinença entre les persones nouvingudes a partir de dues experiències vitals diferents però amb una mirada compartida.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
Conversem sobre el model lingüístic del sistema educatiu obligatori de Catalunya. El diagnòstic és compartit: a hores d'ara, l’escola catalana, de la qual té competències plenes la Generalitat, no funciona com a element de catalanització lingüística i cultural com hauria de funcionar. I és més, la tendència és anar a pitjor. Més enllà dels factors externs que han portat a aquesta situació, aquesta edició de l’A Foc Lent busca contraposar dues visions sobre què fer d'ara endavant. Per una banda, la proposta de bastir un model de doble xarxa lingüística i de l’altra la de reforçar, renovar i aprofundir en el model actual d’escola catalana.