El model productiu dels Països Catalans és un gran generador de feines, però no prosperitat; ens acosta als deu milions, però no a la plenitud nacional. El nacionalisme d'esquerres necessita un programa econòmic que vetlli per la preservació de la llengua i la identitat catalana i garanteixi llibertat i seguretat econòmica per tota la seva població.
Tomàs Sindermann i Muñoz
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
Número #3
Després del cicle mobilitzador que va acabar-se l’any 2019, el nacionalisme català va trobar-se a si mateix descol·locat: l’objectiu polític dels darrers anys no s’havia aconseguit i calia afrontar la crua realitat del país. La treva que va suposar la Covid ja va donar un primer moment per reorientar estratègia, però és especialment a partir de la sortida del govern en el cas de Junts i de la pèrdua de la Generalitat en el d’ERC que els debats inajornables emergeixen inevitablement. I bona part del nacionalisme i del catalanisme ha retrobat en la llengua la resposta a la reorientació estratègica. En aquest tercer número proposem als lectors articles que ajudaran a entomar amb més certeses i garanties el que sembla que serà un dels temes centrals del pròxim (o fins i tot present) cicle polític.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
Conversem sobre el model lingüístic del sistema educatiu obligatori de Catalunya. El diagnòstic és compartit: a hores d'ara, l’escola catalana, de la qual té competències plenes la Generalitat, no funciona com a element de catalanització lingüística i cultural com hauria de funcionar. I és més, la tendència és anar a pitjor. Més enllà dels factors externs que han portat a aquesta situació, aquesta edició de l’A Foc Lent busca contraposar dues visions sobre què fer d'ara endavant. Per una banda, la proposta de bastir un model de doble xarxa lingüística i de l’altra la de reforçar, renovar i aprofundir en el model actual d’escola catalana.
Parla català!
Pau Turró Falgàs
Jordí Martí Monllau ens convida a recuperar una narrativa pròpia, sòlida i fonamentada sobre les relacions entre llengua, identitat i justícia social i ens empeny a comprendre que sense consciència nacional no hi ha possibilitat de llibertat.
Parla català!
Caterina Canyelles Marquès
Els catalanoparlants hem deixat de ser majoria a les Illes Balears, però tampoc ho són els que ens voldrien fer desaparèixer. Els atacs ferotges a la llengua també tenen avantatges: no passen tan desapercebuts com els subtils ni són tan efectius, perquè ens fan reaccionar i creen conflicte. És en silenci que moren les llengües, no quan hi ha batalla.
Parla català!
Miquel Gil
Tot i que sovint es diu que la llengua catalana s'imposa artificialment des de l'administració, la realitat contradiu aquest mite. El Règim del 78, el marc constitucional i la creativa interpretació de la jurisprudència han establert la jerarquia de llengües i de comunitats de parlants.
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
Pol Viñas Jiménez
L’onada d’indignació en relació amb el número catalanòfob representat a Barcelona ens ajuda a aclarir el rumb en un moment de desorientació estratègica. Així, queda clar qui som, amb quines forces comptem i, sobretot, amb qui no podem comptar.
Marcel Busquets i Casadevall
Aquest article qüestiona el nostre model municipal fragmentat i proposa una via clara per repensar el nostre futur: mancomunar per guanyar sobirania, eficàcia i consciència nacional.
Oriol Falguera
L'independentisme català pateix una greu mancança envers la recuperació, preservació i projecció de la memòria nacional catalana. Arrels, orgull i memòria són els tres eixos de la Fundació Reeixida, la qual té per objectiu contribuir a generar un canvi cultural de fons que permeti consolidar una mentalitat de conflicte i una cultura de resistència.
Maria Vidal
Enmig d'un context internacional imprevisible, Pedro Sánchez s'ha erigit en el far moral de la socialdemocràcia europea mentre, a l'Estat espanyol, és l'agent de espanyolisme.
Tomàs Sindermann i Muñoz
El model productiu dels Països Catalans és un gran generador de feines, però no prosperitat; ens acosta als deu milions, però no a la plenitud nacional. El nacionalisme d'esquerres necessita un programa econòmic que vetlli per la preservació de la llengua i la identitat catalana i garanteixi llibertat i seguretat econòmica per tota la seva població.
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
Conversem sobre el model lingüístic del sistema educatiu obligatori de Catalunya. El diagnòstic és compartit: a hores d'ara, l’escola catalana, de la qual té competències plenes la Generalitat, no funciona com a element de catalanització lingüística i cultural com hauria de funcionar. I és més, la tendència és anar a pitjor. Més enllà dels factors externs que han portat a aquesta situació, aquesta edició de l’A Foc Lent busca contraposar dues visions sobre què fer d'ara endavant. Per una banda, la proposta de bastir un model de doble xarxa lingüística i de l’altra la de reforçar, renovar i aprofundir en el model actual d’escola catalana.
Parla català!
Pau Turró Falgàs
Jordí Martí Monllau ens convida a recuperar una narrativa pròpia, sòlida i fonamentada sobre les relacions entre llengua, identitat i justícia social i ens empeny a comprendre que sense consciència nacional no hi ha possibilitat de llibertat.
Rica i plena?
Noel Huguet Sabà
Conversem amb Miquel Puig sobre la situació i evolució actual del model productiu català i ens preguntem, resseguint la seva obra, sobre com aquests factors afecten la prosperitat, l'equitat, el nivell salarial i la salut democràtica, claus per construir les bases de la Catalunya de demà.