Si féssim un breu repàs a la societat civil de la Catalunya republicana, una de les propostes més innovadores (encara avui) fora Palestra, altrament anomenada Organització Nacional de la Joventut Catalana.
Per què diem que és una proposta innovadora? Pel projecte que presentà i per la forma com tractà els seus associats. El projecte és una barreja de moltes activitats que en la societat del seu temps estaven escampades. Palestra les aplegà en un sol canemàs. Per això era una eina creada ad hoc, que s’inspirava en referents internacionals, com els cercles de debats de les universitats angleses (on l’impulsor principal de Palestra, Josep M. Batista i Roca, havia estudiat), les societats gimnàstiques i culturals eslaves, els sòkols, però també la munió d’activitats culturals creades a redós de l’excursionisme o entitats culturals de barri, com els cicles de conferències temàtiques, els “amics del llibre”, revistes populars literàries catalanes… A aquests projectes s’hi afegiren les opinions d’intel·lectuals catalans a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, 1928-1929, mitjançant la polèmica oberta des de les pàgines del diari La Publicitat sobre què calia promoure entre els joves deseducats en el règim autoritari i anticatalà de la Dictadura.
El model que presenta Palestra als joves de Catalunya es va acabar de concretar d’antuvi en la fi del sistema dictatorial (any 1930), quan la pressió popular republicana anava guanyant espais de llibertat (aleshores sí sense cap transacció amb la monarquia decadent ni els seus darrers i decrèpits partidaris), reobrint entitats obreres, catalanistes o republicanes, posant en marxa noves capçaleres populars de premsa en català, demanant l’amnistia i el retorn dels exiliats i de Francesc Macià, la reobertura de la “fàbrica de nacionalistes”, el Centre de Dependents (CADCI), al bell mig de la Rambla de Santa Mònica i, finalment, des d’un article publicat al diari El Matí, començant “la batalla de la llengua”, escrit per Pau Romeva.
Què comportà per Palestra assumir els objectius d’aquesta campanya comuna a tota la premsa catalanista? Dues activitats que Palestra, des de la seva seu central de Barcelona, primer al damunt de la seu actual de Ràdio de Barcelona i, posteriorment, al damunt del Bar Estudiantil, de la plaça de la Universitat, i arreu on tenia delegacions consolidades (Manresa, Igualada, Badalona, Tarragona, Tortosa, Tàrrega, Banyoles o Ripoll…) va omplir moltes hores i va mobilitzar moltes persones: cursos de llengua catalana, amb un programa de ràdio i tot, i campanyes de catalanització pública, formant part dels dos comitès unitaris per a dur aquesta darrera tasca a tots els carrers i places: el Comitè Pro Catalanització (1932-1933) i el Comitè de Catalanització (1935-1937), presidit pel militant comunista Miquel Ferrer. Amb el compromís comú, encara vigent, d’emprar arreu i tothora el català. L’impuls comú catalanitzador el va portar a tenir “una parella de fet” (regular, això sí) l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, la veritable impulsora de l’escola catalana des de 1898. Si els nens i les nenes coneixien la seva llengua i el seu país amb la Protectora; ja crescudets, ho podien continuar fent des de Palestra: mateix objectiu, edats diferents.
Si els nens i les nenes coneixien la seva llengua i el seu país amb la Protectora; ja crescudets, ho podien continuar fent des de Palestra: mateix objectiu, edats diferents
El seu infantament va ser l’abril de 1930. Moment de recanvi en el catalanisme polític, quan fineix la llarga etapa de predomini de la Lliga Regionalista i encara no ha començat la de l’esquerra catalanista, quan cal posar les noves bases d’una Catalunya democràtica per a tothom i en cal formar una nova ciutadania, que ha estat, durant 7 anys, intensament espanyolitzada i “acarallotada”.
El recorregut final d’aquesta entitat eminentment formativa va ser aquest:
- Un Agrupament Femení i un Agrupament Escolar, d’on en sorgí la iniciativa de crear la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).
- Departament d’Obra Social: assegurances (posteriorment anomenades L’Escut) i campanyes higièniques.
- Servei de Difusió Cultural: Biblioteca, cursets i conferències, cinema i exposicions.
- Departament d’Educació Moral: Cercle d’Estudis Morals, Àgora (escola de polemistes i oradors).
- Departament d’Educació Patriòtica: Difusió de la llengua, Nostra Parla (relacions amb la resta dels Països Catalans), Cercle d’Estudis Patriòtics i Cercle d’Estudis Econòmics.
- Departament d’Educació Física: Falziots (aviació), Gimnàstica, Natació i navegació (Club Mare Nostrum) i Secció Excursionista (esports de neu, acampades, escoltisme, a tres nivells).
- Departament de Propaganda: Actes públics, Propaganda impresa, amb un disseny acurat, i servei de premsa molt eficient.
- Departament de Relacions: Delegacions, catalans d’Amèrica i estranger (d’aquí en sorgí ORBIS).
Els i les joves de Palestra tenien molt per triar, poc per “fer el ronso”, a partir d’un trajecte formatiu que ells triaven i que ells, al seu torn, impulsaven.
Com veiem, Palestra cuità a endegar propostes inaudites en el panorama associatiu de l’època, fos o no fos nacionalista. Construint les seves aeronaus de vol a vela (avui “sense motor”), dirigits pel pilot Marià Foyé. Falziots esdevenia una activitat d’avantguarda i, alhora, popular, i amb el vol sense motor, calia tenir en compte les disciplines tècniques que s’hi associaven, la taquigrafia fou una matèria sovint impartida, fins i tot s’iniciaren cursos de ràdio.
Més enllà de l’interès per als esports de l’aire, calia apropar-se el mar des del Club Mare Nostrum, dirigit per Miquel Àngel Baltà, una forma de recuperar les velles virtuts marineres del nostre poble, tan arrelades a la nostra marina, tant afeccionant els joves a la natació com a la navegació de petites naus i a colònies de mar. Enmig d’accions en aquests dos grans espais, relacionats amb el contacte de la persona amb l’espai, Palestra fomentava la fotografia (tan estretament relacionada amb l’excursionisme) i, fins i tot, en casos locals, instal·lava piscines, solàriums o gimnasos per millorar la salut.
Com hem vist suara, la Secció Excursionista de Palestra esdevenia un centre i un gran agrupament escolta, en el doble sentit de millora de la salut dels seus membres (en una època on les “malalties del pit” eren causa de mort entre joves i no tan joves), però també una escola moral, de convivència, d’austeritat, de temprança, de gaudi del paisatge i estimació material i espiritual del país. Però, i això és important per al moment, res d’això s’assemblava al militarisme i a l’autoritarisme, ans a una manera de formar millor la ciutadania republicana catalana, combinat esport i cultura, cobricelat de catalanitat.
Una altra acció inaudita en l’acabada d’estrenar democràcia republicana, una democràcia que li va mancar molts anys de pràctica i educació en la tolerància, van ser els Cercles d’Estudi (estructura comuna a una altra organització juvenil de masses a Catalunya, com la Federació de Joves Cristians). Preparar joves catalans per argumentar les seves idees, amb convenciment, però amb fonament, talment com si fos un petit parlament, tot escoltant els posicionaments oposats i decidir en votació final el suport o el rebuig a una proposició prèvia.
Més estructures innovadores pel seu temps eren ORBIS (Obra de Bescanvis Internacionals), on joves catalans havien de conèixer joves d’altres estats residents aleshores a Catalunya i, al seu torn, aquests darrers conèixer la nostra realitat nacional.
Pel seu temps, quan els intel·lectuals eren un referent cultural i moral per a la nostra ciutadania, aquests eren un valor cobejat, estimat, reconegut. Per això apropar als joves en un Cicle de Conferències de Cultura Catalana, on els nostres principals atots parlaven amb els joves sobre la síntesi dels seus estudis, era un canvi important. Lluny de l’acadèmia institucional, dur l’acadèmia als joves.
La difusió de la Història de Catalunya tenia un paper important per tenir una visió sobre el nostre passat (amb les eines d’aquell moment). A més de cursos dels més reputats especialistes, les commemoracions històriques dels fets més destacats del nostre passat nacional es traslladaven allí on s’havien esdevingut, baldament Palestra no hi tingués estructura. Actuant amb entitats catalanistes de tota mena, locals o del conjunt.
L’apropament a la lectura i al llibre en català va ser una de les tasques de l’organització: formant biblioteques a redós de les seves delegacions, fomentant “amics del llibre”, promovent campanya per a la lectura catalana i proposant una selecció de lectures imprescindibles per al seu gaudi i formació.
Les sòcies de Palestra van tenir la seva oportunitat durant la Guerra Civil, quan molts dels seus socis joves van ser mobilitzats. Foren, aleshores, l’eina de la recollida de material per al front i el moment d’oferir-los dues eines formatives indispensables per al moment: la infermeria i la puericultura.
“Cada temps fa sa guerra”, fem una mena d’adaptació, doncs, a la dita popular. L’època de Palestra ja no és la nostra. Hi ha dos canvis destacats. Els i les joves tenen moltes més oportunitats formatives avui, algunes de caràcter obligatori. Els coneixements humanístics i tècnics han crescut a desdir. L’estat del benestar és una realitat consolidada a l’Europa unida, més o menys (a voltes menys), tot i que en aquest període era a les beceroles. Certament, com glatien els joves palestrians, la nostra pàtria no és lliure (quan cal se l’ocupa), no ha assolit una normalitat nacionalitzadora (ans sembla al contrari) i cal actuar decididament per la catalanització, els valors republicans de ciutadania no són hegemònics. A més el feixisme retorna i la democràcia es qüestiona, com a valor col·lectiu i personal, indispensable per garantir totes les llibertats per la configuració de ciutadans responsables i amb criteri. Aquests objectius encara ens calen i poden ser un referent l’obra de Palestra.
Ser patriota no era un carnet, era una tasca de llarg abast i una opció de vida. Una opció global, cultural i una moral pública
1.-El catalanisme acabat el 1936 va esmerçar molts esforços per formar una ciutadania, culturalment i cívica. Ser patriota no era un carnet, era una tasca de llarg abast i una opció de vida. Una opció global, cultural i una moral pública. Per Pompeu Fabra, donava sentit a la vida, estructurava una obra i omplia l’ànim. El moviment catalanista és una eina complexa. Palestra n’és un dels millors exemples.
2.-El catalanisme es va arrelar a la societat del seu temps perquè va oferir instruments útils per a tothom, amarats de realització nacional (literatura nova, nous mitjans de comunicació, entitats de tota mena, noves formes de sociabilitat), que comportava un legítim orgull de pàtria.
3.-Per això Palestra va saber copsar la complexitat de l’existència nacional, fent una proposta formativa que s’hi adeqüés.
4.-La catalanització va ser una obra de conjunt (cursos, crida al compromís personal, presència al carrer i a les administracions públiques, expansió de la simbologia pròpia, coneixement culturals nacionals generals prou amplis entre la ciutadania).
5.-El valor de la ciutadania, la defensa d’un ciutadà amb criteri i ben format són eines bàsiques per a la democràcia.
6.-El millor nacionalisme és el més internacionalista, com va establir Palestra, inspirant-se en models externs i aliant-se amb altres moviments d’alliberament nacional.
7.-Palestra va ser una organització nacionalista que va establir relacions amb la resta de Països Catalans, amb l’Associació per la Cultura de Mallorca i amb Acció Cultural Valenciana.
8.-Les formes d’educació global, com la de Palestra, eren una intuïció de necessitats futures.
9.-Palestra només tenia un requisit pels seus afiliats, ser patriotes. La resta de militàncies romanien a la porta d’entrada de les seves seus. I afegim, veient el seu desenvolupament: amb moltes ganes d’aprendre.
Palestra només tenia un requisit pels seus afiliats, ser patriotes. La resta de militàncies romanien a la porta d’entrada de les seves seus
10.-Tota forma d’aprenentatge convergia en l’objectiu nacional comú de fer una Catalunya lliure, democràtica i oberta al món, amb joves ben preparats per al futur. Ells n’eren els protagonistes, per a ells, calia esmerçar tots els esforços, sense cap forma de cofoisme o xaronisme.
11.-Des de Palestra, quina eina cal als joves i les joves dels Països Catalans per a servir-los? En primer lloc, ganes d’aprendre, ser exigents amb ells mateixos, estar amatents als canvis, construir i fer nació en totes les formes que es manifesta.
12.-Cal recuperar la brillant història del moviment catalanista, molt més enllà de l’acció estrictament política. La breu història de Palestra n’és un cas, perquè no ens diguin que tot plegat va ser un miratge i caigui en un oblit interessat, espanyolitzador de l’obra que es va fer a ciutat, a viles i a pobles, fins i tot on hi havia, lluny de la pàtria, comunitats de catalans actius. No, tot plegat va ser una obra de pertinaç destrucció genocida espanyola perpetrada durant quaranta anys i no esmenada, provincial, bilingüe (com a màxima concessió) i reaccionària. Fins fa ben poc de Palestra se n’havia perdut l’esment. Un èxit del Franquisme.
13.-Era independentista Palestra? Ho era el Principat, aleshores? Sempre en el camp de més risc de la reivindicació nacional, optava per la doble via: aprofitar tota oportunitat per l’alliberament (14 d’abril de 1931 o 6 d’octubre de 1934), però, sempre preparant els joves per al futur, des d’una doble tasca de nacionalització i millora educativa personal global, que era el mateix.
Fins fa ben poc de Palestra se n’havia perdut l’esment. Un èxit del Franquisme
14.-Les estructures es fan per servir, no per a servir-se’n. La millor forma de triomfar és trobar-la adequada a les necessitats del moment. La síntesi de components de Palestra (diferents avui alguns) avançava modernitat.
15.-La formació del jovent ha de ser exigent, en proposta i vers ells. Ens cal una història del panorama cultural català per saber-ne gaudir i participar-hi. Com entendrem la nostra aportació a la cultura universal i a la vertebració dels Països Catalans si no sabem què hem fet? La nostra cultura no és lleure i gaudi, simplement, som nosaltres mateixos projectats en col·lectiu i una forma d’esdevenir persones en el món i entendre’ns un xic més nosaltres com a persones nacionals, d’incrementar coneixements i obrir-se a altres realitats.
16.-Encara avui l’obra de Pompeu Fabra, el president de Palestra, i del seu secretari general, Josep M. Batista i Roca, són exemple de qualitat intel·lectual, preparació estratègica i patriotisme. Ens van posar el llistó massa amunt, certament. Coneguem-los.
17.-Avui encara podem estar ben cofois de l’estructuració d’una cultura catalana moderna i oberta al món (Palestra n’és un exemple). Podem dir el mateix de l’obra feta en la política? Un debat que ja coincidia amb els anys trenta.
Darrer.-Cal catalanitzar tota la gent del nostre país? Cal una mirada transversal per fer-ho? Calen propostes formatives nacionals per als joves, exigents i interdisciplinars, que conjuminin humanitats, tècnica i esport? Podrien ser aquestes tres preguntes finals un llegat de Palestra?
