Ressenya del llibre d’Eloi Gummà: "De l’antifranquisme al pujolisme. La pugna per l’hegemonia" (Akal, 2026)

ERC i Podemos van anunciar l’acord de col·laboració per a les eleccions estatals el 12 d’octubre (data curiosa). El 24 d’octubre Rufián i Montero celebraven un acte conjunt de precampanya a Nou Barris. Aquests fets, els pactes amb el PSOE-PSC i els discursos del cap de llista d’ERC han reactivat la crítica independentista segons la qual aquest partit hauria fet un gir espanyolitzant des del 2017. Aquest article intenta demostrar que això està passant i defensar que cal canviar el rumb.

L’atzucac de l’independentisme d’esquerres davant les properes eleccions espanyoles és només el símptoma d’un mal més profund: la manca d’un programa propi per reconstruir la nació i d’una estratègia per avançar cap a la independència. L’article defensa la necessitat de superar la disjuntiva entre negociació i confrontació amb l’Estat, així com la lògica del xantatge polític davant l’ascens de l’extrema dreta. Això no significa desentendre’s de les eleccions espanyoles ni dels conflictes socials que travessen el país, sinó intervenir-hi amb una agenda pròpia i una estratègia al servei de la nació i de la seva gent.