L'independentisme català pateix una greu mancança envers la recuperació, preservació i projecció de la memòria nacional catalana. Arrels, orgull i memòria són els tres eixos de la Fundació Reeixida, la qual té per objectiu contribuir a generar un canvi cultural de fons que permeti consolidar una mentalitat de conflicte i una cultura de resistència.

Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.

El nacionalisme català compta amb referents teòrics sòlids i experiències comparades rellevants que permeten reivindicar un model nacional robust i integrador. El repte és majúscul, però, des d’un punt de vista teòric, un primer pas fonamental és evitar falses dicotomies i tenir presents les idees dominants sobre el valor moral de la nació.

Les dades dels usos lingüístics a Catalunya són desastroses, però ara és l’hora de centrar la reflexió, les energies i els esforços en preservar la nostra llengua i la nostra cultura i les bases econòmiques i materials que les mantenen vives.