Oriol Méndez
El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.
Empobrida i espanyola
Arnau Barquer Cerdà
Conversa amb Andreu Domingo i Maite Puigdevall sobre l'evolució demogràfica de Catalunya i de com aquesta, sumada a l'ocupació espanyola, transforma els usos lingüístics del nostre país. A més, debatem sobre l'èxit i el fracàs de la normalització i la integració.
Empobrida i espanyola
Núria Alcaraz Coca
Conversa sobre l'ús del català i la construcció del sentiment de pertinença entre les persones nouvingudes a partir de dues experiències vitals diferents però amb una mirada compartida.
Empobrida i espanyola
Gerard Furest i Dalmau
Durant dècades, ens han fet creure que Catalunya és una “terra de pas”, un lloc de trànsit on persones i cultures només hi arriben temporalment, sense deixar empremta. Aquesta idea, aparentment innòcua, amaga en realitat una construcció política i econòmica que ha servit per justificar desigualtats, precarietat laboral i la subordinació del país a interessos elitistes. Més enllà de les metàfores, cal reivindicar la Catalunya com a terra de permanència, cultura i projecte propi, capaç d’acollir sense renunciar a la seva identitat i cohesió.
Empobrida i espanyola
Abel Riu
El país viu una amenaça existencial fruit d’una acceleració de la minorització lingüística, mentre les institucions i el debat públic ometen o minimitzen aquest fet. Les dades d'ús són demolidores, i això no és aliè al model econòmic i migratori i a la manca de capacitat actual per integrar gent a la catalanitat. Hi ha una ferida catalana, una etnoansietat real, que no podem negar. Necessitem assumir el problema, polititzar-lo i mobilitzar la defensa de la llengua.
Lluís Duran i Solà
Lluís Duran ens mostra els avenços en la projecció social i cultural de la llengua a Catalunya en el context de la Segona República espanyola, desgranant les estratègies de tots els moviments polítics i cívics que es van implicar en la seva restitució.
Marc Angrill Jordà
L'àmbit dels videojocs és estratègic per Catalunya com a indústria cultural amb més potencial econòmic i cultural per al país.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
Conversem sobre el model lingüístic del sistema educatiu obligatori de Catalunya. El diagnòstic és compartit: a hores d'ara, l’escola catalana, de la qual té competències plenes la Generalitat, no funciona com a element de catalanització lingüística i cultural com hauria de funcionar. I és més, la tendència és anar a pitjor. Més enllà dels factors externs que han portat a aquesta situació, aquesta edició de l’A Foc Lent busca contraposar dues visions sobre què fer d'ara endavant. Per una banda, la proposta de bastir un model de doble xarxa lingüística i de l’altra la de reforçar, renovar i aprofundir en el model actual d’escola catalana.
Parla català!
Pau Turró Falgàs
Jordí Martí Monllau ens convida a recuperar una narrativa pròpia, sòlida i fonamentada sobre les relacions entre llengua, identitat i justícia social i ens empeny a comprendre que sense consciència nacional no hi ha possibilitat de llibertat.
Parla català!
Caterina Canyelles Marquès
Els catalanoparlants hem deixat de ser majoria a les Illes Balears, però tampoc ho són els que ens voldrien fer desaparèixer. Els atacs ferotges a la llengua també tenen avantatges: no passen tan desapercebuts com els subtils ni són tan efectius, perquè ens fan reaccionar i creen conflicte. És en silenci que moren les llengües, no quan hi ha batalla.
Parla català!
Miquel Gil
Tot i que sovint es diu que la llengua catalana s'imposa artificialment des de l'administració, la realitat contradiu aquest mite. El Règim del 78, el marc constitucional i la creativa interpretació de la jurisprudència han establert la jerarquia de llengües i de comunitats de parlants.
Parla català!
Pere Mayans Balcells
L'estat espanyol i francès, sigui quin sigui el seu règim polític, han treballat durant segles per eliminar la llengua catalana.
Parla català!
Abel Riu
L’emergència lingüística que patim requereix construir una noció d’interès nacional que exerceixi de principi rector transversal per a tota organització i projecte polític que aspiri a defensar els drets dels catalans de manera efectiva. Que situï la defensa de la llengua, entesa com a clau de volta de la nostra identitat, al fonament, al nucli dur.
Parla català!
Urko Aierbe Sarasola
La presència al món laboral de les llengues minoritzades és clau per avançar cap a una veritable normalització. Històricament, l’àmbit socioeconòmic ha estat un dels primers espais de substitució lingüística, arraconant la llengua pròpia a l’àmbit domèstic o cultural. Però també pot ser, si hi ha voluntat política i organització, un dels camps més transformadors. En aquest context, el sindicat LAB es reivindica com un actor central en la lluita per fer de l’euskera una llengua viva en l'àmbit laboral i sindical.
Parla català!
Roger Campdelacreu i Sibina
En un context creixent de diversitat lingüística i cultural, la promoció del català s’ha de bastir entomant el conflicte lingüístic i esdevenint un punt de trobada i cohesió amb les persones immigrades. Construir una catalanitat oberta, des del reconeixement, l’emancipació i posant al centre la particularitat d’una cultura, una llengua i una terra.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
El sindicalisme és una institució clau per a la defensa de les classes populars i pot ser-ho també per als drets dels catalanoparlants si perdem la por a fer evident el conflicte lingüístic.
Parla català!
Jaume Marfany Segalés
Més enllà de l’efecte piconador de l’acció de l’Estat espanyol, la supervivència del català depèn d’accions quotidianes i de l’empoderament dels seus parlants.
Parla català!
Fanny Tur Riera
La substitució lingüística es deriva d’un ecosistema econòmic hostil i de la manca de consciència i autoestima lingüística entre molts illencs. Aquesta situació representa la principal amenaça per a la transmissió de la llengua catalana a les noves generacions i per a la seva continuïtat en l'ús social a les Balears.
Pol Viñas Jiménez
L’onada d’indignació en relació amb el número catalanòfob representat a Barcelona ens ajuda a aclarir el rumb en un moment de desorientació estratègica. Així, queda clar qui som, amb quines forces comptem i, sobretot, amb qui no podem comptar.
Oriol Falguera
L'independentisme català pateix una greu mancança envers la recuperació, preservació i projecció de la memòria nacional catalana. Arrels, orgull i memòria són els tres eixos de la Fundació Reeixida, la qual té per objectiu contribuir a generar un canvi cultural de fons que permeti consolidar una mentalitat de conflicte i una cultura de resistència.
Rica i plena?
Núria Alcaraz Coca
El sistema nacional de cures públic i comunitari és una proposta que pot esdevenir estratègica pel nacionalisme d’esquerres en tant que materialitzaria la intersecció entre el feminisme i el nacionalisme: garantint que les cures puguin ser en català, revaloritzant la professió i garantint els drets laborals de les treballadores.
Rica i plena?
Gerard Furest i Dalmau
Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.
Rica i plena?
Aniol Soler i Raset
Enmig del camp de batalla en què s'ha convertit Catalunya i els Països Catalans, el sindicat pot i ha de ser un element nacionalitzador cabdal i esdevenir un baluard des d'on defensar els llocs de treball de les persones que viuen i treballen a Catalunya.
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
Vicent Flor
Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.
Daniel Cetrà Bernardo
El nacionalisme català compta amb referents teòrics sòlids i experiències comparades rellevants que permeten reivindicar un model nacional robust i integrador. El repte és majúscul, però, des d’un punt de vista teòric, un primer pas fonamental és evitar falses dicotomies i tenir presents les idees dominants sobre el valor moral de la nació.
Aniol Soler i Raset
Les dades dels usos lingüístics a Catalunya són desastroses, però ara és l’hora de centrar la reflexió, les energies i els esforços en preservar la nostra llengua i la nostra cultura i les bases econòmiques i materials que les mantenen vives.
Equip editorial
La publicació dels resultats de l’última Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, relatius a l’any 2023, revela una realitat ja innegable: cal actuar, i ni tan sols el govern del PSC més espanyolista de la història s’ha atrevit a negar-ho.
Aniol Soler i Raset
Els xarnegos ja no existeixen a ulls dels centenars de milers de persones vingudes de fora. I els catalans som una espècie de poblador mitològic del qual n’han sentit a parlar però que molt poques vegades han vist
L'Estat de la nació
Aniol Soler i Raset
Superada l'expectativa d'una independència propera, necessitem resituar-nos en aquesta carrera de fons mirant a llarg termini. Revitalitzar la consciència comunitària i la llengua catalana per poder reconstruir un futur com a poble.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Conversem amb Marina Massaguer i hi compartim dubtes i debatem solucions davant la situació d’emergència lingüística del català, especialment pel que fa al retrocés general del seu ús social i l’adopció del seu ús per part de persones nouvingudes.
L'Estat de la nació
Arnau Rius
Com ens afecten les seleccions esportives en la construcció de la nostra identitat nacional? El nacionalisme català ha deixat de banda aquest front els últims anys?
L'Estat de la nació
Noelia Karanezi Martín
Mentre l'espanyolisme i l'extrema dreta han construït un imperi a les xarxes socials, el nacionalisme català d'esquerres resta mut. Necessitem adoptar formats audiovisuals innovadors, visualment atractius i emocionalment potents.
L'Estat de la nació
Arnau Barquer Cerdà
Reflexionem sobre el canvi de cicle que obre el post-procés i com aquest ha afectat l’espai de l’esquerra nacional catalana, un espai polític que ha patit un fort retrocés no només a nivell electoral, sinó també en clau d’articulació política de l’espai catalanista. Més enllà de l’anàlisi, que s’ha anat fent per part cada espai des del 2017, dels perquès de la derrota, la conversa provarà de plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.