Lluís Duran i Solà - Nexe Nacional

Lluís Duran i Solà

Historiador

(Barcelona, 1960). Doctor en Història Contemporània, especialista en la història del catalanisme cultural, social i polític. Autor de 17 llibres sobre la temàtica. En la seva joventut va ser militant del Bloc Català de Treballadors i va col·laborar amb el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional. Va ser membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural fins a 2022 i del Consell de Redacció de Revista de Catalunya fins al mateix any. Jubilat.

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (I)

Lluís Duran i Solà

Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.

La catalanització republicana (1930-1938)

Lluís Duran i Solà

Lluís Duran ens mostra els avenços en la projecció social i cultural de la llengua a Catalunya en el context de la Segona República espanyola, desgranant les estratègies de tots els moviments polítics i cívics que es van implicar en la seva restitució.

Palestra, per la nació, la cultura i l’esport (1930-1939)

Lluís Duran i Solà

Palestra continua sent un referent molt important, malgrat que sovint desconegut, del catalanisme civil. La seva activitat formativa i nacionalitzadora, en una època turbulenta i violenta, s’erigeix en una font d’aprenentatges pel present.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (I)

Lluís Duran i Solà

Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.

Reconquerir Gaudí

Oriol Méndez

El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.

Empobrida i espanyola

Per què venen immigrants? La regulació capitalista de la demografia catalana

Tomàs Sindermann i Muñoz

El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.