envato

01/05/2026

Font: Envato

Farmàcia, càrnia i turisme. Salaris mitjans i comparacions odioses
Les condicions salarials a les diferents empreses depenen molt del tipus de sector d'activitat, a més del model empresarial i el repartiment intern dels guanys. A partir de les dades financeres de tres grans empreses catalanes, aquest article posa en evidència salaris, evolució i desigualtats que diuen molt sobre el model productiu català.

Hi ha empreses que paguen bons salaris i altres que no. Hom diria que les empreses d’alt valor afegit generen llocs de treball qualificats que són remunerats oportunament. Per contra, hi ha empreses que es basen en baixos salaris. D’altra banda, el sector d’activitat no explicaria per si sol els salaris i les diferències poden respondre molt més al model empresarial i a la distribució interna de les retribucions que no pas a si l’activitat és de valor afegit o intensiva en mà d’obra.

Aquest article proposa un breu exercici comparatiu, una comparació odiosa, entre tres empreses catalanes capdavanteres del sector farmacèutic, càrnic i turístic: Hipra, Bon Àrea i Portaventura

De les tres, Hipra potser és la menys coneguda. És una farmacèutica biotecnològica dedicada a la prevenció de salut animal i humana; investiga i produeix vacunes i serveis de diagnosi, entre d’altres. Es tracta d’una empresa internacional amb més de dos mil treballadors (uns 400 a Catalunya), una quarantena de filials i presència en un centenar de països. El 2024 va facturar més de 440 milions d’euros i obtingué un benefici de gairebé 33 milions. La seu central és a Amer (la Selva). 

Bon Àrea és ben coneguda. Va néixer a mitjans del segle XX d’una cooperativa avícola i, actualment, és una corporació agroalimentària i de distribució líder del sector, amb una facturació de 2.680 milions d’euros i un benefici de gairebé 89 milions l’exercici 2024. La seu central és a Guissona (la Segarra) i té una plantilla de més de sis mil treballadors, la majoria dels quals a Catalunya. 

Portaventura tampoc necessita presentacions. Aquest grup empresarial d’oci i turisme té més de 2.200 empleats a temps complet, si bé en la temporada d’estiu la plantilla s’eleva a unes quatre mil persones. El 2024 va facturar 303 milions d’euros i obtingué un migrat benefici de 666.000 €. La seu central és a Vila-seca (el Tarragonès).

La font d’informació emprada per redactar aquest article han estat els estats d’informació no financera que aquestes empreses, atès el seu volum, tenen l’obligació de publicar. A l’efecte que ens interessa, l’estat d’informació no financera conté informació sobre qüestions socials i relatives al personal on destaquen les remuneracions mitjanes i la seva evolució desagregades per sexe, edat i classificació professional; la bretxa salarial, la remuneració de llocs de treball iguals o de mitjana de la societat, la remuneració mitjana dels consellers i directius, etc. 

Cal dir de bones a primeres que la informació que proporciona la plana web de Portaventura és manifestament millorable i que les peticions d’informació no han estat ateses, fet pel qual només s’ha hagut de comptar amb informació dels estats d’informació no financera dels exercicis 2022 i 2021. A més, el conveni col·lectiu data de 2021 i és caducat. Actualment, resta pendent la publicació oficial d’un nou conveni, que previsiblement milloraria les condicions salarials de la plantilla.

HIPRA

Salari brut mitjà general 2022 2023 2024 Increment acumulat
2022 – 2024
Increment mitjà anual
Homes 33.192 36.163 39.129 17,9% 8,6%
Dones 29.730 32.282 34.978 17,7% 8,5%
mitjana 31.461 34.223 37.054 17,8% 8,5%

Elaboració: @JordiSerracant. Font: Estats d’informació no financera dels exercicis 2024 i 2023 del Grup Hipra 

Crida l’atenció, en el quadre anterior, els increments salarials. Així, el salari mitjà del període 2022 – 2024 creix un 8,5% anual de mitjana, fet que representa un increment retributiu en dos exercicis de gairebé un 18% en total. Val a dir que l’increment salarial no ha estat homogeni en tots els nivells, atès que el grup amb millor guany retributiu ha estat el del personal directiu, amb un 31,6%, tal com mostra el quadre següent: 

Salari brut mitjà per categoria professional 2022 2023 2024 Increment acumulat
2022 – 2024
Increment mitjà anual
Personal directiu 107.038 113.841 140.907 31,6% 15,1%
Comandaments intermedis 49.551 52.039 56.523 14,1% 6,8%
Tècnics 29.594 31.995 34.282 15,8% 7,6%
Administratius 19.198 19.991 21.694 13,0% 6,3%
Operaris 19.102 20.624 23.131 21,1% 10,1%

Elaboració: @JordiSerracant. Font: Estats d’informació no financera dels exercicis 2024 i 2023 del Grup Hipra

És ben sabut que el salari mitjà a Catalunya experimenta un clar retrocés de poder adquisitiu (vegeu l’article publicat per La Intersindical). Com s’aprecia en el quadre següent, el salari mitjà d’Hipra es despenja clarament a l’alça del salari mitjà general, i passa d’una diferència del +9,3% el 2022 a +22,1% el 2024:

2022 2023 2024
Salari brut mitjà HIPRA 31.461 34.223 37.054
Salari brut mitjà Catalunya 28.775 29.979 30.359
diferències 9,3% 14,2% 22,1%

Elaboració: @JordiSerracant. Font: IDESCAT

BON ÀREA

Salari brut mitjà general 2022 2023 2024 Increment acumulat
2022 – 2024
Increment mitjà anual
Homes 27.793 26.684 26.235 -5,6% -2,8%
Dones 29.099 31.040 30.946 6,3% 3,2%
mitjana 28.577 29.298 29.062 1,7% 0,9%

Elaboració: @JordiSerracant. Font: document “MEMORIA DE SOSTENIBILIDAD 2024 CORPORACIÓN ALIMENTARIA GUISSONA, S.A. Y SOCIEDADES DEPENDIENTES” 

La foto que ens ofereix aquesta empresa és molt diferent de l’anterior. En termes nominals (i reals) els salaris mitjans romanen congelats per a tot el període 2022 – 2024, quan no directament a la baixa en el cas del col·lectiu femení. Aquesta situació esdevé més desigual en la mesura que el personal directiu és el gran beneficiat dels increments salarials (gairebé un 54%).

Salari brut mitjà per categoria professional 2022 2023 2024 Increment acumulat
2022 – 2024
Increment mitjà anual
Personal directiu 117.175 154.786 180.149 53,7% 24,2%
Titulació universitària superior 42.715 43.577 45.364 6,2% 3,1%
Titulació universitària mitjana 37.391 36.793 37.378 0,0% 0,0%
Oficial administratiu 32.839 36.204 34.799 6,0% 3,2%
Auxiliar administratiu 17.267 22.867 22.633 31,1% 15,7%
Oficial de 1a i 2a 27.918 30.722 30.812 10,4% 5,2%
Oficial de 3a 22.038 23.529 22.415 1,7% 1,0%
Peó 20.709 23.790 23.677 14,3% 7,2%

Elaboració: @JordiSerracant. Font: document “MEMORIA DE SOSTENIBILIDAD 2024 CORPORACIÓN ALIMENTARIA GUISSONA, S.A. Y SOCIEDADES DEPENDIENTES” 

Pel que fa al salari mitjà català, i a diferència d’Hipra, la situació de Bon Àrea és justament la contrària. Els salaris d’aquesta empresa perden poder adquisitiu en relació a les retribucions salarials mitjanes de Catalunya en el període analitzat. I recordem, i val la pena insistir-hi, que el salari mitjà català ja de per si ha perdut poder adquisitiu de manera dràstica.

2022 2023 2024
Salari brut mitjà Bon Àrea 28.577 29.298 29.062
Salari brut mitjà Catalunya 28.775 29.979 30.359
diferències -0,7% -2,3% -4,3%

Elaboració: @JordiSerracant. Font: IDESCAT

PORTAVENTURA

Com s’ha esmentat anteriorment, la informació salarial obtinguda sobre aquest grup empresarial és escassa però el quadre següent mostra una situació salarial de l’any 2022 que es podria qualificar de molt modesta, dit diplomàticament:

Retribucions mitjanes excloent alta direcció 2022
Mitjana salarial per sexe
Classificació Femení Masculí
Directius/ves i caps d’àrea 51.812 70.439
Personal operatiu i tècnic 17.744 17.722
Retribucions mitjanes excloent alta direcció 2022
Mitjana salarial per edat
Classificació <30 anys 30-50 anys >50 anys
Directius/ves i caps d’àrea 42.500 59.334 64.137
Personal operatiu i tècnic 15.361 19.530 19.285

Elaboració: @JordiSerracant. Font: Estat d’informació no financera de l’exercici 2022 del Grup Portaventura.

Com s’ha explicat anteriorment, el conveni col·lectiu és caducat des de 2021 i els acords empresa-organitzacions sindicals han actualitzat salaris d’acord amb l’IPC estatal. Si efectivament aquest increment salarial s’ha fet efectiu, en el cas que ens ocupa, en 2024 el salari  mitjà a Portaventura del personal operatiu i tècnic es situaria en menys de 19.500 € bruts anuals, quan el salari mitjà a Catalunya era de 30.359 €. Hem de tenir present que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) aquell any era de 15.876 €. Dit d’una altra manera, el salari mitjà a Portaventura del personal operatiu i tècnic era força més proper a l’SMI que al salari mitjà de Catalunya. Addicionalment, crida també negativament l’atenció el desfasament entre sexes i grups d’edat, en especial en el col·lectiu de directors i caps d’àrea.

La disparitat salarial encara es fa més acusada quan en l’estat d’informació no financera de 2022 (l’únic de què hem pogut disposar) s’informa que la retribució mitjana de consellers i directius fou de 128.000 €, clarament superior a les retribucions mitjanes dels directius d’Hipra i Bon Àrea (107.038 € i 117.175 €, respectivament).

Conclusions

Hi ha una correlació parcial entre sector i salaris, però amb matisos importants. Hipra (biotecnologia) paga clarament per sobre de la mitjana i amb increments sostinguts, fet que encaixa amb un model empresarial de valor afegit. En canvi, Bon Àrea (sector càrnic) i Portaventura (turisme) presenten salaris més baixos o estancats

No podem obviar la política salarial interna, no només el sector. La desigualtat interna és un patró transversal. La comparació revela que dins de cada empresa hi ha una distribució molt desigual dels increments i una bretxa pronunciada entre base i direcció.

A Hipra, tot i els bons resultats globals, els directius concentren una part destacada dels increments retributius. A Bon Àrea els salaris base pràcticament no creixen mentre la direcció experimenta increments molt elevats. A Portaventura els salaris operatius són baixos però els directius tenen retribucions relativament altes. La distància salarial en aquesta darrera empresa és més gran del que podria semblar, i socialment significativa, ja que els salaris s’acosten més a l’SMI que al salari mitjà català, mentre que la cúpula directiva es manté en nivells elevats. 

Feta la comparació odiosa i aixecant el focus sobre el model econòmic de país, els objectius d’una política econòmica sensata per a Catalunya serien la productivitat, la qualitat de l’ocupació i l’impacte social i ambiental. No podem amagar que la preferència per Hipra seria clara, ja que encaixa amb una estratègia de canvi de model productiu cap a sectors més tecnològics i ben remunerats: salaris per sobre de la mitjana i en creixement, activitat intensiva en coneixement i capacitat exportadora i innovadora. 

No es poden obviar l’ocupació i la cohesió territorial i empreses com Bon Àrea tenen molt pes pels milers de llocs de treball, l’arrelament en zones rurals i una cadena de valor extensa. Però tampoc no es pot obviar que aquest volum d’ocupació no es tradueix en una millora salarial general. Per la seva banda, Portaventura també genera molta ocupació, però aquesta és especialment estacional, amb salaris baixos i elevada precarietat. 

Qui redacta aquest article no és pas conseller d’Economia ni d’Empresa però si ho fos tindria clar que cal prioritzar sectors i empreses tipus Hipra per transformar el model productiu. Mantenir el suport a sectors com el de Bon Àrea restaria condicionat a unes millores salarials reals. I, finalment, tindria clar que al sector turístic, com el de Portaventura, el focus estaria en corregir la precarietat, abans que incentivar-ne el creixement. 

(Barcelona, 1975). Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i Humanitats (UPF) i graduat en Dret (UOC). Més de 26 anys d’experiència en l’àmbit econòmic a la Generalitat de Catalunya. Inspector financer del Departament d’Economia i Finances des de 2008. També ha estat professor associat de l’Àrea d’Economia i Empresa de la UOC. És afiliat a La Intersindical.

Compartir

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Noel Huguet Sabà
Gabriel Rufián lidera el projecte de confluència en un gran front d’esquerres i antifeixista a escala catalana i estatal. A partir sobretot de la conferència celebrada el 9 d’abril a Barcelona, s’analitza quines són les mancances i límits d’aquesta proposta, els aspectes interessants, les tensions i alguns debats que podem obrir des de la voluntat de refundar l’esquerra en clau nacional.
Arnau Barquer Cerdà
El malestar docent fa molt de temps que s'arrossega després d'anys d'impotència vers una dinàmica que hauria de despertar tot l'interès públic i que evidencia que sense la plena sobirania i la capacitat de decidir a tots els nivells és impossible ensortir-se'n.
Albert Botran i Pahissa
Parlar de la Blanca ens fa prendre consciència que no tot va néixer amb nosaltres i que el final no està escrit.