El relat de la transició al capitalisme a Catalunya encara avui es barreja amb llocs comuns propis d’altres latituds o bé cau en explicacions simplistes que tenen en compte factors com l’estat d’ànim i l’emprenedoria dels catalans. Aquest article ofereix un relat que posa l’accent en les particularitats de la formació social catalana a finals de l’edat moderna i prova d’explicar de manera multicausal la seva característica via cap a un capitalisme que prescindí en el seus inicis de grans capitals i vistosos processos de despossessió.