El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.