Article - Nexe Nacional

Rica i plena?

La guerra econòmica espanyola contra el poble català (1/3)

Noel Huguet Sabà

Explorem la importància econòmica de Catalunya i els Països Catalans al si de l'Estat espanyol així com les estratègies que ha usat històricament el govern de Madrid per reprimir-ho, centrant-nos en l'àmbit de la política d'infraestructures centralista.

Rica i plena?

El mercat no ens donarà una llar

Roser Espelt

El motor de consum de l'actual cicle de financerització de l'habitatge ja no és la família, sinó el llogater. És per això que construir més habitatge pot no ser només insuficient, sinó contraproduent, si no es modifica radicalment els règims de propietat i ús.

Rica i plena?

Ens cuidaran en català quan ens fem grans?

Núria Alcaraz Coca

El sistema nacional de cures públic i comunitari és una proposta que pot esdevenir estratègica pel nacionalisme d’esquerres en tant que materialitzaria la intersecció entre el feminisme i el nacionalisme: garantint que les cures puguin ser en català, revaloritzant la professió i garantint els drets laborals de les treballadores.

Rica i plena?

Un país terciari, una llengua de segona

Gerard Furest i Dalmau

Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.

Rica i plena?

Catalunya davant les incerteses del món present: un model econòmic per a la supervivència nacional

Abel Riu

En un moment en què l’interès nacional esdevé de nou de forma inqüestionable el principi rector de l’economia i la política internacional, redoblar l’aposta per al neoliberalisme d’un món que s’esgota és la millor recepta per a la misèria. Pensar l’economia des d’una mirada i ambició autocentrada implica assumir que, en un moment històric de minorització de la catalanitat, la seva supervivència ha de constituir el nucli de tota noció d’interès nacional, i en conseqüència, de la planificació econòmica

Rica i plena?

Per un sindicalisme de construcció nacional

Aniol Soler i Raset

Enmig del camp de batalla en què s'ha convertit Catalunya i els Països Catalans, el sindicat pot i ha de ser un element nacionalitzador cabdal i esdevenir un baluard des d'on defensar els llocs de treball de les persones que viuen i treballen a Catalunya.

Rica i plena?

Com i quan Catalunya esdevingué “rica i plena”?

Arnau Barquer Cerdà

El relat de la transició al capitalisme a Catalunya encara avui es barreja amb llocs comuns propis d’altres latituds o bé cau en explicacions simplistes que tenen en compte factors com l’estat d’ànim i l’emprenedoria dels catalans. Aquest article ofereix un relat que posa l’accent en les particularitats de la formació social catalana a finals de l’edat moderna i prova d’explicar de manera multicausal la seva característica via cap a un capitalisme que prescindí en el seus inicis de grans capitals i vistosos processos de despossessió.

En la defensa de la llengua hi ha futur

Abel Riu, Núria Alcaraz Coca

A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.

Dos països separats per la mateixa llengua: Catalunya i el País Valencià… i Espanya

Vicent Flor

Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.

El moment luterà de l’esquerra nacionalista

Tomàs Sindermann i Muñoz

L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.