Ernest Montserrat Malagarriga

Graduat en lingüística i màster en Gestió Pública

(L’Arboç, 1995). Ha estat militant al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i va participar a Universitats per la República i a La Forja – Jovent Revolucionari. Ha estat president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i actualment és membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural. És també afiliat a la Intersindical – CSC i a Poble Lliure, i és membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi – UB).

Sobre llengües, colonialisme i processos d’assimilació:una conversa amb Yásnaya Elena Aguilar

Abel Riu, Ernest Montserrat Malagarriga

L’activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil és entrevistada a Barcelona per a Nexe Nacional sobre la seva perspectiva del multilingüisme. En aquest text comentem i contextualitzem les respostes de la lingüista, autora del llibre Un nosaltres sense estat (Raig Verd, 2025).

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Al Cèsar el que és del Cèsar

Aniol Soler i Raset

L’esquerra catalana corre el risc de convertir la superioritat moral en el seu substitut del poder. Però denunciar el món no és governar-lo: la política no consisteix només a saber qui té raó, sinó a decidir què fem amb la realitat que tenim. Si l’esquerra no vol assumir aquesta responsabilitat, algú altre ho farà per ella.

Cinquanta anys de l’aparició del diari Avui: d’un temps, d’un país

Lluís Duran i Solà

Fa cinquanta anys, l’aparició de l’Avui va ser molt més que el naixement d’un nou diari: va representar la recuperació de la premsa generalista en català després de gairebé quatre dècades de dictadura. En un país encara marcat per la repressió cultural i lingüística, aquell projecte va encarnar la voluntat de reprendre una normalitat interrompuda i de recuperar un espai propi en la informació i la vida pública.

Ens estem passant de nacionalistes?

Núria Alcaraz Coca

Davant l’auge de la reacció masclista o de l’extrema dreta, la resposta no ha de ser moderar els moviments que les combaten. En el cas català, una intensitat nacional ben orientada no és necessàriament excloent: pot ser, precisament, una eina d’integració, emancipació i transformació social.