arnau-barquer
Arnau Barquer Cerdà

Equip editorial Nexe Nacional

(Barcelona, 1989). Llicenciat en Història (UAB) i doctor en història moderna (UdG). Ha militat en diverses organitzacions de l’independentisme combatiu i actualment és militant de la Intersindical i el Sindicat de Llogaters. Ha format part del comitè de redacció de la revista Catarsi. Actualment treballa com a docent a l’ensenyament secundari.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
Conversem sobre el model lingüístic del sistema educatiu obligatori de Catalunya. El diagnòstic és compartit: a hores d'ara, l’escola catalana, de la qual té competències plenes la Generalitat, no funciona com a element de catalanització lingüística i cultural com hauria de funcionar. I és més, la tendència és anar a pitjor. Més enllà dels factors externs que han portat a aquesta situació, aquesta edició de l’A Foc Lent busca contraposar dues visions sobre què fer d'ara endavant. Per una banda, la proposta de bastir un model de doble xarxa lingüística i de l’altra la de reforçar, renovar i aprofundir en el model actual d’escola catalana.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
El sindicalisme és una institució clau per a la defensa de les classes populars i pot ser-ho també per als drets dels catalanoparlants si perdem la por a fer evident el conflicte lingüístic.
Rica i plena?
Arnau Barquer Cerdà
El relat de la transició al capitalisme a Catalunya encara avui es barreja amb llocs comuns propis d’altres latituds o bé cau en explicacions simplistes que tenen en compte factors com l’estat d’ànim i l’emprenedoria dels catalans. Aquest article ofereix un relat que posa l’accent en les particularitats de la formació social catalana a finals de l’edat moderna i prova d’explicar de manera multicausal la seva característica via cap a un capitalisme que prescindí en el seus inicis de grans capitals i vistosos processos de despossessió.
L'Estat de la nació
Arnau Barquer Cerdà
Reflexionem sobre el canvi de cicle que obre el post-procés i com aquest ha afectat l’espai de l’esquerra nacional catalana, un espai polític que ha patit un fort retrocés no només a nivell electoral, sinó també en clau d’articulació política de l’espai catalanista. Més enllà de l’anàlisi, que s’ha anat fent per part cada espai des del 2017, dels perquès de la derrota, la conversa provarà de plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Tomàs Sindermann i Muñoz
El model productiu dels Països Catalans és un gran generador de feines, però no prosperitat; ens acosta als deu milions, però no a la plenitud nacional. El nacionalisme d'esquerres necessita un programa econòmic que vetlli per la preservació de la llengua i la identitat catalana i garanteixi llibertat i seguretat econòmica per tota la seva població.
Pol Viñas Jiménez
L’onada d’indignació en relació amb el número catalanòfob representat a Barcelona ens ajuda a aclarir el rumb en un moment de desorientació estratègica. Així, queda clar qui som, amb quines forces comptem i, sobretot, amb qui no podem comptar.
Marcel Busquets i Casadevall
Aquest article qüestiona el nostre model municipal fragmentat i proposa una via clara per repensar el nostre futur: mancomunar per guanyar sobirania, eficàcia i consciència nacional.