arnau-barquer
Arnau Barquer Cerdà

Equip editorial Nexe Nacional

(Barcelona, 1989). Llicenciat en Història (UAB) i doctor en història moderna (UdG). Ha militat en diverses organitzacions de l’independentisme combatiu i actualment és militant de la Intersindical i el Sindicat de Llogaters. Ha format part del comitè de redacció de la revista Catarsi. Actualment treballa com a docent a l’ensenyament secundari.
Empobrida i espanyola
Arnau Barquer Cerdà
Conversa amb Andreu Domingo i Maite Puigdevall sobre l'evolució demogràfica de Catalunya i de com aquesta, sumada a l'ocupació espanyola, transforma els usos lingüístics del nostre país. A més, debatem sobre l'èxit i el fracàs de la normalització i la integració.
Empobrida i espanyola
Arnau Barquer Cerdà
L’accés a l’habitatge ha esdevingut una de les principals problemàtiques del nostre temps. Aquesta crisi de l’habitatge és la cara més visible de l’eixamplament de la desigualtat que les societats occidentals han anat experimentant des del noranta, on l’estabilitat vital, al nostre país, passava per l’adquisició d’un pis en règim de propietat. Un creixement demogràfic voraç, juntament amb una obertura irresponsable als mercats financers internacionals obliguen a una intervenció decidida de les administracions per garantir una llar assequible i estable a les noves generacions de catalans.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
Conversem sobre el model lingüístic del sistema educatiu obligatori de Catalunya. El diagnòstic és compartit: a hores d'ara, l’escola catalana, de la qual té competències plenes la Generalitat, no funciona com a element de catalanització lingüística i cultural com hauria de funcionar. I és més, la tendència és anar a pitjor. Més enllà dels factors externs que han portat a aquesta situació, aquesta edició de l’A Foc Lent busca contraposar dues visions sobre què fer d'ara endavant. Per una banda, la proposta de bastir un model de doble xarxa lingüística i de l’altra la de reforçar, renovar i aprofundir en el model actual d’escola catalana.
Parla català!
Arnau Barquer Cerdà
El sindicalisme és una institució clau per a la defensa de les classes populars i pot ser-ho també per als drets dels catalanoparlants si perdem la por a fer evident el conflicte lingüístic.
Rica i plena?
Arnau Barquer Cerdà
El relat de la transició al capitalisme a Catalunya encara avui es barreja amb llocs comuns propis d’altres latituds o bé cau en explicacions simplistes que tenen en compte factors com l’estat d’ànim i l’emprenedoria dels catalans. Aquest article ofereix un relat que posa l’accent en les particularitats de la formació social catalana a finals de l’edat moderna i prova d’explicar de manera multicausal la seva característica via cap a un capitalisme que prescindí en el seus inicis de grans capitals i vistosos processos de despossessió.
L'Estat de la nació
Arnau Barquer Cerdà
Reflexionem sobre el canvi de cicle que obre el post-procés i com aquest ha afectat l’espai de l’esquerra nacional catalana, un espai polític que ha patit un fort retrocés no només a nivell electoral, sinó també en clau d’articulació política de l’espai catalanista. Més enllà de l’anàlisi, que s’ha anat fent per part cada espai des del 2017, dels perquès de la derrota, la conversa provarà de plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Empobrida i espanyola
Tomàs Sindermann i Muñoz
El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.
Noel Huguet Sabà
Aquest article defensa la necessitat d’una política d’increments del salari mínim per tal de combatre la pobresa, i discuteix que el lliure mercat determini salaris justos.
Pau Turró Falgàs
Aquest article entra de ple en discussió amb Jordi Muñoz i el seu article sobre l'ús polític de la nostàlgia i els biaixos que hi subjauen.