FOC LENT #01. Un sol poble: mite o realitat?

Albert Botran i Júlia Ojeda

19 de juliol de 2024

Reflexionem sobre el canvi de cicle que obre el post-procés i com aquest ha afectat l’espai de l’esquerra nacional catalana, un espai polític que ha patit un fort retrocés no només a nivell electoral, sinó també en clau d’articulació política de l’espai catalanista. Més enllà de l’anàlisi, que s’ha anat fent per part cada espai des del 2017, dels perquès de la derrota, la conversa provarà de plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.

Número #1

L’Estat de la nació

Més enllà de l’anàlisi que cada espai polític ha fet del 2017 ençà dels perquès de la derrota, la conversa intenta plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.

Júlia Ojeda i Caba (Sant Celoni, 1994) és Doctora en literatura catalana, professora i investigadora. El seu àmbit d’expertesa són els estudis culturals i de gènere i la sociolingüística crítica. Coautora, amb Anna Punsoda i Marta Roqueta, del «Manifest per un nacionalisme feminista», i coeditora del “Màtria o Barbàrie. 30 veus del feminisme català”. El 2024, es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a número 8 del partit Alhora per Barcelona i n’és membre del Consell Polític.

Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 1984) és historiador i polític. Llicenciat en Història Comparada i autor de diversos llibres sobre història i política moderna i contemporània dels Països Catalans. Ha estat membre del Secretariat nacional de la CUP (2009-2013 i 2018-2019), diputat del Parlament de Catalunya (2015-2017) i diputat del Congrés espanyol (2019-2023).

Destacats:

[02:08] Ha retornat el nacionalisme a Catalunya? Els perquès d’un debat
[08:22] S’ha desatès els últims anys la política d’eixamplar elements de pertinença nacional?
[18:33] Què n’extreiem de la consigna històrica de l’Un sol poble avui?
[36:18] Hi ha el perill d’un indigenisme catalanista?
[46:27] Com lliga la qüestió nacional i les lluites d’esquerres per la justícia social? Classes i independentisme. Som en un moment de trinxera?
[57:04] Ens cal més treball teòric per entendre com es manifesta l’opressió nacional? El Procés posa de relleu que estem condicionats psicològicament i cultural?

(Barcelona, 1989). Llicenciat en Història (UAB) i doctor en història moderna (UdG). Ha militat en diverses organitzacions de l’independentisme combatiu i actualment és militant de la Intersindical i el Sindicat de Llogaters. Ha format part del comitè de redacció de la revista Catarsi. Actualment treballa com a docent a l’ensenyament secundari.

Col·labora

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Lliçons de catalanofòbia

Pol Viñas Jiménez

L’onada d’indignació en relació amb el número catalanòfob representat a Barcelona ens ajuda a aclarir el rumb en un moment de desorientació estratègica. Així, queda clar qui som, amb quines forces comptem i, sobretot, amb qui no podem comptar.

Sobirania municipalista

Marcel Busquets i Casadevall

Aquest article qüestiona el nostre model municipal fragmentat i proposa una via clara per repensar el nostre futur: mancomunar per guanyar sobirania, eficàcia i consciència nacional.

Independentisme català i memòria nacional: la proposta de Reeixida

Oriol Falguera

L'independentisme català pateix una greu mancança envers la recuperació, preservació i projecció de la memòria nacional catalana. Arrels, orgull i memòria són els tres eixos de la Fundació Reeixida, la qual té per objectiu contribuir a generar un canvi cultural de fons que permeti consolidar una mentalitat de conflicte i una cultura de resistència.