FOC LENT #01. Un sol poble: mite o realitat?

Albert Botran i Júlia Ojeda

19/07/2024

Reflexionem sobre el canvi de cicle que obre el post-procés i com aquest ha afectat l’espai de l’esquerra nacional catalana, un espai polític que ha patit un fort retrocés no només a nivell electoral, sinó també en clau d’articulació política de l’espai catalanista. Més enllà de l’anàlisi, que s’ha anat fent per part cada espai des del 2017, dels perquès de la derrota, la conversa provarà de plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.

Número #1

L’Estat de la nació

Més enllà de l’anàlisi que cada espai polític ha fet del 2017 ençà dels perquès de la derrota, la conversa intenta plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.

Júlia Ojeda i Caba (Sant Celoni, 1994) és Doctora en literatura catalana, professora i investigadora. El seu àmbit d’expertesa són els estudis culturals i de gènere i la sociolingüística crítica. Coautora, amb Anna Punsoda i Marta Roqueta, del «Manifest per un nacionalisme feminista», i coeditora del “Màtria o Barbàrie. 30 veus del feminisme català”. El 2024, es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a número 8 del partit Alhora per Barcelona i n’és membre del Consell Polític.

Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 1984) és historiador i polític. Llicenciat en Història Comparada i autor de diversos llibres sobre història i política moderna i contemporània dels Països Catalans. Ha estat membre del Secretariat nacional de la CUP (2009-2013 i 2018-2019), diputat del Parlament de Catalunya (2015-2017) i diputat del Congrés espanyol (2019-2023).

Destacats:

[02:08] Ha retornat el nacionalisme a Catalunya? Els perquès d’un debat
[08:22] S’ha desatès els últims anys la política d’eixamplar elements de pertinença nacional?
[18:33] Què n’extreiem de la consigna històrica de l’Un sol poble avui?
[36:18] Hi ha el perill d’un indigenisme catalanista?
[46:27] Com lliga la qüestió nacional i les lluites d’esquerres per la justícia social? Classes i independentisme. Som en un moment de trinxera?
[57:04] Ens cal més treball teòric per entendre com es manifesta l’opressió nacional? El Procés posa de relleu que estem condicionats psicològicament i cultural?

(Barcelona, 1989). Llicenciat en Història (UAB) i doctor en història moderna (UdG). Ha militat en diverses organitzacions de l’independentisme combatiu i actualment és militant de la Intersindical i el Sindicat de Llogaters. Ha format part del comitè de redacció de la revista Catarsi. Actualment treballa com a docent a l’ensenyament secundari.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Farmàcia, càrnia i turisme. Salaris mitjans i comparacions odioses

Jordi Serracant Carré

Les condicions salarials a les diferents empreses depenen molt del tipus de sector d'activitat, a més del model empresarial i el repartiment intern dels guanys. A partir de les dades financeres de tres grans empreses catalanes, aquest article posa en evidència salaris, evolució i desigualtats que diuen molt sobre el model productiu català.

Rufián, Montero i les ombres del front antifeixista d’esquerres

Noel Huguet Sabà

Gabriel Rufián lidera el projecte de confluència en un gran front d’esquerres i antifeixista a escala catalana i estatal. A partir sobretot de la conferència celebrada el 9 d’abril a Barcelona, s’analitza quines són les mancances i límits d’aquesta proposta, els aspectes interessants, les tensions i alguns debats que podem obrir des de la voluntat de refundar l’esquerra en clau nacional.

L’ensenyament català contra les forces mortes

Arnau Barquer Cerdà

El malestar docent fa molt de temps que s'arrossega després d'anys d'impotència vers una dinàmica que hauria de despertar tot l'interès públic i que evidencia que sense la plena sobirania i la capacitat de decidir a tots els nivells és impossible ensortir-se'n.