FOC LENT #01. Un sol poble: mite o realitat?

Albert Botran i Júlia Ojeda

19/07/2024

Reflexionem sobre el canvi de cicle que obre el post-procés i com aquest ha afectat l’espai de l’esquerra nacional catalana, un espai polític que ha patit un fort retrocés no només a nivell electoral, sinó també en clau d’articulació política de l’espai catalanista. Més enllà de l’anàlisi, que s’ha anat fent per part cada espai des del 2017, dels perquès de la derrota, la conversa provarà de plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.

Número #1

L’Estat de la nació

Més enllà de l’anàlisi que cada espai polític ha fet del 2017 ençà dels perquès de la derrota, la conversa intenta plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.

Júlia Ojeda i Caba (Sant Celoni, 1994) és Doctora en literatura catalana, professora i investigadora. El seu àmbit d’expertesa són els estudis culturals i de gènere i la sociolingüística crítica. Coautora, amb Anna Punsoda i Marta Roqueta, del «Manifest per un nacionalisme feminista», i coeditora del “Màtria o Barbàrie. 30 veus del feminisme català”. El 2024, es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a número 8 del partit Alhora per Barcelona i n’és membre del Consell Polític.

Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 1984) és historiador i polític. Llicenciat en Història Comparada i autor de diversos llibres sobre història i política moderna i contemporània dels Països Catalans. Ha estat membre del Secretariat nacional de la CUP (2009-2013 i 2018-2019), diputat del Parlament de Catalunya (2015-2017) i diputat del Congrés espanyol (2019-2023).

Destacats:

[02:08] Ha retornat el nacionalisme a Catalunya? Els perquès d’un debat
[08:22] S’ha desatès els últims anys la política d’eixamplar elements de pertinença nacional?
[18:33] Què n’extreiem de la consigna històrica de l’Un sol poble avui?
[36:18] Hi ha el perill d’un indigenisme catalanista?
[46:27] Com lliga la qüestió nacional i les lluites d’esquerres per la justícia social? Classes i independentisme. Som en un moment de trinxera?
[57:04] Ens cal més treball teòric per entendre com es manifesta l’opressió nacional? El Procés posa de relleu que estem condicionats psicològicament i cultural?

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Volem ser mediocres o volem guanyar?

Oriol Méndez

Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.

Lluita de classes i conflicte nacional

Cooptació i conflicte a la Catalunya contemporània

Tomàs Sindermann i Muñoz

Durant dècades el règim d’acumulació català ha gestat les crisis que vivim avui. Tanmateix, fins fa poc, el model productiu català havia generat amplis suports entre la població. El seu esgotament i la creixent politització de les crisis obren una finestra d’oportunitat que l’esquerra nacionalista ha de saber aprofitar.

Lluita de classes i conflicte nacional

La Catalunya del s. XXI i els límits de l’estratègia de la Unitat Popular

Arnau Barquer Cerdà

L'independentisme afronta una etapa de profunda reconfiguració, marcada pels límits estratègics del Procés, la davallada dels partits sobiranistes i la preocupació per la minorització nacional en un context de transformació demogràfica. Davant aquest escenari, l'independentisme d'esquerres es veu interpel·lat a redefinir la seva proposta política i a construir una estratègia de majories que permeti tornar a plantejar un nou embat per l'autodeterminació