Oriol Méndez - Nexe Nacional

Oriol Méndez

Historiador

(Santpedor, 2001). Graduat en Història (UAB) i màster en Història del Món (UPF). Responsable de comunicació a la Revista de Catalunya i militant d’Impuls Nacional.

Volem ser mediocres o volem guanyar?

Oriol Méndez

Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.

La regeneració nacionalista de l’esquerra catalana

Tomàs Sindermann i Muñoz, Clara Farràs Joan, Oriol Méndez

Representants de l'emergent esquerra nacionalista situen al centre de la seva proposta política la repolitització de la catalanitat i el conflicte nacional i lingüístic amb aquest article. Consideren urgent encarar àmbits que l'esquerra catalana havia negligit les darreres dècades, preeminentment la concepció d'una política nacional de catalanització de la població, així com adreçar la qüestió migratòria en clau autocentrada.

Reconquerir Gaudí

Oriol Méndez

El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Volem ser mediocres o volem guanyar?

Oriol Méndez

Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.

Lluita de classes i conflicte nacional

Cooptació i conflicte a la Catalunya contemporània

Tomàs Sindermann i Muñoz

Durant dècades el règim d’acumulació català ha gestat les crisis que vivim avui. Tanmateix, fins fa poc, el model productiu català havia generat amplis suports entre la població. El seu esgotament i la creixent politització de les crisis obren una finestra d’oportunitat que l’esquerra nacionalista ha de saber aprofitar.

Lluita de classes i conflicte nacional

La Catalunya del s. XXI i els límits de l’estratègia de la Unitat Popular

Arnau Barquer Cerdà

L'independentisme afronta una etapa de profunda reconfiguració, marcada pels límits estratègics del Procés, la davallada dels partits sobiranistes i la preocupació per la minorització nacional en un context de transformació demogràfica. Davant aquest escenari, l'independentisme d'esquerres es veu interpel·lat a redefinir la seva proposta política i a construir una estratègia de majories que permeti tornar a plantejar un nou embat per l'autodeterminació