noelia-karanezi-martin
Noelia Karanezi Martín

Guionista a La Competència de RAC1

(Monasterolo del Castello, 1998). Graduada en Comunicació Audiovisual (UPF) i Màster en Anàlisi Política (UOC). Ha participat en projectes audiovisuals de difusió i normalització del català a xarxes. Actualment, és guionista a La Competència de RAC1 i col·labora en columnes i cròniques al diari Nació Digital.
Empobrida i espanyola
Noelia Karanezi Martín
Quan parlem d’immigració a Catalunya, oblidem l’altra cara: els expats, nòmades digitals desinteressats en l’arrelament. L’expat impulsa la gentrificació als barris cèntrics, expulsa els residents locals i debilita la cohesió social i nacional. Lluny de sentir-se immigrant, actua com a ciutadà global, reforçant la dissolució nacional sota la bandera del cosmopolitisme.
L'Estat de la nació
Noelia Karanezi Martín
Mentre l'espanyolisme i l'extrema dreta han construït un imperi a les xarxes socials, el nacionalisme català d'esquerres resta mut. Necessitem adoptar formats audiovisuals innovadors, visualment atractius i emocionalment potents.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Lluís Duran i Solà
Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.
Oriol Méndez
El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.
Empobrida i espanyola
Tomàs Sindermann i Muñoz
El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.