La clivella entre democràcia i feixisme semblar ser el principal marc d’ordenació del debat polític català, i desplaça les qüestions fonamentals sobre poder, sobirania i comunitat política. L’article argumenta que actors aparentment antagònics comparteixen, en el fons, una mateixa línia de base: la dificultat de pensar la nació catalana com un subjecte polític propi i d’articular una política que integri emancipació social i alliberament nacional. A partir de l’estudi de les posicions del PSC, l’OJS, ERC i la CUP, es planteja la necessitat de superar la falsa clivella entre classe i nació, universalitat i comunitat, i antifeixisme i projecte propi.