Joan Buades i Beltran

Professor, escriptor i investigador

(Inca, 1963). Professor, escriptor i investigador sobre les relacions entre turisme, globalització i canvi climàtic amb especial focus a la Mediterrània. Ex-diputat al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció d’Eivissa, fou un dels principals impulsors de la fiscalitat ambiental coneguda com a ecotaxa.
L'Estat de la nació
Joan Buades i Beltran
La Catalunya d'avui s'empobreix a causa del monocultiu turístic i la seva posició en la globalització. Mentrestant, la crisi climàtica comença a afectar-nos sense que els poders públics afrontin aquesta amenaça.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Tomàs Sindermann i Muñoz, Clara Farràs Joan, Oriol Méndez
Representants de l'emergent esquerra nacionalista situen al centre de la seva proposta política la repolitització de la catalanitat i el conflicte nacional i lingüístic amb aquest article. Consideren urgent encarar àmbits que l'esquerra catalana havia negligit les darreres dècades, preeminentment la concepció d'una política nacional de catalanització de la població, així com adreçar la qüestió migratòria en clau autocentrada.
Noelia Karanezi Martín
L’autoodi col·lectiu és una eina de dominació que porta als grups a assumir la mirada dels qui els neguen l'existència. A Catalunya, aquest fenomen es manifesta en la relació amb la llengua, la cultura i la política, afeblint la confiança en la nació. Reconèixer i combatre l'autoodi és una condició indispensable per a la recuperació de l’autoestima i la plenitud nacional.
Núria Alcaraz Coca
És possible un feminisme desvinculat de la qüestió nacional? Quines contradiccions apareixen quan s’adopta acríticament el marc de pensament de l’Estat dominant? Amb motiu de les Jornades Feministes, l’article ressegueix el fil del feminisme nacionalista i els reptes que afronta davant de sectors que obvien i tergiversen les relacions de poder que travessen la realitat nacional del país. Un feminisme realment alliberador ha de ser capaç d’identificar i combatre totes les opressions estructurals que travessen la vida de les dones i arrelar-se al marc polític on es situa.