Gerard Furest i Dalmau

Professor de llengua catalana, articulista i sindicalista

(Figueres, 1980) Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, membre del Grup Koiné i articulista en diversos mitjans sobre qüestions relacionades amb la realitat lingüística i sociopolítica, actualment treballa a La Intersindical Educació com a delegat sindical, secretari de Comunicació i coordinador de la Comissió Lingüística. (Foto: Albert Salamé, Vilaweb)

Empobrida i espanyola

No som una terra de pas (ni tampoc estúpids)

Durant dècades, ens han fet creure que Catalunya és una “terra de pas”, un lloc de trànsit on persones i cultures només hi arriben temporalment, sense deixar empremta. Aquesta idea, aparentment innòcua, amaga en realitat una construcció política i econòmica que ha servit per justificar desigualtats, precarietat laboral i la subordinació del país a interessos elitistes. Més enllà de les metàfores, cal reivindicar la Catalunya com a terra de permanència, cultura i projecte propi, capaç d’acollir sense renunciar a la seva identitat i cohesió.

Rica i plena?

Un país terciari, una llengua de segona

Gerard Furest i Dalmau

Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Pujol no va matar el PSUC

Albert Botran i Pahissa

Ressenya del llibre d’Eloi Gummà: "De l’antifranquisme al pujolisme. La pugna per l’hegemonia" (Akal, 2026)

La deriva desnacionalitzant d’ERC

Noel Huguet Sabà

ERC i Podemos van anunciar l’acord de col·laboració per a les eleccions estatals el 12 d’octubre (data curiosa). El 24 d’octubre Rufián i Montero celebraven un acte conjunt de precampanya a Nou Barris. Aquests fets, els pactes amb el PSOE-PSC i els discursos del cap de llista d’ERC han reactivat la crítica independentista segons la qual aquest partit hauria fet un gir espanyolitzant des del 2017. Aquest article intenta demostrar que això està passant i defensar que cal canviar el rumb.

Deixar d’anar a remolc

Núria Alcaraz Coca

L’atzucac de l’independentisme d’esquerres davant les properes eleccions espanyoles és només el símptoma d’un mal més profund: la manca d’un programa propi per reconstruir la nació i d’una estratègia per avançar cap a la independència. L’article defensa la necessitat de superar la disjuntiva entre negociació i confrontació amb l’Estat, així com la lògica del xantatge polític davant l’ascens de l’extrema dreta. Això no significa desentendre’s de les eleccions espanyoles ni dels conflictes socials que travessen el país, sinó intervenir-hi amb una agenda pròpia i una estratègia al servei de la nació i de la seva gent.