Foto: Albert Salamé (Vilaweb)
Gerard Furest i Dalmau

Professor de llengua catalana, articulista i sindicalista

(Figueres, 1980) Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, membre del Grup Koiné i articulista en diversos mitjans sobre qüestions relacionades amb la realitat lingüística i sociopolítica, actualment treballa a La Intersindical Educació com a delegat sindical, secretari de Comunicació i coordinador de la Comissió Lingüística. (Foto: Albert Salamé, Vilaweb)
Empobrida i espanyola
Gerard Furest i Dalmau
Durant dècades, ens han fet creure que Catalunya és una “terra de pas”, un lloc de trànsit on persones i cultures només hi arriben temporalment, sense deixar empremta. Aquesta idea, aparentment innòcua, amaga en realitat una construcció política i econòmica que ha servit per justificar desigualtats, precarietat laboral i la subordinació del país a interessos elitistes. Més enllà de les metàfores, cal reivindicar la Catalunya com a terra de permanència, cultura i projecte propi, capaç d’acollir sense renunciar a la seva identitat i cohesió.
Rica i plena?
Gerard Furest i Dalmau
Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Oriol Méndez
Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.
Lluita de classes i conflicte nacional
Tomàs Sindermann i Muñoz
Durant dècades el règim d’acumulació català ha gestat les crisis que vivim avui. Tanmateix, fins fa poc, el model productiu català havia generat amplis suports entre la població. El seu esgotament i la creixent politització de les crisis obren una finestra d’oportunitat que l’esquerra nacionalista ha de saber aprofitar.
Lluita de classes i conflicte nacional
Arnau Barquer Cerdà
L'independentisme afronta una etapa de profunda reconfiguració, marcada pels límits estratègics del Procés, la davallada dels partits sobiranistes i la preocupació per la minorització nacional en un context de transformació demogràfica. Davant aquest escenari, l'independentisme d'esquerres es veu interpel·lat a redefinir la seva proposta política i a construir una estratègia de majories que permeti tornar a plantejar un nou embat per l'autodeterminació