Gerard Furest i Dalmau

Professor de llengua catalana, articulista i sindicalista

(Figueres, 1980) Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, membre del Grup Koiné i articulista en diversos mitjans sobre qüestions relacionades amb la realitat lingüística i sociopolítica, actualment treballa a La Intersindical Educació com a delegat sindical, secretari de Comunicació i coordinador de la Comissió Lingüística. (Foto: Albert Salamé, Vilaweb)

Empobrida i espanyola

No som una terra de pas (ni tampoc estúpids)

Durant dècades, ens han fet creure que Catalunya és una “terra de pas”, un lloc de trànsit on persones i cultures només hi arriben temporalment, sense deixar empremta. Aquesta idea, aparentment innòcua, amaga en realitat una construcció política i econòmica que ha servit per justificar desigualtats, precarietat laboral i la subordinació del país a interessos elitistes. Més enllà de les metàfores, cal reivindicar la Catalunya com a terra de permanència, cultura i projecte propi, capaç d’acollir sense renunciar a la seva identitat i cohesió.

Rica i plena?

Un país terciari, una llengua de segona

Gerard Furest i Dalmau

Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Al Cèsar el que és del Cèsar

Aniol Soler i Raset

L’esquerra catalana corre el risc de convertir la superioritat moral en el seu substitut del poder. Però denunciar el món no és governar-lo: la política no consisteix només a saber qui té raó, sinó a decidir què fem amb la realitat que tenim. Si l’esquerra no vol assumir aquesta responsabilitat, algú altre ho farà per ella.

Cinquanta anys de l’aparició del diari Avui: d’un temps, d’un país

Lluís Duran i Solà

Fa cinquanta anys, l’aparició de l’Avui va ser molt més que el naixement d’un nou diari: va representar la recuperació de la premsa generalista en català després de gairebé quatre dècades de dictadura. En un país encara marcat per la repressió cultural i lingüística, aquell projecte va encarnar la voluntat de reprendre una normalitat interrompuda i de recuperar un espai propi en la informació i la vida pública.

Ens estem passant de nacionalistes?

Núria Alcaraz Coca

Davant l’auge de la reacció masclista o de l’extrema dreta, la resposta no ha de ser moderar els moviments que les combaten. En el cas català, una intensitat nacional ben orientada no és necessàriament excloent: pot ser, precisament, una eina d’integració, emancipació i transformació social.