Gerard Furest i Dalmau

Professor de llengua catalana, articulista i sindicalista

(Figueres, 1980) Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, membre del Grup Koiné i articulista en diversos mitjans sobre qüestions relacionades amb la realitat lingüística i sociopolítica, actualment treballa a La Intersindical Educació com a delegat sindical, secretari de Comunicació i coordinador de la Comissió Lingüística. (Foto: Albert Salamé, Vilaweb)

Empobrida i espanyola

No som una terra de pas (ni tampoc estúpids)

Durant dècades, ens han fet creure que Catalunya és una “terra de pas”, un lloc de trànsit on persones i cultures només hi arriben temporalment, sense deixar empremta. Aquesta idea, aparentment innòcua, amaga en realitat una construcció política i econòmica que ha servit per justificar desigualtats, precarietat laboral i la subordinació del país a interessos elitistes. Més enllà de les metàfores, cal reivindicar la Catalunya com a terra de permanència, cultura i projecte propi, capaç d’acollir sense renunciar a la seva identitat i cohesió.

Rica i plena?

Un país terciari, una llengua de segona

Gerard Furest i Dalmau

Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Ens estem passant de nacionalistes?

Núria Alcaraz Coca

Davant l’auge de la reacció masclista o de l’extrema dreta, la resposta no ha de ser moderar els moviments que les combaten. En el cas català, una intensitat nacional ben orientada no és necessàriament excloent: pot ser, precisament, una eina d’integració, emancipació i transformació social.

Rèplica a «Una crítica a l’antiimigracionisme d’esquerres»

Tomàs Sindermann i Muñoz

Els nacionalistes d’esquerres tenim com a objectius garantir drets i oportunitats a la immigració, però també que es redueix el ritme del creixement migratori a un que ens permeti integrar tots els nouvinguts. Complementàriament, la nostra política internacional ha d’anar encarada a facilitar un desenvolupament autocentrat del Sud Global.

Volem ser mediocres o volem guanyar?

Oriol Méndez

Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.