Foto: Albert Salamé (Vilaweb)
Gerard Furest i Dalmau

Professor de llengua catalana, articulista i sindicalista

(Figueres, 1980) Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, membre del Grup Koiné i articulista en diversos mitjans sobre qüestions relacionades amb la realitat lingüística i sociopolítica, actualment treballa a La Intersindical Educació com a delegat sindical, secretari de Comunicació i coordinador de la Comissió Lingüística. (Foto: Albert Salamé, Vilaweb)
Empobrida i espanyola
Gerard Furest i Dalmau
Durant dècades, ens han fet creure que Catalunya és una “terra de pas”, un lloc de trànsit on persones i cultures només hi arriben temporalment, sense deixar empremta. Aquesta idea, aparentment innòcua, amaga en realitat una construcció política i econòmica que ha servit per justificar desigualtats, precarietat laboral i la subordinació del país a interessos elitistes. Més enllà de les metàfores, cal reivindicar la Catalunya com a terra de permanència, cultura i projecte propi, capaç d’acollir sense renunciar a la seva identitat i cohesió.
Rica i plena?
Gerard Furest i Dalmau
Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Jordi Serracant Carré
Les condicions salarials a les diferents empreses depenen molt del tipus de sector d'activitat, a més del model empresarial i el repartiment intern dels guanys. A partir de les dades financeres de tres grans empreses catalanes, aquest article posa en evidència salaris, evolució i desigualtats que diuen molt sobre el model productiu català.
Noel Huguet Sabà
Gabriel Rufián lidera el projecte de confluència en un gran front d’esquerres i antifeixista a escala catalana i estatal. A partir sobretot de la conferència celebrada el 9 d’abril a Barcelona, s’analitza quines són les mancances i límits d’aquesta proposta, els aspectes interessants, les tensions i alguns debats que podem obrir des de la voluntat de refundar l’esquerra en clau nacional.
Arnau Barquer Cerdà
El malestar docent fa molt de temps que s'arrossega després d'anys d'impotència vers una dinàmica que hauria de despertar tot l'interès públic i que evidencia que sense la plena sobirania i la capacitat de decidir a tots els nivells és impossible ensortir-se'n.