Gerard Furest i Dalmau

Professor de llengua catalana, articulista i sindicalista

(Figueres, 1980) Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, membre del Grup Koiné i articulista en diversos mitjans sobre qüestions relacionades amb la realitat lingüística i sociopolítica, actualment treballa a La Intersindical Educació com a delegat sindical, secretari de Comunicació i coordinador de la Comissió Lingüística. (Foto: Albert Salamé, Vilaweb)

Empobrida i espanyola

No som una terra de pas (ni tampoc estúpids)

Durant dècades, ens han fet creure que Catalunya és una “terra de pas”, un lloc de trànsit on persones i cultures només hi arriben temporalment, sense deixar empremta. Aquesta idea, aparentment innòcua, amaga en realitat una construcció política i econòmica que ha servit per justificar desigualtats, precarietat laboral i la subordinació del país a interessos elitistes. Més enllà de les metàfores, cal reivindicar la Catalunya com a terra de permanència, cultura i projecte propi, capaç d’acollir sense renunciar a la seva identitat i cohesió.

Rica i plena?

Un país terciari, una llengua de segona

Gerard Furest i Dalmau

Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Catalans orfes de mundial

Anna Pagès i Pardo

Cada Mundial, els catalans ens quedem orfes de selecció i hem d'adoptar-ne una altra de préstec. El mecanisme més eficaç de dominació no és la repressió, és aconseguir que els dominats defensin la seva pròpia exclusió com si fos normal, i és exactament el que passa quan acceptem que els nostres futbolistes representin Espanya com si no hi hagués alternativa. L'article desmunta aquesta narrativa a partir dels casos d'Oleguer Presas, Escòcia i Curaçao, i mostra que l'arquitectura que exclou Catalunya és política i per tant, reversible.

La regeneració nacionalista de l’esquerra catalana

Tomàs Sindermann i Muñoz, Clara Farràs Joan, Oriol Méndez

Representants de l'emergent esquerra nacionalista situen al centre de la seva proposta política la repolitització de la catalanitat i el conflicte nacional i lingüístic amb aquest article. Consideren urgent encarar àmbits que l'esquerra catalana havia negligit les darreres dècades, preeminentment la concepció d'una política nacional de catalanització de la població, així com adreçar la qüestió migratòria en clau autocentrada.

Cap nació no ha estat mai lliure si no ha gosat mai estimar-se: Autoodi col·lectiu a Catalunya

Noelia Karanezi Martín

L’autoodi col·lectiu és una eina de dominació que porta als grups a assumir la mirada dels qui els neguen l'existència. A Catalunya, aquest fenomen es manifesta en la relació amb la llengua, la cultura i la política, afeblint la confiança en la nació. Reconèixer i combatre l'autoodi és una condició indispensable per a la recuperació de l’autoestima i la plenitud nacional.