Abel Riu

Equip editorial de Nexe Nacional

(Barcelona, 1986). Llicenciat en Ciències Polítiques (UB), Màster en Estudis Eurasiàtics (Universitat d’Uppsala, Suècia). Ha treballat per la internacionalització del conflicte d’alliberament nacional català. Analista de conflictes i tendències geopolítiques a l’Europa de l’est, Rússia i el Caucas. Consultor a l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO). Coimpulsor del Catalonia Global Institute.
Lluita de classes i conflicte nacional
Abel Riu
Des de l’abolició franquista de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1938 fins a les suspensions del Tribunal Constitucional de les darreres dècades, el principi d’igualtat ha estat emprat recurrentment com a arma contra els drets nacionals i socials dels catalans. Sota l’aparença d’una uniformitat neutral, s’ha consolidat un mecanisme recentralitzador, que drena recursos i impedeix el desplegament de polítiques públiques aprovades democràticament pel Parlament de Catalunya. Una falsa “igualtat” imposada, de conseqüències materials empobridores, que colpeja especialment les classes populars catalanes.
Abel Riu, Ernest Montserrat Malagarriga
L’activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil és entrevistada a Barcelona per a Nexe Nacional sobre la seva perspectiva del multilingüisme. En aquest text comentem i contextualitzem les respostes de la lingüista, autora del llibre Un nosaltres sense estat (Raig Verd, 2025).
Empobrida i espanyola
Abel Riu
El país viu una amenaça existencial fruit d’una acceleració de la minorització lingüística, mentre les institucions i el debat públic ometen o minimitzen aquest fet. Les dades d'ús són demolidores, i això no és aliè al model econòmic i migratori i a la manca de capacitat actual per integrar gent a la catalanitat. Hi ha una ferida catalana, una etnoansietat real, que no podem negar. Necessitem assumir el problema, polititzar-lo i mobilitzar la defensa de la llengua.
Parla català!
Abel Riu
L’emergència lingüística que patim requereix construir una noció d’interès nacional que exerceixi de principi rector transversal per a tota organització i projecte polític que aspiri a defensar els drets dels catalans de manera efectiva. Que situï la defensa de la llengua, entesa com a clau de volta de la nostra identitat, al fonament, al nucli dur.
Rica i plena?
Abel Riu
En un moment en què l’interès nacional esdevé de nou de forma inqüestionable el principi rector de l’economia i la política internacional, redoblar l’aposta per al neoliberalisme d’un món que s’esgota és la millor recepta per a la misèria. Pensar l’economia des d’una mirada i ambició autocentrada implica assumir que, en un moment històric de minorització de la catalanitat, la seva supervivència ha de constituir el nucli de tota noció d’interès nacional, i en conseqüència, de la planificació econòmica
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Albert Botran i Pahissa
Ressenya del llibre d’Eloi Gummà: "De l’antifranquisme al pujolisme. La pugna per l’hegemonia" (Akal, 2026)
Noel Huguet Sabà
ERC i Podemos van anunciar l’acord de col·laboració per a les eleccions estatals el 12 d’octubre (data curiosa). El 24 d’octubre Rufián i Montero celebraven un acte conjunt de precampanya a Nou Barris. Aquests fets, els pactes amb el PSOE-PSC i els discursos del cap de llista d’ERC han reactivat la crítica independentista segons la qual aquest partit hauria fet un gir espanyolitzant des del 2017. Aquest article intenta demostrar que això està passant i defensar que cal canviar el rumb.
Núria Alcaraz Coca
L’atzucac de l’independentisme d’esquerres davant les properes eleccions espanyoles és només el símptoma d’un mal més profund: la manca d’un programa propi per reconstruir la nació i d’una estratègia per avançar cap a la independència. L’article defensa la necessitat de superar la disjuntiva entre negociació i confrontació amb l’Estat, així com la lògica del xantatge polític davant l’ascens de l’extrema dreta. Això no significa desentendre’s de les eleccions espanyoles ni dels conflictes socials que travessen el país, sinó intervenir-hi amb una agenda pròpia i una estratègia al servei de la nació i de la seva gent.