Daniel Cetrà Bernardo

Investigador en Ciència Política

(Barcelona, 1988). Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF), Màster en Estudis del Nacionalisme ( Universitat d’Edimburg ). Doctorat en Ciència Política (Universitat d’Edimburg . Actualment és investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona.
Daniel Cetrà Bernardo
El nacionalisme català compta amb referents teòrics sòlids i experiències comparades rellevants que permeten reivindicar un model nacional robust i integrador. El repte és majúscul, però, des d’un punt de vista teòric, un primer pas fonamental és evitar falses dicotomies i tenir presents les idees dominants sobre el valor moral de la nació.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Lluís Duran i Solà
Fa cinquanta anys, l’aparició de l’Avui va ser molt més que el naixement d’un nou diari: va representar la recuperació de la premsa generalista en català després de gairebé quatre dècades de dictadura. En un país encara marcat per la repressió cultural i lingüística, aquell projecte va encarnar la voluntat de reprendre una normalitat interrompuda i de recuperar un espai propi en la informació i la vida pública.
Núria Alcaraz Coca
Davant l’auge de la reacció masclista o de l’extrema dreta, la resposta no ha de ser moderar els moviments que les combaten. En el cas català, una intensitat nacional ben orientada no és necessàriament excloent: pot ser, precisament, una eina d’integració, emancipació i transformació social.
Tomàs Sindermann i Muñoz
Els nacionalistes d’esquerres tenim com a objectius garantir drets i oportunitats a la immigració, però també que es redueix el ritme del creixement migratori a un que ens permeti integrar tots els nouvinguts. Complementàriament, la nostra política internacional ha d’anar encarada a facilitar un desenvolupament autocentrat del Sud Global.