Pere Antoni Pons

Periodista i escriptor

(Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes ‘El fibló i la festa’ (2003), ‘Fervor tan fosc’ (2006) i ‘Dilema d’energies’ (2022), els llibres entrevista ‘La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira’ (2009) i ‘Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta’, les novel·les ‘Tots els dimonis són aquí’ (2011) i ‘Contra el món’ (2023), el llibre de perfils ‘Un arxipèlag radiant’ (2019), i l’assaig ‘Caure del cavall’ (2024). Col·labora en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques culturals i sociopolítiques.

Empobrida i espanyola

La qüestió demogràfica: les bones intencions, la mala fe i les realitats evidents

Pere Antoni Pons

Parlar de demografia i immigració a Catalunya, Mallorca o el País Valencià continua sent un tabú que molts eviten, per por a ser acusats de racistes o d’ultraconservadors. Però ignorar el fenomen del creixement accelerat de la població és negar la realitat: la dimensió i la gestió d’aquest flux condicionen tot el projecte de país, des de la cohesió social fins a la sostenibilitat econòmica i cultural. No es tracta de jutjar persones, sinó de comprendre l’impacte d’una política demogràfica i migratòria massiva sobre la societat, perquè només amb dades, consciència i polítiques clares es pot preservar la continuïtat i la cohesió de la comunitat.

A Mallorca, també, esquerra rima amb nació

Pere Antoni Pons

El PSIB-PSOE és, més enllà de conjuntures i de matisos, un partit de poder, per tant, està al servei de l’statu quo socioeconòmic i de l’hegemonia castellanoespanyola

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (II)

Lluís Duran i Solà

Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.

Sobre llengües, colonialisme i processos d’assimilació:una conversa amb Yásnaya Elena Aguilar

Abel Riu, Ernest Montserrat Malagarriga

L’activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil és entrevistada a Barcelona per a Nexe Nacional sobre la seva perspectiva del multilingüisme. En aquest text comentem i contextualitzem les respostes de la lingüista, autora del llibre Un nosaltres sense estat (Raig Verd, 2025).

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (I)

Lluís Duran i Solà