nuria-alcaraz
Núria Alcaraz Coca

Equip editorial de Nexe Nacional

(Matadepera, 1991). Graduada en Sociologia (UAB), Màster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (UB), Doctora en Sociologia (UAB). Ha participat al moviment feminista i a l’independentisme d’esquerres. Actualment és tècnica de gènere i professora associada del Departament de Sociologia de la UAB..
Rica i plena?
Núria Alcaraz Coca
El sistema nacional de cures públic i comunitari és una proposta que pot esdevenir estratègica pel nacionalisme d’esquerres en tant que materialitzaria la intersecció entre el feminisme i el nacionalisme: garantint que les cures puguin ser en català, revaloritzant la professió i garantint els drets laborals de les treballadores.
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Conversem amb Marina Massaguer i hi compartim dubtes i debatem solucions davant la situació d’emergència lingüística del català, especialment pel que fa al retrocés general del seu ús social i l’adopció del seu ús per part de persones nouvingudes.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Les discriminacions i relacions de poder contra la població catalanoparlant i la nació catalana sovint són obviades per l'esquerra catalana. Cal incorporar la perspectiva nacional per entendre realment que passa en aquest país.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
Vicent Flor
Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.
Tomàs Sindermann i Muñoz
L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.