nuria-alcaraz
Núria Alcaraz Coca

Equip editorial de Nexe Nacional

(Matadepera, 1991). Graduada en Sociologia (UAB), Màster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (UB), Doctora en Sociologia (UAB). Ha participat al moviment feminista i a l’independentisme d’esquerres. Actualment és tècnica de gènere i professora associada del Departament de Sociologia de la UAB..
Empobrida i espanyola
Núria Alcaraz Coca
Conversa sobre l'ús del català i la construcció del sentiment de pertinença entre les persones nouvingudes a partir de dues experiències vitals diferents però amb una mirada compartida.
Empobrida i espanyola
Núria Alcaraz Coca
Mentre Catalunya creix en nombre d’habitants, la seva natalitat continua situant-se entre les més baixes d’Europa. Davant d’una extrema dreta que instrumentalitza aquestes dades per empènyer un projecte reaccionari basat en la por a la substitució demogràfica, els rols tradicionals de gènere i el control dels cossos de les dones, l’article sosté que l’esquerra cal que doni respostes al fracàs d’un país que no garanteix les condicions materials i culturals perquè criar sigui una opció real, lliure i desitjable. Habitatge, salaris dignes, corresponsabilitat masculina, educació sexoafectiva i un sistema públic de cures són algunes de les respostes que aporta el feminisme. I una premissa clara: el futur del català no es juga als ventres de les dones, sinó a les escoles, als barris, a les feines, a les pantalles i a les polítiques que fan de la llengua una eina viva de pertinença i d’oportunitats.
Núria Alcaraz Coca
El nacionalisme d’esquerres necessita recuperar el sentit de l’estratègia, és a dir, ser capaç de reaccionar davant l’actualitat sense dissoldre-s’hi, construint un nou projecte polític amb accions concretes per la supervivència de la nació que alhora connecti els grans debats globals amb la realitat política, econòmica i cultural del país.
Rica i plena?
Núria Alcaraz Coca
El sistema nacional de cures públic i comunitari és una proposta que pot esdevenir estratègica pel nacionalisme d’esquerres en tant que materialitzaria la intersecció entre el feminisme i el nacionalisme: garantint que les cures puguin ser en català, revaloritzant la professió i garantint els drets laborals de les treballadores.
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Conversem amb Marina Massaguer i hi compartim dubtes i debatem solucions davant la situació d’emergència lingüística del català, especialment pel que fa al retrocés general del seu ús social i l’adopció del seu ús per part de persones nouvingudes.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Les discriminacions i relacions de poder contra la població catalanoparlant i la nació catalana sovint són obviades per l'esquerra catalana. Cal incorporar la perspectiva nacional per entendre realment que passa en aquest país.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Noelia Karanezi Martín, Anna Pagès i Pardo
Aquest article ens explica la relació entre el vitalisme del Barça i la recuperació del vitalisme nacional. Un pont que connecta el renaixement de la dignitat blaugrana, i com la representa l’equip actual, amb l’autoestima nacional.
Lluís Duran i Solà
Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.
Abel Riu, Ernest Montserrat Malagarriga
L’activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil és entrevistada a Barcelona per a Nexe Nacional sobre la seva perspectiva del multilingüisme. En aquest text comentem i contextualitzem les respostes de la lingüista, autora del llibre Un nosaltres sense estat (Raig Verd, 2025).