nuria-alcaraz
Núria Alcaraz Coca

Equip editorial de Nexe Nacional

(Matadepera, 1991). Graduada en Sociologia (UAB), Màster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (UB), Doctora en Sociologia (UAB). Ha participat al moviment feminista i a l’independentisme d’esquerres. Actualment és tècnica de gènere i professora associada del Departament de Sociologia de la UAB..
Empobrida i espanyola
Núria Alcaraz Coca
Conversa sobre l'ús del català i la construcció del sentiment de pertinença entre les persones nouvingudes a partir de dues experiències vitals diferents però amb una mirada compartida.
Empobrida i espanyola
Núria Alcaraz Coca
Mentre Catalunya creix en nombre d’habitants, la seva natalitat continua situant-se entre les més baixes d’Europa. Davant d’una extrema dreta que instrumentalitza aquestes dades per empènyer un projecte reaccionari basat en la por a la substitució demogràfica, els rols tradicionals de gènere i el control dels cossos de les dones, l’article sosté que l’esquerra cal que doni respostes al fracàs d’un país que no garanteix les condicions materials i culturals perquè criar sigui una opció real, lliure i desitjable. Habitatge, salaris dignes, corresponsabilitat masculina, educació sexoafectiva i un sistema públic de cures són algunes de les respostes que aporta el feminisme. I una premissa clara: el futur del català no es juga als ventres de les dones, sinó a les escoles, als barris, a les feines, a les pantalles i a les polítiques que fan de la llengua una eina viva de pertinença i d’oportunitats.
Núria Alcaraz Coca
El nacionalisme d’esquerres necessita recuperar el sentit de l’estratègia, és a dir, ser capaç de reaccionar davant l’actualitat sense dissoldre-s’hi, construint un nou projecte polític amb accions concretes per la supervivència de la nació que alhora connecti els grans debats globals amb la realitat política, econòmica i cultural del país.
Rica i plena?
Núria Alcaraz Coca
El sistema nacional de cures públic i comunitari és una proposta que pot esdevenir estratègica pel nacionalisme d’esquerres en tant que materialitzaria la intersecció entre el feminisme i el nacionalisme: garantint que les cures puguin ser en català, revaloritzant la professió i garantint els drets laborals de les treballadores.
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Conversem amb Marina Massaguer i hi compartim dubtes i debatem solucions davant la situació d’emergència lingüística del català, especialment pel que fa al retrocés general del seu ús social i l’adopció del seu ús per part de persones nouvingudes.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Les discriminacions i relacions de poder contra la població catalanoparlant i la nació catalana sovint són obviades per l'esquerra catalana. Cal incorporar la perspectiva nacional per entendre realment que passa en aquest país.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Empobrida i espanyola
Tomàs Sindermann i Muñoz
El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.
Noel Huguet Sabà
Aquest article defensa la necessitat d’una política d’increments del salari mínim per tal de combatre la pobresa, i discuteix que el lliure mercat determini salaris justos.
Pau Turró Falgàs
Aquest article entra de ple en discussió amb Jordi Muñoz i el seu article sobre l'ús polític de la nostàlgia i els biaixos que hi subjauen.