L’article recorre la trajectòria del sindicalisme independentista català des dels seus orígens, al tombant del segle XX, fins a l’actualitat. S’hi analitzen les principals organitzacions, des del CADCI i la Unió de Rabassaires fins a la COS i la Intersindical-CSC, els seus èxits i fracassos, i la seva relació amb el moviment independentista. L’autor en destaca el creixement sostingut de la Intersindical, que ha assolit rècords de representació i afiliació el 2025, malgrat el retrocés general de l’independentisme, i reflexiona sobre el potencial del sindicalisme nacional i de classe per connectar el projecte independentista amb les classes treballadores.