Enric Ramionet i Lloveras

Llagostera, 1958

Col·laborador habitual del diari El Punt Avui i de la revista Gavarres entre altres mitjans de comunicació. Ha publicat llibres a l’entorn de la memòria històrica i una novel·la. És membre de Llagostera Solidària i en va ser de la Cooperativa Idària i de la Coordinadora d’Ongs solidàries. Milita a l’Assemblea local de la CUP de Llagostera, va ser el candidat a l’alcaldia l’any 2019 i va formar part de l’equip de govern fins el 2023. Va ser regidor d’Habitatge, Cultura i Sobiranies. Actualment jubilat, segueix col·laborant en premsa.
Empobrida i espanyola
Enric Ramionet i Lloveras
El creixement del discurs d’odi i la irrupció de l’ultradreta a Catalunya posen a prova la solidesa de l’independentisme d’esquerres i la seva capacitat de defensar drets i cohesió social. Parlar de immigració i demografia no és només qüestió de nombres, sinó de reconèixer les conseqüències reals sobre la llengua, els serveis públics i la vida col·lectiva, sense renunciar a principis ètics. Només amb un projecte clar, fonamentat en la justícia i la racionalitat, es pot combatre l’onada reaccionària i garantir que la societat segueixi sent inclusiva, cohesionada i capaç de construir futur.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Empobrida i espanyola
Tomàs Sindermann i Muñoz
El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.
Noel Huguet Sabà
Aquest article defensa la necessitat d’una política d’increments del salari mínim per tal de combatre la pobresa, i discuteix que el lliure mercat determini salaris justos.
Pau Turró Falgàs
Aquest article entra de ple en discussió amb Jordi Muñoz i el seu article sobre l'ús polític de la nostàlgia i els biaixos que hi subjauen.