Enric Ramionet i Lloveras

Llagostera, 1958

Col·laborador habitual del diari El Punt Avui i de la revista Gavarres entre altres mitjans de comunicació. Ha publicat llibres a l’entorn de la memòria històrica i una novel·la. És membre de Llagostera Solidària i en va ser de la Cooperativa Idària i de la Coordinadora d’Ongs solidàries. Milita a l’Assemblea local de la CUP de Llagostera, va ser el candidat a l’alcaldia l’any 2019 i va formar part de l’equip de govern fins el 2023. Va ser regidor d’Habitatge, Cultura i Sobiranies. Actualment jubilat, segueix col·laborant en premsa.

Empobrida i espanyola

Per què parlar d’immigració si podem parlar d’economia?

El creixement del discurs d’odi i la irrupció de l’ultradreta a Catalunya posen a prova la solidesa de l’independentisme d’esquerres i la seva capacitat de defensar drets i cohesió social. Parlar de immigració i demografia no és només qüestió de nombres, sinó de reconèixer les conseqüències reals sobre la llengua, els serveis públics i la vida col·lectiva, sense renunciar a principis ètics. Només amb un projecte clar, fonamentat en la justícia i la racionalitat, es pot combatre l’onada reaccionària i garantir que la societat segueixi sent inclusiva, cohesionada i capaç de construir futur.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Al Cèsar el que és del Cèsar

Aniol Soler i Raset

L’esquerra catalana corre el risc de convertir la superioritat moral en el seu substitut del poder. Però denunciar el món no és governar-lo: la política no consisteix només a saber qui té raó, sinó a decidir què fem amb la realitat que tenim. Si l’esquerra no vol assumir aquesta responsabilitat, algú altre ho farà per ella.

Cinquanta anys de l’aparició del diari Avui: d’un temps, d’un país

Lluís Duran i Solà

Fa cinquanta anys, l’aparició de l’Avui va ser molt més que el naixement d’un nou diari: va representar la recuperació de la premsa generalista en català després de gairebé quatre dècades de dictadura. En un país encara marcat per la repressió cultural i lingüística, aquell projecte va encarnar la voluntat de reprendre una normalitat interrompuda i de recuperar un espai propi en la informació i la vida pública.

Ens estem passant de nacionalistes?

Núria Alcaraz Coca

Davant l’auge de la reacció masclista o de l’extrema dreta, la resposta no ha de ser moderar els moviments que les combaten. En el cas català, una intensitat nacional ben orientada no és necessàriament excloent: pot ser, precisament, una eina d’integració, emancipació i transformació social.