L'habitatge ha deixat de ser una carpeta sectorial de política social per esdevenir el terreny on es juga la continuïtat material de Catalunya. Aquest article desgrana els tres grans conflictes que creuen l'eix social i el nacional en l’habitatge - l'arrelament, el poder i la legitimitat, en traça la genealogia des de la bombolla del 2008 fins al Pla Illa, i n'assenyala els límits estructurals. Sense un sostre assequible i estable, no hi ha reproducció nacional possible.