Adrià Garcia i Mateu

Dissenyador

(Sants, 1986). Dissenyador (2009), MSc en Lideratge i Sostenibilitat (2012) i PhD en Transicions a l’habitatge (2025). És soci d’Holon i La Borda.

Lluita de classes i conflicte nacional

Habitatge i Nació: cap a un debat de país

L'habitatge ha deixat de ser una carpeta sectorial de política social per esdevenir el terreny on es juga la continuïtat material de Catalunya. Aquest article desgrana els tres grans conflictes que creuen l'eix social i el nacional en l’habitatge - l'arrelament, el poder i la legitimitat, en traça la genealogia des de la bombolla del 2008 fins al Pla Illa, i n'assenyala els límits estructurals. Sense un sostre assequible i estable, no hi ha reproducció nacional possible.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Pujol no va matar el PSUC

Albert Botran i Pahissa

Ressenya del llibre d’Eloi Gummà: "De l’antifranquisme al pujolisme. La pugna per l’hegemonia" (Akal, 2026)

La deriva desnacionalitzant d’ERC

Noel Huguet Sabà

ERC i Podemos van anunciar l’acord de col·laboració per a les eleccions estatals el 12 d’octubre (data curiosa). El 24 d’octubre Rufián i Montero celebraven un acte conjunt de precampanya a Nou Barris. Aquests fets, els pactes amb el PSOE-PSC i els discursos del cap de llista d’ERC han reactivat la crítica independentista segons la qual aquest partit hauria fet un gir espanyolitzant des del 2017. Aquest article intenta demostrar que això està passant i defensar que cal canviar el rumb.

Deixar d’anar a remolc

Núria Alcaraz Coca

L’atzucac de l’independentisme d’esquerres davant les properes eleccions espanyoles és només el símptoma d’un mal més profund: la manca d’un programa propi per reconstruir la nació i d’una estratègia per avançar cap a la independència. L’article defensa la necessitat de superar la disjuntiva entre negociació i confrontació amb l’Estat, així com la lògica del xantatge polític davant l’ascens de l’extrema dreta. Això no significa desentendre’s de les eleccions espanyoles ni dels conflictes socials que travessen el país, sinó intervenir-hi amb una agenda pròpia i una estratègia al servei de la nació i de la seva gent.