Lluny d’una tradició monolítica i d’un consens inqüestionable, a l’esquerra catalana hi ha aflorat una vegada rere l’altra un ric debat sobre el fenomen migratori en relació amb la nostra pervivència nacional i la lluita de classes als Països Catalans. Les raons per parlar sobre el fenomen migratori —per analitzar-lo, debatre’l, i mirar d’arribar a conclusions útils políticament— transcendeixen, i molt, la lluita contra l’extrema dreta. La nostra nació es troba en un moment crític de la seva història, i per entendre-ho, per entendre'ns, és indispensable no perdre de vista la variable demogràfica. En aquest número abordem els efectes del fenomen migratori, el repte que la immigració suposa pels autòctons, la relació entre el fenomen migratori i la llengua i la identitat i aprofundim en els discursos que han vertebrat el discurs públic sobre la qüestió.

Després del cicle mobilitzador que va acabar-se l’any 2019, el nacionalisme català va trobar-se a si mateix descol·locat: l’objectiu polític dels darrers anys no s’havia aconseguit i calia afrontar la crua realitat del país. La treva que va suposar la Covid ja va donar un primer moment per reorientar estratègia, però és especialment a partir de la sortida del govern en el cas de Junts i de la pèrdua de la Generalitat en el d’ERC que els debats inajornables emergeixen inevitablement. I bona part del nacionalisme i del catalanisme ha retrobat en la llengua la resposta a la reorientació estratègica. En aquest tercer número proposem als lectors articles que ajudaran a entomar amb més certeses i garanties el que sembla que serà un dels temes centrals del pròxim (o fins i tot present) cicle polític.