- Números
- Números
- Números
- Números
- Números
- Números
Número #3
Després del cicle mobilitzador que va acabar-se l’any 2019, el nacionalisme català va trobar-se a si mateix descol·locat: l’objectiu polític dels darrers anys no s’havia aconseguit i calia afrontar la crua realitat del país. La treva que va suposar la Covid ja va donar un primer moment per reorientar estratègia, però és especialment a partir de la sortida del govern en el cas de Junts i de la pèrdua de la Generalitat en el d’ERC que els debats inajornables emergeixen inevitablement. I bona part del nacionalisme i del catalanisme ha retrobat en la llengua la resposta a la reorientació estratègica. En aquest tercer número proposem als lectors articles que ajudaran a entomar amb més certeses i garanties el que sembla que serà un dels temes centrals del pròxim (o fins i tot present) cicle polític.
Número #2
En aquest segon número de Nexe Nacional analitzem com el globalisme liberal afecta l’economia catalana i posa en risc la seva pervivència nacional. L’absència d’un estat propi ens condemna a l’espoli i a la subordinació a un model terciaritzat i dependent, empès per elits que han venut el país a trossos. Davant d’aquest escenari, abordem les arrels històriques del nostre model productiu, l’impacte de les polítiques estatals i internacionals, i proposem alternatives com un sistema nacional de cures, un sindicalisme sobiranista o la desmercantilització de l’habitatge.
Número #1
Si pensar en termes nacionals era abans necessari, ara ha esdevingut un imperatiu indefugible. Per tot això, en aquest primer número de Nexe Nacional entomem les qüestions que considerem fonamentals posant la nació al centre de la conversa. L'emergència nacional que travessa el país posa en risc la supervivència col·lectiva de les nostres formes de vida. Sense abraçar i entomar la idea d'una construcció nacional sòlida que permeti reteixir el país i tornar-lo a cohesionar, no només el futur de la catalanitat no està garantit, sinó que fins i tot el seu present trontolla. Per tot això, en aquest número us convidem a abordar quin és l'Estat de la nació, quina és la dimensió dels mals que l'afecten i de quines formes es poden començar a revertir.
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
Aniol Soler i Raset
Catalunya ja digereix el final del Procés mentre observa com creixen les pors i un nou clima polític. L’esquerra arriba tard i a destemps a un present polític que no sap llegir. L'article planteja un dilema urgent: defensar idees abstractes o les vides concretes de les persones que viuen i treballen a Catalunya —i adverteix que només una esquerra arrelada al país, i purgada de visions autocomplaents, podrà frenar l’avanç reaccionari.
Noel Huguet Sabà
Aquestes setmanes hem pogut veure una obertura tensa del debat migratori, també dins d’espais d’esquerres i catalanistes. L’autor explora alguns arguments i contrarguments que s’han posat sobre la taula, entre ells el de “comprar el marc de l’extrema dreta” o "fer concessions a la xenofòbia".
Lluís Duran i Solà
Palestra continua sent un referent molt important, malgrat que sovint desconegut, del catalanisme civil. La seva activitat formativa i nacionalitzadora, en una època turbulenta i violenta, s’erigeix en una font d’aprenentatges pel present.