Número #2

En aquest segon número de Nexe Nacional analitzem com el globalisme liberal afecta l’economia catalana i posa en risc la seva pervivència nacional. L’absència d’un estat propi ens condemna a l’espoli i a la subordinació a un model terciaritzat i dependent, empès per elits que han venut el país a trossos. Davant d’aquest escenari, abordem les arrels històriques del nostre model productiu, l’impacte de les polítiques estatals i internacionals, i proposem alternatives com un sistema nacional de cures, un sindicalisme sobiranista o la desmercantilització de l’habitatge.

Número #1

Si pensar en termes nacionals era abans necessari, ara ha esdevingut un imperatiu indefugible. Per tot això, en aquest primer número de Nexe Nacional entomem les qüestions que considerem fonamentals posant la nació al centre de la conversa. L'emergència nacional que travessa el país posa en risc la supervivència col·lectiva de les nostres formes de vida. Sense abraçar i entomar la idea d'una construcció nacional sòlida que permeti reteixir el país i tornar-lo a cohesionar, no només el futur de la catalanitat no està garantit, sinó que fins i tot el seu present trontolla. Per tot això, en aquest número us convidem a abordar quin és l'Estat de la nació, quina és la dimensió dels mals que l'afecten i de quines formes es poden començar a revertir.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
Vicent Flor
Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.
Tomàs Sindermann i Muñoz
L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.