Andreu Domingo i Maite Puigdevall

14/12/2025

Edició i postproducció de Tomàs Sindermann i Muñoz

L’ESCANDALL #04 | Demografia, integració i llengua
Conversa amb Andreu Domingo i Maite Puigdevall sobre l'evolució demogràfica de Catalunya i de com aquesta, sumada a l'ocupació espanyola, transforma els usos lingüístics del nostre país. A més, debatem sobre l'èxit i el fracàs de la normalització i la integració.

En aquest episodi de l’Escandall, el pòdcast de Nexe Nacional, Arnau Barquer (equip editorial de Nexe Nacional) parla amb els nostres dos convidats sobre l’evolució demogràfica de Catalunya i com aquesta, sumada a l’ocupació espanyola, transforma els usos lingüístics del nostre país. A més, debatem sobre l’èxit i el fracàs de la normalització i la integració.

Andreu Domingo Valls és sociòleg, demògraf i actualment sotsdirector del CED, d’on n’és investigador des del 1984 i des d’aquest estiu vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment, desenvolupa la seva recerca més substantiva al voltant de l’estudi i caracterització de la població immigrada a Catalunya, els canvis demogràfics i els reptes de la interculturalitat. Però fora de l’anàlisi més empírica, també ha treballat un aspecte important que és la presència de la immigració en els discursos sobre la catalanitat i com ha respost el catalanisme a un fet tan secular com és el de la immigració. En aquest sentit, destaca, a part dels articles que escriu en diversos mitjans generalistes, el llibre Catalunya al mirall de la immigració, editat per Llibres de l’Avenç l’any 2014 i la seva segona part, Catalunya 3D: Demografia, Diversitat i Democràcia, també editat per l’Avenç el 2022. 

Maite Puigdevall és sociolingüista i doctora en filosofia en la branca de política lingüística per la Universitat de Cardiff i actualment professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i codirectora del Grup de Recerca Reconegut, Identi.Cat (Llengua, cultura i identitat en l’era global).

Si vols escoltar la conversa en format pòdcast ho pots fer a Spotify:

Arnau Barquer Cerdà

Equip editorial Nexe Nacional

(Barcelona, 1989). Llicenciat en Història (UAB) i doctor en història moderna (UdG). Ha militat en diverses organitzacions de l’independentisme combatiu i actualment és militant de la Intersindical i el Sindicat de Llogaters. Ha format part del comitè de redacció de la revista Catarsi. Actualment treballa com a docent a l’ensenyament secundari.

Compartir

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Lluís Duran i Solà
Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.
Oriol Méndez
El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.
Empobrida i espanyola
Tomàs Sindermann i Muñoz
El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.