Vicent Flor

Sociòleg, gestor cultural i conservador de museu

(València, 1971). Llicenciat en ciències polítiques i en antropologia social i cultural i doctor en sociologia. Gestor cultural i conservador del MuVIM. Fou durant més de quinze anys professor de la Universitat de València i de 2015 a 2024 director de la Institució Alfons el Magnànim. Autor dels llibres “Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana” (2022, 2ª edició), sobre el regionalisme anticatalanista valencià; “Societat Anònima. Els diners, el poder i la política” (2015), sobre la societat valenciana en relació amb Espanya; “Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats” (2020), sobre l’esport i les identitats col·lectives i “El carrer de baix” (2022), Premi Joanot Martorell, novel·la sobre l’amistat, la paternitat i els xiquets d’acollida.

Dos països separats per la mateixa llengua: Catalunya i el País Valencià… i Espanya

Vicent Flor

Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Rufián, Montero i les ombres del front antifeixista d’esquerres

Noel Huguet Sabà

Gabriel Rufián lidera el projecte de confluència en un gran front d’esquerres i antifeixista a escala catalana i estatal. A partir sobretot de la conferència celebrada el 9 d’abril a Barcelona, s’analitza quines són les mancances i límits d’aquesta proposta, els aspectes interessants, les tensions i alguns debats que podem obrir des de la voluntat de refundar l’esquerra en clau nacional.

L’ensenyament català contra les forces mortes

Arnau Barquer Cerdà

El malestar docent fa molt de temps que s'arrossega després d'anys d'impotència vers una dinàmica que hauria de despertar tot l'interès públic i que evidencia que sense la plena sobirania i la capacitat de decidir a tots els nivells és impossible ensortir-se'n.

De Porto a la Meridiana, passant per la presó. En memòria de Blanca Serra

Albert Botran i Pahissa

Parlar de la Blanca ens fa prendre consciència que no tot va néixer amb nosaltres i que el final no està escrit.