Tomàs Sindermann i Muñoz - Nexe Nacional

Tomàs Sindermann i Muñoz

Màster en Democràcia i Governança a Europa

(Girona, 1999). Graduat en Estudis Globals (UPF). Màster en Democràcia i Governança a Europa (Universitat de Tübingen, Alemanya). Està cursant el màster en Anàlisi Econòmica (UOC). Actualment és assessor polític a la Diputació de Girona.

L’esquerra, la nació i la immigració

Tomàs Sindermann i Muñoz

A l'esquerra nacionalista li urgeix debatre amb profunditat les raons econòmiques del creixement migratori al nostre país, el seu impacte demolingüístic i quines són les polítiques de planificació demogràfica i d'integració necessàries per a la pervivència nacional.

Morir d’èxit

Tomàs Sindermann i Muñoz

El model productiu dels Països Catalans és un gran generador de feines, però no prosperitat; ens acosta als deu milions, però no a la plenitud nacional. El nacionalisme d'esquerres necessita un programa econòmic que vetlli per la preservació de la llengua i la identitat catalana i garanteixi llibertat i seguretat econòmica per tota la seva població.

El moment luterà de l’esquerra nacionalista

Tomàs Sindermann i Muñoz

L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (I)

Lluís Duran i Solà

Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.

Reconquerir Gaudí

Oriol Méndez

El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.

Empobrida i espanyola

Per què venen immigrants? La regulació capitalista de la demografia catalana

Tomàs Sindermann i Muñoz

El debat migratori ha entrat al centre de la conversa pública, però sovint descansa sobre idees intuïtives que no resisteixen l’escrutini empíric. Ni la “fugida de la misèria”, ni els conflictes bèl·lics, ni les diferències de renda expliquen per si soles per què Catalunya, com el conjunt dels Països Catalans, rep tanta immigració. El que realment determina els fluxos és un model productiu basat en el creixement extensiu, que crea ocupació de baixa qualificació a un ritme incomparable amb la resta d’Europa.