Tomàs Sindermann i Muñoz - Nexe Nacional

Tomàs Sindermann i Muñoz

Màster en Democràcia i Governança a Europa

(Girona, 1999). Graduat en Estudis Globals (UPF). Màster en Democràcia i Governança a Europa (Universitat de Tübingen, Alemanya). Està cursant el màster en Anàlisi Econòmica (UOC). Actualment és assessor polític a la Diputació de Girona.

L’esquerra, la nació i la immigració

Tomàs Sindermann i Muñoz

A l'esquerra nacionalista li urgeix debatre amb profunditat les raons econòmiques del creixement migratori al nostre país, el seu impacte demolingüístic i quines són les polítiques de planificació demogràfica i d'integració necessàries per a la pervivència nacional.

Morir d’èxit

Tomàs Sindermann i Muñoz

El model productiu dels Països Catalans és un gran generador de feines, però no prosperitat; ens acosta als deu milions, però no a la plenitud nacional. El nacionalisme d'esquerres necessita un programa econòmic que vetlli per la preservació de la llengua i la identitat catalana i garanteixi llibertat i seguretat econòmica per tota la seva població.

El moment luterà de l’esquerra nacionalista

Tomàs Sindermann i Muñoz

L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.

Col·labora

Necessitem el teu suport per seguir creixent

La catalanització republicana (1930-1938)

Lluís Duran i Solà

Lluís Duran ens mostra els avenços en la projecció social i cultural de la llengua a Catalunya en el context de la Segona República espanyola, desgranant les estratègies de tots els moviments polítics i cívics que es van implicar en la seva restitució.

Jovent, salaris, futur?

Jordi Serracant Carré

Aquest article exposa la gran pèrdua de poder adquisitiu dels salaris bruts mitjans a Catalunya, especialment entre els joves, des de 2004.

Tenir consciència de classe o la consciència tranquil·la?

Aniol Soler i Raset

Catalunya ja digereix el final del Procés mentre observa com creixen les pors i un nou clima polític. L’esquerra arriba tard i a destemps a un present polític que no sap llegir. L'article planteja un dilema urgent: defensar idees abstractes o les vides concretes de les persones que viuen i treballen a Catalunya —i adverteix que només una esquerra arrelada al país, i purgada de visions autocomplaents, podrà frenar l’avanç reaccionari.