Aniol-soler-raset
Aniol Soler i Raset

Professor de secundària

(Girona, 1993). Graduat en Humanitats (UPF). Ha militat al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i en organitzacions juvenils i casals de l’esquerra independentista. Actualment treballa de professor de secundària. És afiliat a La Intersindical i cristià.
Rica i plena?
Aniol Soler i Raset
Enmig del camp de batalla en què s'ha convertit Catalunya i els Països Catalans, el sindicat pot i ha de ser un element nacionalitzador cabdal i esdevenir un baluard des d'on defensar els llocs de treball de les persones que viuen i treballen a Catalunya.
Aniol Soler i Raset
No podem tenir aquests debats amb el vocabulari de plastilina i els marcs mentals de cartó pedra que ens ha deixat el Procés. La desconnexió col·lectiva envers la realitat més dura que pot viure una comunitat humana és perillosa, perquè ens fa levitar dins l’autoengany.
Aniol Soler i Raset
Les dades dels usos lingüístics a Catalunya són desastroses, però ara és l’hora de centrar la reflexió, les energies i els esforços en preservar la nostra llengua i la nostra cultura i les bases econòmiques i materials que les mantenen vives.
Aniol Soler i Raset
Els xarnegos ja no existeixen a ulls dels centenars de milers de persones vingudes de fora. I els catalans som una espècie de poblador mitològic del qual n’han sentit a parlar però que molt poques vegades han vist
L'Estat de la nació
Aniol Soler i Raset
Superada l'expectativa d'una independència propera, necessitem resituar-nos en aquesta carrera de fons mirant a llarg termini. Revitalitzar la consciència comunitària i la llengua catalana per poder reconstruir un futur com a poble.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
Vicent Flor
Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.
Tomàs Sindermann i Muñoz
L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.