Abel Riu

Equip editorial de Nexe Nacional

(Barcelona, 1986). Llicenciat en Ciències Polítiques (UB), Màster en Estudis Eurasiàtics (Universitat d’Uppsala, Suècia). Ha treballat per la internacionalització del conflicte d’alliberament nacional català. Analista de conflictes i tendències geopolítiques a l’Europa de l’est, Rússia i el Caucas. Consultor a l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO). Coimpulsor del Catalonia Global Institute.
Parla català!
Abel Riu
L’emergència lingüística que patim requereix construir una noció d’interès nacional que exerceixi de principi rector transversal per a tota organització i projecte polític que aspiri a defensar els drets dels catalans de manera efectiva. Que situï la defensa de la llengua, entesa com a clau de volta de la nostra identitat, al fonament, al nucli dur.
Rica i plena?
Abel Riu
En un moment en què l’interès nacional esdevé de nou de forma inqüestionable el principi rector de l’economia i la política internacional, redoblar l’aposta per al neoliberalisme d’un món que s’esgota és la millor recepta per a la misèria. Pensar l’economia des d’una mirada i ambició autocentrada implica assumir que, en un moment històric de minorització de la catalanitat, la seva supervivència ha de constituir el nucli de tota noció d’interès nacional, i en conseqüència, de la planificació econòmica
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Tomàs Sindermann i Muñoz
El model productiu dels Països Catalans és un gran generador de feines, però no prosperitat; ens acosta als deu milions, però no a la plenitud nacional. El nacionalisme d'esquerres necessita un programa econòmic que vetlli per la preservació de la llengua i la identitat catalana i garanteixi llibertat i seguretat econòmica per tota la seva població.
Pol Viñas Jiménez
L’onada d’indignació en relació amb el número catalanòfob representat a Barcelona ens ajuda a aclarir el rumb en un moment de desorientació estratègica. Així, queda clar qui som, amb quines forces comptem i, sobretot, amb qui no podem comptar.
Marcel Busquets i Casadevall
Aquest article qüestiona el nostre model municipal fragmentat i proposa una via clara per repensar el nostre futur: mancomunar per guanyar sobirania, eficàcia i consciència nacional.