Abel Riu

Equip editorial de Nexe Nacional

(Barcelona, 1986). Llicenciat en Ciències Polítiques (UB), Màster en Estudis Eurasiàtics (Universitat d’Uppsala, Suècia). Ha treballat per la internacionalització del conflicte d’alliberament nacional català. Analista de conflictes i tendències geopolítiques a l’Europa de l’est, Rússia i el Caucas. Consultor a l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO). Coimpulsor del Catalonia Global Institute.
Abel Riu, Ernest Montserrat Malagarriga
L’activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil és entrevistada a Barcelona per a Nexe Nacional sobre la seva perspectiva del multilingüisme. En aquest text comentem i contextualitzem les respostes de la lingüista, autora del llibre Un nosaltres sense estat (Raig Verd, 2025).
Empobrida i espanyola
Abel Riu
El país viu una amenaça existencial fruit d’una acceleració de la minorització lingüística, mentre les institucions i el debat públic ometen o minimitzen aquest fet. Les dades d'ús són demolidores, i això no és aliè al model econòmic i migratori i a la manca de capacitat actual per integrar gent a la catalanitat. Hi ha una ferida catalana, una etnoansietat real, que no podem negar. Necessitem assumir el problema, polititzar-lo i mobilitzar la defensa de la llengua.
Parla català!
Abel Riu
L’emergència lingüística que patim requereix construir una noció d’interès nacional que exerceixi de principi rector transversal per a tota organització i projecte polític que aspiri a defensar els drets dels catalans de manera efectiva. Que situï la defensa de la llengua, entesa com a clau de volta de la nostra identitat, al fonament, al nucli dur.
Rica i plena?
Abel Riu
En un moment en què l’interès nacional esdevé de nou de forma inqüestionable el principi rector de l’economia i la política internacional, redoblar l’aposta per al neoliberalisme d’un món que s’esgota és la millor recepta per a la misèria. Pensar l’economia des d’una mirada i ambició autocentrada implica assumir que, en un moment històric de minorització de la catalanitat, la seva supervivència ha de constituir el nucli de tota noció d’interès nacional, i en conseqüència, de la planificació econòmica
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Noelia Karanezi Martín
L’autoodi col·lectiu és una eina de dominació que porta als grups a assumir la mirada dels qui els neguen l'existència. A Catalunya, aquest fenomen es manifesta en la relació amb la llengua, la cultura i la política, afeblint la confiança en la nació. Reconèixer i combatre l'autoodi és una condició indispensable per a la recuperació de l’autoestima i la plenitud nacional.
Núria Alcaraz Coca
És possible un feminisme desvinculat de la qüestió nacional? Quines contradiccions apareixen quan s’adopta acríticament el marc de pensament de l’Estat dominant? Amb motiu de les Jornades Feministes, l’article ressegueix el fil del feminisme nacionalista i els reptes que afronta davant de sectors que obvien i tergiversen les relacions de poder que travessen la realitat nacional del país. Un feminisme realment alliberador ha de ser capaç d’identificar i combatre totes les opressions estructurals que travessen la vida de les dones i arrelar-se al marc polític on es situa.
Noel Huguet Sabà
Existeix una bretxa generacional al nostre país? És important políticament? O, per contra, abordar-la és un error, una mentida per distreure’ns? Repassem els indicadors que mostren un augment de la desigualtat econòmica entre franges d’edat i un retrocés del benestar material de les generacions joves.