Abel Riu

Equip editorial de Nexe Nacional

(Barcelona, 1986). Llicenciat en Ciències Polítiques (UB), Màster en Estudis Eurasiàtics (Universitat d’Uppsala, Suècia). Ha treballat per la internacionalització del conflicte d’alliberament nacional català. Analista de conflictes i tendències geopolítiques a l’Europa de l’est, Rússia i el Caucas. Consultor a l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO). Coimpulsor del Catalonia Global Institute.
Abel Riu, Ernest Montserrat Malagarriga
L’activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil és entrevistada a Barcelona per a Nexe Nacional sobre la seva perspectiva del multilingüisme. En aquest text comentem i contextualitzem les respostes de la lingüista, autora del llibre Un nosaltres sense estat (Raig Verd, 2025).
Empobrida i espanyola
Abel Riu
El país viu una amenaça existencial fruit d’una acceleració de la minorització lingüística, mentre les institucions i el debat públic ometen o minimitzen aquest fet. Les dades d'ús són demolidores, i això no és aliè al model econòmic i migratori i a la manca de capacitat actual per integrar gent a la catalanitat. Hi ha una ferida catalana, una etnoansietat real, que no podem negar. Necessitem assumir el problema, polititzar-lo i mobilitzar la defensa de la llengua.
Parla català!
Abel Riu
L’emergència lingüística que patim requereix construir una noció d’interès nacional que exerceixi de principi rector transversal per a tota organització i projecte polític que aspiri a defensar els drets dels catalans de manera efectiva. Que situï la defensa de la llengua, entesa com a clau de volta de la nostra identitat, al fonament, al nucli dur.
Rica i plena?
Abel Riu
En un moment en què l’interès nacional esdevé de nou de forma inqüestionable el principi rector de l’economia i la política internacional, redoblar l’aposta per al neoliberalisme d’un món que s’esgota és la millor recepta per a la misèria. Pensar l’economia des d’una mirada i ambició autocentrada implica assumir que, en un moment històric de minorització de la catalanitat, la seva supervivència ha de constituir el nucli de tota noció d’interès nacional, i en conseqüència, de la planificació econòmica
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Lluís Duran i Solà
Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.
Noelia Karanezi Martín, Anna Pagès i Pardo
Aquest article ens explica la relació entre el vitalisme del Barça i la recuperació del vitalisme nacional. Un pont que connecta el renaixement de la dignitat blaugrana, i com la representa l’equip actual, amb l’autoestima nacional.
Lluís Duran i Solà
Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.