Vicent Flor

Sociòleg, gestor cultural i conservador de museu

(València, 1971). Llicenciat en ciències polítiques i en antropologia social i cultural i doctor en sociologia. Gestor cultural i conservador del MuVIM. Fou durant més de quinze anys professor de la Universitat de València i de 2015 a 2024 director de la Institució Alfons el Magnànim. Autor dels llibres “Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana” (2022, 2ª edició), sobre el regionalisme anticatalanista valencià; “Societat Anònima. Els diners, el poder i la política” (2015), sobre la societat valenciana en relació amb Espanya; “Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats” (2020), sobre l’esport i les identitats col·lectives i “El carrer de baix” (2022), Premi Joanot Martorell, novel·la sobre l’amistat, la paternitat i els xiquets d’acollida.

Dos països separats per la mateixa llengua: Catalunya i el País Valencià… i Espanya

Vicent Flor

Col·labora

Necessitem el teu suport per seguir creixent

El moment luterà de l’esquerra nacionalista

Tomàs Sindermann i Muñoz

L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.

Qui armarà els catalans?

Aniol Soler i Raset

No podem tenir aquests debats amb el vocabulari de plastilina i els marcs mentals de cartó pedra que ens ha deixat el Procés. La desconnexió col·lectiva envers la realitat més dura que pot viure una comunitat humana és perillosa, perquè ens fa levitar dins l’autoengany.

Per un nacionalisme català robust i integrador

Daniel Cetrà Bernardo

El nacionalisme català compta amb referents teòrics sòlids i experiències comparades rellevants que permeten reivindicar un model nacional robust i integrador. El repte és majúscul, però, des d’un punt de vista teòric, un primer pas fonamental és evitar falses dicotomies i tenir presents les idees dominants sobre el valor moral de la nació.