Vicent Flor

Sociòleg, gestor cultural i conservador de museu

(València, 1971). Llicenciat en ciències polítiques i en antropologia social i cultural i doctor en sociologia. Gestor cultural i conservador del MuVIM. Fou durant més de quinze anys professor de la Universitat de València i de 2015 a 2024 director de la Institució Alfons el Magnànim. Autor dels llibres “Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana” (2022, 2ª edició), sobre el regionalisme anticatalanista valencià; “Societat Anònima. Els diners, el poder i la política” (2015), sobre la societat valenciana en relació amb Espanya; “Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats” (2020), sobre l’esport i les identitats col·lectives i “El carrer de baix” (2022), Premi Joanot Martorell, novel·la sobre l’amistat, la paternitat i els xiquets d’acollida.

Dos països separats per la mateixa llengua: Catalunya i el País Valencià… i Espanya

Vicent Flor

Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Sobre llengües, colonialisme i processos d’assimilació:una conversa amb Yásnaya Elena Aguilar

Abel Riu, Ernest Montserrat Malagarriga

L’activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil és entrevistada a Barcelona per a Nexe Nacional sobre la seva perspectiva del multilingüisme. En aquest text comentem i contextualitzem les respostes de la lingüista, autora del llibre Un nosaltres sense estat (Raig Verd, 2025).

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (I)

Lluís Duran i Solà

Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.

Reconquerir Gaudí

Oriol Méndez

El turisme de masses i l’elitisme han convertit Gaudí en un producte de luxe prohibit per als catalans, mentre l’espanyolisme n’esborra la bel·ligerància per vendre’l com un geni inofensiu. La reconquesta del geni no passa per pidolar descomptes, sinó per fer inviable el negoci que l'explota.