Editorial
A un article escrit el novembre de 1981 inclòs en les cèlebres Cròniques colonials, l’escriptor i pensador Manuel de Pedrolo afirmava que no hi pot haver moviments alliberadors sense plantejar-se seriosament en què consisteix l’alliberament, i què és allò que s’ha d’alliberar. La seva reflexió connecta amb la que ha estat una de les mancances cabdals del cicle del procés independentista que tot just ara es tanca: aspirant a construir un Estat que portés la solució a tots els problemes del país, pel camí, el moviment va obviar la defensa i la preservació de la nació.
L’acceleració dels temps de la Història ha deixat en aquest cicle un món més endurit, més conflictiu, més deshumanitzat a cada dia que passa. A casa nostra, la intensificació de les dinàmiques migratòries i globalitzadores ha anat acompanyada d’una espanyolització i d’una dretanització de l’hegemonia cultural; també de la conversa política, que afecta amb especial intensitat la joventut catalana. El fracàs estrepitós del paradigma processista, i les lluites cainites entre partits catalans, han entregat en safata la gestió de l’autonomia a un PSC esdevingut una mera sucursal del PSOE. El despertar del procés ha estat amarg. No només no hem assolit un Estat, sinó que, pel camí, el país ha quedat a la intempèrie i, la nació i la llengua, se’ns desfan entre els dits de les mans.
Si pensar en termes nacionals era abans necessari, ara ha esdevingut un imperatiu indefugible. Per tot això, en aquest primer número de Nexe Nacional entomem les qüestions que considerem fonamentals posant la nació al centre de la conversa. A A foc lent, Arnau Barquer conversa amb Júlia Ojeda i Albert Botran entorn de la validesa del terme “nacionalisme”, radiografien mites com ‘”un sol poble”, així com la relació i les dinàmiques que es generen entre les lluites en clau nacional i social. Al pòdcast l’Escandall, parlem amb la sociolingüista Marina Massaguer sobre la vinculació entre minorització lingüística i segregació social, dues cares de la mateixa moneda, i sobre com la defensa acrítica de la diversitat i el cosmopolitisme suposen una amenaça pel futur del català.
A la secció d’articles, Arnau Rius dissecciona els prismes amb els quals opera el nacionalisme banal espanyol, específicament en l’àmbit del futbol, i alerta dels perills d’abandonar el nacionalisme banal català, tot defensant la creació d’un ecosistema banal propi, no només per a aturar la situació de minorització, sinó també per a poder-la revertir. Noèlia Karanezi posa el focus en l’àmbit digital i dels influenciadors, i en com el contingut que es transmet esdevé un mecanisme generador de psicologia col·lectiva i d’emocions que contribueix a conformar la identitat nacional, posant èmfasi en l’absència de referents amb un pensament nacionalista català des de l’esquerra.
Els efectes perniciosos del model terciaritzador i turistificador pel que fa a generació de pobresa, a l’impacte climàtic i a la desnacionalització dels Països Catalans, són les qüestions entorn les quals reflexiona Joan Buades, tot avisant dels riscos irreversibles de perdre el tren del segle XXI en cas de no aplicar un canvi de paradigma en els anys que han de venir. I la Núria Alcaraz defensa la recuperació de les coordenades nacionals en la praxi de l’esquerra catalana. Prenent el feminisme com a exponent, revisa la intersecció teòrica i pràctica del nacionalisme amb les principals lluites socials dels pròxims anys.
Finalment, Aniol Soler aborda el significat del temps històric present i planteja fins a quin punt la forma com la gramàtica política que fins ara ha emprat l’esquerra catalana dificulta poder llegir l’engranatge de poders que és el món, proposant un retorn a la profunditat històrica com a fórmula per a poder tornar a ser operatius culturalment i política.
L’emergència nacional que travessa el país posa en risc la supervivència col·lectiva de les nostres formes de vida. Sense abraçar i entomar la idea d’una construcció nacional sòlida que permeti reteixir el país i tornar-lo a cohesionar, no només el futur de la catalanitat no està garantit, sinó que fins i tot el seu present trontolla. Per tot això, en aquest número us convidem a abordar quin és l’Estat de la nació, quina és la dimensió dels mals que l’afecten i de quines formes es poden començar a revertir.