El sistema nacional de cures públic i comunitari és una proposta que pot esdevenir estratègica pel nacionalisme d’esquerres en tant que materialitzaria la intersecció entre el feminisme i el nacionalisme: garantint que les cures puguin ser en català, revaloritzant la professió i garantint els drets laborals de les treballadores.
Núria Alcaraz Coca
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
- Últim número
Número #2
En aquest segon número de Nexe Nacional analitzem com el globalisme liberal afecta l’economia catalana i posa en risc la seva pervivència nacional. L’absència d’un estat propi ens condemna a l’espoli i a la subordinació a un model terciaritzat i dependent, empès per elits que han venut el país a trossos. Davant d’aquest escenari, abordem les arrels històriques del nostre model productiu, l’impacte de les polítiques estatals i internacionals, i proposem alternatives com un sistema nacional de cures, un sindicalisme sobiranista o la desmercantilització de l’habitatge.
Rica i plena?
Noel Huguet Sabà
Explorem la importància econòmica de Catalunya i els Països Catalans al si de l'Estat espanyol així com les estratègies que ha usat històricament el govern de Madrid per reprimir-ho, centrant-nos en l'àmbit de la política d'infraestructures centralista.
Rica i plena?
Roser Espelt
El motor de consum de l'actual cicle de financerització de l'habitatge ja no és la família, sinó el llogater. És per això que construir més habitatge pot no ser només insuficient, sinó contraproduent, si no es modifica radicalment els règims de propietat i ús.
Rica i plena?
Núria Alcaraz Coca
El sistema nacional de cures públic i comunitari és una proposta que pot esdevenir estratègica pel nacionalisme d’esquerres en tant que materialitzaria la intersecció entre el feminisme i el nacionalisme: garantint que les cures puguin ser en català, revaloritzant la professió i garantint els drets laborals de les treballadores.
Rica i plena?
Gerard Furest i Dalmau
Els sectors dirigents que han modelat els Països Catalans han pretès fer veure que no hi havia una relació interseccional entre el model econòmic i l'esdevenir de la llengua. Per tal de salvaguardar-la cal que els catalans pensem en l'àmbit econòmic amb una visió holística del país.
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
- Destaquem
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
Vicent Flor
Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.
Tomàs Sindermann i Muñoz
L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.
Aniol Soler i Raset
No podem tenir aquests debats amb el vocabulari de plastilina i els marcs mentals de cartó pedra que ens ha deixat el Procés. La desconnexió col·lectiva envers la realitat més dura que pot viure una comunitat humana és perillosa, perquè ens fa levitar dins l’autoengany.
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
- Entrevistes
Rica i plena?
Noel Huguet Sabà
Conversem amb Miquel Puig sobre la situació i evolució actual del model productiu català i ens preguntem, resseguint la seva obra, sobre com aquests factors afecten la prosperitat, l'equitat, el nivell salarial i la salut democràtica, claus per construir les bases de la Catalunya de demà.
L'Estat de la nació
Núria Alcaraz Coca
Conversem amb Marina Massaguer i hi compartim dubtes i debatem solucions davant la situació d’emergència lingüística del català, especialment pel que fa al retrocés general del seu ús social i l’adopció del seu ús per part de persones nouvingudes.
L'Estat de la nació
Arnau Barquer Cerdà
Reflexionem sobre el canvi de cicle que obre el post-procés i com aquest ha afectat l’espai de l’esquerra nacional catalana, un espai polític que ha patit un fort retrocés no només a nivell electoral, sinó també en clau d’articulació política de l’espai catalanista. Més enllà de l’anàlisi, que s’ha anat fent per part cada espai des del 2017, dels perquès de la derrota, la conversa provarà de plantejar quins eixos i quins punts cal resoldre a partir d’ara, des de l’acord o el dissens, per a bastir l’hegemonia d’una força inequívocament catalanista i d’arrel progressista pel segle XXI.