Ricard Chulià

Filòleg

(Torrent, 1983) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència. Observa i analitza l’actualitat des de mitjans com els diaris La Veu del País Valencià i El Punt-Avui o la revista Saó, entre d’altres. Així mateix, intenta incidir en aquesta actualitat i transformar-la des de la militància política en l’esquerra valencianista.
Ricard Chulià
Els valencians tenim mala peça al teler: hem estat ferits profundament i ens costarà déu i ajuda refer-nos, més encara quan la normalitat ja ens suposava haver de fer front a l’espoliació colonial i colonialista.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Abel Riu, Núria Alcaraz Coca
A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.
Vicent Flor
Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.
Tomàs Sindermann i Muñoz
L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.