Pere Antoni Pons

Periodista i escriptor

(Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes ‘El fibló i la festa’ (2003), ‘Fervor tan fosc’ (2006) i ‘Dilema d’energies’ (2022), els llibres entrevista ‘La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira’ (2009) i ‘Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta’, les novel·les ‘Tots els dimonis són aquí’ (2011) i ‘Contra el món’ (2023), el llibre de perfils ‘Un arxipèlag radiant’ (2019), i l’assaig ‘Caure del cavall’ (2024). Col·labora en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques culturals i sociopolítiques.

Empobrida i espanyola

La qüestió demogràfica: les bones intencions, la mala fe i les realitats evidents

Pere Antoni Pons

Parlar de demografia i immigració a Catalunya, Mallorca o el País Valencià continua sent un tabú que molts eviten, per por a ser acusats de racistes o d’ultraconservadors. Però ignorar el fenomen del creixement accelerat de la població és negar la realitat: la dimensió i la gestió d’aquest flux condicionen tot el projecte de país, des de la cohesió social fins a la sostenibilitat econòmica i cultural. No es tracta de jutjar persones, sinó de comprendre l’impacte d’una política demogràfica i migratòria massiva sobre la societat, perquè només amb dades, consciència i polítiques clares es pot preservar la continuïtat i la cohesió de la comunitat.

A Mallorca, també, esquerra rima amb nació

Pere Antoni Pons

El PSIB-PSOE és, més enllà de conjuntures i de matisos, un partit de poder, per tant, està al servei de l’statu quo socioeconòmic i de l’hegemonia castellanoespanyola

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

La regeneració nacionalista de l’esquerra catalana

Tomàs Sindermann i Muñoz, Clara Farràs Joan, Oriol Méndez

Representants de l'emergent esquerra nacionalista situen al centre de la seva proposta política la repolitització de la catalanitat i el conflicte nacional i lingüístic amb aquest article. Consideren urgent encarar àmbits que l'esquerra catalana havia negligit les darreres dècades, preeminentment la concepció d'una política nacional de catalanització de la població, així com adreçar la qüestió migratòria en clau autocentrada.

Cap nació no ha estat mai lliure si no ha gosat mai estimar-se: Autoodi col·lectiu a Catalunya

Noelia Karanezi Martín

L’autoodi col·lectiu és una eina de dominació que porta als grups a assumir la mirada dels qui els neguen l'existència. A Catalunya, aquest fenomen es manifesta en la relació amb la llengua, la cultura i la política, afeblint la confiança en la nació. Reconèixer i combatre l'autoodi és una condició indispensable per a la recuperació de l’autoestima i la plenitud nacional.

Cinquanta anys de feminisme català i de disputa nacional

Núria Alcaraz Coca

És possible un feminisme desvinculat de la qüestió nacional? Quines contradiccions apareixen quan s’adopta acríticament el marc de pensament de l’Estat dominant? Amb motiu de les Jornades Feministes, l’article ressegueix el fil del feminisme nacionalista i els reptes que afronta davant de sectors que obvien i tergiversen les relacions de poder que travessen la realitat nacional del país. Un feminisme realment alliberador ha de ser capaç d’identificar i combatre totes les opressions estructurals que travessen la vida de les dones i arrelar-se al marc polític on es situa.