Pere Antoni Pons

Periodista i escriptor

(Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes ‘El fibló i la festa’ (2003), ‘Fervor tan fosc’ (2006) i ‘Dilema d’energies’ (2022), els llibres entrevista ‘La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira’ (2009) i ‘Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta’, les novel·les ‘Tots els dimonis són aquí’ (2011) i ‘Contra el món’ (2023), el llibre de perfils ‘Un arxipèlag radiant’ (2019), i l’assaig ‘Caure del cavall’ (2024). Col·labora en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques culturals i sociopolítiques.

Empobrida i espanyola

La qüestió demogràfica: les bones intencions, la mala fe i les realitats evidents

Pere Antoni Pons

Parlar de demografia i immigració a Catalunya, Mallorca o el País Valencià continua sent un tabú que molts eviten, per por a ser acusats de racistes o d’ultraconservadors. Però ignorar el fenomen del creixement accelerat de la població és negar la realitat: la dimensió i la gestió d’aquest flux condicionen tot el projecte de país, des de la cohesió social fins a la sostenibilitat econòmica i cultural. No es tracta de jutjar persones, sinó de comprendre l’impacte d’una política demogràfica i migratòria massiva sobre la societat, perquè només amb dades, consciència i polítiques clares es pot preservar la continuïtat i la cohesió de la comunitat.

A Mallorca, també, esquerra rima amb nació

Pere Antoni Pons

El PSIB-PSOE és, més enllà de conjuntures i de matisos, un partit de poder, per tant, està al servei de l’statu quo socioeconòmic i de l’hegemonia castellanoespanyola

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Volem ser mediocres o volem guanyar?

Oriol Méndez

Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.

Lluita de classes i conflicte nacional

Cooptació i conflicte a la Catalunya contemporània

Tomàs Sindermann i Muñoz

Durant dècades el règim d’acumulació català ha gestat les crisis que vivim avui. Tanmateix, fins fa poc, el model productiu català havia generat amplis suports entre la població. El seu esgotament i la creixent politització de les crisis obren una finestra d’oportunitat que l’esquerra nacionalista ha de saber aprofitar.

Lluita de classes i conflicte nacional

La Catalunya del s. XXI i els límits de l’estratègia de la Unitat Popular

Arnau Barquer Cerdà

L'independentisme afronta una etapa de profunda reconfiguració, marcada pels límits estratègics del Procés, la davallada dels partits sobiranistes i la preocupació per la minorització nacional en un context de transformació demogràfica. Davant aquest escenari, l'independentisme d'esquerres es veu interpel·lat a redefinir la seva proposta política i a construir una estratègia de majories que permeti tornar a plantejar un nou embat per l'autodeterminació