Pere Antoni Pons

Periodista i escriptor

(Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes ‘El fibló i la festa’ (2003), ‘Fervor tan fosc’ (2006) i ‘Dilema d’energies’ (2022), els llibres entrevista ‘La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira’ (2009) i ‘Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta’, les novel·les ‘Tots els dimonis són aquí’ (2011) i ‘Contra el món’ (2023), el llibre de perfils ‘Un arxipèlag radiant’ (2019), i l’assaig ‘Caure del cavall’ (2024). Col·labora en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques culturals i sociopolítiques.

A Mallorca, també, esquerra rima amb nació

Pere Antoni Pons

El PSIB-PSOE és, més enllà de conjuntures i de matisos, un partit de poder, per tant, està al servei de l’statu quo socioeconòmic i de l’hegemonia castellanoespanyola

Col·labora

Necessitem el teu suport per seguir creixent

En la defensa de la llengua hi ha futur

Abel Riu, Núria Alcaraz Coca

A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.

Dos països separats per la mateixa llengua: Catalunya i el País Valencià… i Espanya

Vicent Flor

Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’est que cap al nord. Empat a miopia.

El moment luterà de l’esquerra nacionalista

Tomàs Sindermann i Muñoz

L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.