Daniel Cetrà Bernardo

Investigador en Ciència Política

(Barcelona, 1988). Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF), Màster en Estudis del Nacionalisme ( Universitat d’Edimburg ). Doctorat en Ciència Política (Universitat d’Edimburg . Actualment és investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona.
Daniel Cetrà Bernardo
El nacionalisme català compta amb referents teòrics sòlids i experiències comparades rellevants que permeten reivindicar un model nacional robust i integrador. El repte és majúscul, però, des d’un punt de vista teòric, un primer pas fonamental és evitar falses dicotomies i tenir presents les idees dominants sobre el valor moral de la nació.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Núria Alcaraz Coca
Davant l’auge de la reacció masclista o de l’extrema dreta, la resposta no ha de ser moderar els moviments que les combaten. En el cas català, una intensitat nacional ben orientada no és necessàriament excloent: pot ser, precisament, una eina d’integració, emancipació i transformació social.
Tomàs Sindermann i Muñoz
Els nacionalistes d’esquerres tenim com a objectius garantir drets i oportunitats a la immigració, però també que es redueix el ritme del creixement migratori a un que ens permeti integrar tots els nouvinguts. Complementàriament, la nostra política internacional ha d’anar encarada a facilitar un desenvolupament autocentrat del Sud Global.
Oriol Méndez
Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.