Anna Pagès i Pardo

Tècnica d’igualtat

(Barcelona, 1996). Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF) i Postgrau en Violències Masclistes (UAB). És militant de l’esquerra independentista i del sindicalisme nacional i de classe a La Intersindical. Actualment és Tècnica d’Igualtat a La Intersindical.
Anna Pagès i Pardo
En un context en què l’esperança sovint s’esvaeix i les estructures de poder semblen inamovibles, aquesta emoció esdevé una eina imprescindible per reactivar la crítica social i rearmar els projectes d’emancipació.
Anna Pagès i Pardo
Qui voldria formar part d’un país capcot, perdedor i menyspreat pels mateixos habitants? Jo no em dono per vençuda, no volent ser una nàufraga agafada del pal major del vaixell, necessitem autoestima per fer valdre la nostra nació i la nostra llengua.
Col·labora
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Aniol Soler i Raset
Catalunya ja digereix el final del Procés mentre observa com creixen les pors i un nou clima polític. L’esquerra arriba tard i a destemps a un present polític que no sap llegir. L'article planteja un dilema urgent: defensar idees abstractes o les vides concretes de les persones que viuen i treballen a Catalunya —i adverteix que només una esquerra arrelada al país, i purgada de visions autocomplaents, podrà frenar l’avanç reaccionari.
Noel Huguet Sabà
Aquestes setmanes hem pogut veure una obertura tensa del debat migratori, també dins d’espais d’esquerres i catalanistes. L’autor explora alguns arguments i contrarguments que s’han posat sobre la taula, entre ells el de “comprar el marc de l’extrema dreta” o "fer concessions a la xenofòbia".
Lluís Duran i Solà
Palestra continua sent un referent molt important, malgrat que sovint desconegut, del catalanisme civil. La seva activitat formativa i nacionalitzadora, en una època turbulenta i violenta, s’erigeix en una font d’aprenentatges pel present.