Anna Pagès i Pardo - Nexe Nacional

Anna Pagès i Pardo

Tècnica d’igualtat

(Barcelona, 1996). Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF) i Postgrau en Violències Masclistes (UAB). És militant de l’esquerra independentista i del sindicalisme nacional i de classe a La Intersindical. Actualment és Tècnica d’Igualtat a La Intersindical.

Empobrida i espanyola

Cuidar en català: un treball feminitzat i racialitzat

Anna Pagès i Pardo

Les cures són el pilar que sosté la vida quotidiana, però a Catalunya continuen organitzant-se sobre un model precaritzat, fortament feminitzat i cada vegada més sostingut per dones migrades. Les cadenes globals de cures, l’envelliment de la població i la manca de provisió pública han consolidat un sistema desigual que invisibilitza un treball essencial i aprofundeix les bretxes de gènere, classe i origen. A Catalunya, també pren rellevància la dimensió lingüística: garantir l’atenció en català és clau per assegurar drets, qualitat i cohesió social.

Anna Pagès i Pardo

En un context en què l’esperança sovint s’esvaeix i les estructures de poder semblen inamovibles, aquesta emoció esdevé una eina imprescindible per reactivar la crítica social i rearmar els projectes d’emancipació.

Nacionalisme contra la desesperança

Anna Pagès i Pardo

Qui voldria formar part d’un país capcot, perdedor i menyspreat pels mateixos habitants? Jo no em dono per vençuda, no volent ser una nàufraga agafada del pal major del vaixell, necessitem autoestima per fer valdre la nostra nació i la nostra llengua.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (II)

Lluís Duran i Solà

Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.

Sobre llengües, colonialisme i processos d’assimilació:una conversa amb Yásnaya Elena Aguilar

Abel Riu, Ernest Montserrat Malagarriga

L’activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil és entrevistada a Barcelona per a Nexe Nacional sobre la seva perspectiva del multilingüisme. En aquest text comentem i contextualitzem les respostes de la lingüista, autora del llibre Un nosaltres sense estat (Raig Verd, 2025).

Catalanisme polític i Estat: una llambregada (I)

Lluís Duran i Solà

Aquesta sèrie de tres articles és una ràpida introducció històrica de les relacions del moviment d'alliberament nacional amb la institució de l'Estat, de 1714 fins a la fi del franquisme. Hi trobareu els moments possibles d'assolir un Estat català, les organitzacions que l'han defensat i totes les dificultats (evidents) per assolir-lo. A la fi, ens aproparem, vist el recorregut inalienable dels fets i vistos també altres exemples occidentals, als èxits i als fracassos de l'independentisme fins als nostres dies.