Aniol-soler-raset
Aniol Soler i Raset

Professor de secundària

(Girona, 1993). Graduat en Humanitats (UPF). Ha militat al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i en organitzacions juvenils i casals de l’esquerra independentista. Actualment treballa de professor de secundària. És afiliat a La Intersindical i cristià.
Empobrida i espanyola
Aniol Soler i Raset
Per acabar amb nosaltres (la nostra llengua, la nostra memòria i la nostra consciència) els nostres enemics hauran de continuar enfonsant aquesta terra. Al final, potser som una memòria que ni tan sols es poden permetre perdre alguns dels espanyolistes més abrandats del país, que arribats el moment potser hauran de triar entre defensar la catalanitat de Catalunya o enfonsar la seva pròpia casa clavant-li una asta radiant on enarbolar la "rojigualda" que ha arrasat mitja Espanya per fer brillar Madrid. 
Aniol Soler i Raset
Catalunya ja digereix el final del Procés mentre observa com creixen les pors i un nou clima polític. L’esquerra arriba tard i a destemps a un present polític que no sap llegir. L'article planteja un dilema urgent: defensar idees abstractes o les vides concretes de les persones que viuen i treballen a Catalunya —i adverteix que només una esquerra arrelada al país, i purgada de visions autocomplaents, podrà frenar l’avanç reaccionari.
Aniol Soler i Raset
Una vaga per Palestina pot tenir un valor moral, però també pot ser un miratge polític. En aquest article l'autor planteja una pregunta incòmoda: estem defensant els palestins o estem fent la feina de Pedro Sánchez i d’un sindicalisme desacreditat?
Rica i plena?
Aniol Soler i Raset
Enmig del camp de batalla en què s'ha convertit Catalunya i els Països Catalans, el sindicat pot i ha de ser un element nacionalitzador cabdal i esdevenir un baluard des d'on defensar els llocs de treball de les persones que viuen i treballen a Catalunya.
Aniol Soler i Raset
No podem tenir aquests debats amb el vocabulari de plastilina i els marcs mentals de cartó pedra que ens ha deixat el Procés. La desconnexió col·lectiva envers la realitat més dura que pot viure una comunitat humana és perillosa, perquè ens fa levitar dins l’autoengany.
Aniol Soler i Raset
Les dades dels usos lingüístics a Catalunya són desastroses, però ara és l’hora de centrar la reflexió, les energies i els esforços en preservar la nostra llengua i la nostra cultura i les bases econòmiques i materials que les mantenen vives.
Aniol Soler i Raset
Els xarnegos ja no existeixen a ulls dels centenars de milers de persones vingudes de fora. I els catalans som una espècie de poblador mitològic del qual n’han sentit a parlar però que molt poques vegades han vist
L'Estat de la nació
Aniol Soler i Raset
Superada l'expectativa d'una independència propera, necessitem resituar-nos en aquesta carrera de fons mirant a llarg termini. Revitalitzar la consciència comunitària i la llengua catalana per poder reconstruir un futur com a poble.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Oriol Méndez
Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.
Lluita de classes i conflicte nacional
Tomàs Sindermann i Muñoz
Durant dècades el règim d’acumulació català ha gestat les crisis que vivim avui. Tanmateix, fins fa poc, el model productiu català havia generat amplis suports entre la població. El seu esgotament i la creixent politització de les crisis obren una finestra d’oportunitat que l’esquerra nacionalista ha de saber aprofitar.
Lluita de classes i conflicte nacional
Arnau Barquer Cerdà
L'independentisme afronta una etapa de profunda reconfiguració, marcada pels límits estratègics del Procés, la davallada dels partits sobiranistes i la preocupació per la minorització nacional en un context de transformació demogràfica. Davant aquest escenari, l'independentisme d'esquerres es veu interpel·lat a redefinir la seva proposta política i a construir una estratègia de majories que permeti tornar a plantejar un nou embat per l'autodeterminació