Anna Pagès i Pardo

Tècnica d’igualtat

(Barcelona, 1996). Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF) i Postgrau en Violències Masclistes (UAB). És militant de l’esquerra independentista i del sindicalisme nacional i de classe a La Intersindical. Actualment és Tècnica d’Igualtat a La Intersindical.

Nacionalisme contra la desesperança

Anna Pagès i Pardo

Qui voldria formar part d’un país capcot, perdedor i menyspreat pels mateixos habitants? Jo no em dono per vençuda, no volent ser una nàufraga agafada del pal major del vaixell, necessitem autoestima per fer valdre la nostra nació i la nostra llengua.

Col·labora

Necessitem el teu suport per seguir creixent

En la defensa de la llengua hi ha futur

Abel Riu, Núria Alcaraz Coca

A la primera crida en molts anys per a repolititzar el Sant Jordi a Barcelona, hi va respondre un nombre considerable de persones i col·lectius. Calen actes col·lectius de no resignació, amb vigor i força renovades: la lluita pels nostres drets lingüístics ens constitueix com a subjecte polític disposat a canviar l’estat de les coses.

Dos països separats per la mateixa llengua: Catalunya i el País Valencià… i Espanya

Vicent Flor

Joan Fuster anomenà “temptació septentrionalista” la tendència de certes elits de Barcelona de mirar només cap al nord i no cap al sud. Les elits de València i d’Alacant miren més cap a l’oest que cap al nord. Empat a miopia.

El moment luterà de l’esquerra nacionalista

Tomàs Sindermann i Muñoz

L’esquerra i el catalanisme, per separat, però també conjuntament allà on coincideixin, requereixen un moment luterà. És hora de dir ben clar que part d’allò que s’ha construït sobre els nostres fonaments —la llibertat republicana i la supervivència nacional— és contraproduent i ha de ser tractat com a tal. Que si les derivades ideològiques heretades ens fan inoperants per perseguir els nostres objectius, han de ser revisades i esmenades.