Introducció
Cada vegada que apareix un nou fenomen polític, passa el mateix. Abans fins i tot que disposem de dades, ja tenim explicacions. Algunes són intuïtives, d’altres tranquil·litzadores, i gairebé totes comparteixen una característica: redueixen una realitat complexa a una única causa. Si un partit creix, deu ser per la immigració; o per la crisi econòmica; o pel desencís amb els partits tradicionals; o perquè un determinat territori concentra unes característiques socials molt concretes. Les bones històries sempre són senzilles.
L’ascens d’Aliança Catalana no ha estat cap excepció. En molt poc temps s’han construït tota mena de relats per explicar-ne el creixement: que és un fenomen exclusivament ripollès, que és la conseqüència directa de la immigració, que és el resultat de la decadència de Junts, que representa simplement un Vox independentista o que només arrela a la Catalunya rural. Algunes d’aquestes hipòtesis poden contenir una part de veritat. El problema és que molt poques s’han contrastat amb dades representatives.
Tot i que durant els darrers mesos hem disposat de poques oportunitats per fer-ho, el Centre d’Estudis d’Opinió just acaba de publicar el darrer baròmetre de juliol de 2026 —des del novembre de 2025 que no en publicava cap—. I també el Centre d’Investigacions Sociològiques ha inclòs Catalunya amb prou mostra als seus baròmetres de maig i juny de 2026. Això ens permet contrastar els resultats del CEO amb dues enquestes independents i comprovar si els patrons es mantenen estables en el temps o si, per contra, només responen a una fotografia puntual.
L’objectiu d’aquest article és identificar què diferencia realment els votants d’Aliança Catalana de la resta de l’electorat català i, sobretot, què els diferencia dels electorats que li són més pròxims, tant dins del bloc independentista com dins de la dreta.
Existeix un perfil del votant d’Aliança Catalana força estable
La resposta és menys simple del que acostuma a suggerir el debat públic. Les dades indiquen que la immigració té un paper central en l’explicació del vot d’Aliança Catalana, però també mostren que aquest factor, per si sol, és insuficient. Aliança Catalana comparteix amb Vox moltes actituds envers la immigració, però continua diferenciant-se clarament en l’eix nacional. Alhora, tampoc pot explicar-se únicament com una escissió de l’independentisme tradicional. Entre aquests dos relats hi ha una realitat força més complexa i probablement més interessant.
Un perfil que es repeteix
La primera conclusió és que existeix un perfil del votant d’Aliança Catalana força estable, i el més interessant és que apareix de manera molt similar tant als baròmetres del CEO com als dos baròmetres del CIS. Quan una mateixa fotografia es repeteix en tres enquestes independents, és poc probable que sigui fruit de l’atzar.
En termes sociodemogràfics, el votant d’Aliança Catalana és, de mitjana, més jove que la resta de l’electorat català. Al darrer CEO, els votants d’Aliança Catalana tenen una edat mitjana de 47 anys, davant dels 55 de Junts i els 57 del PSC. Només els electorats de Vox i la CUP són més joves. També és més masculí. Aquest darrer factor apareix de manera recurrent en els resultats, tot i que perd força quan s’hi incorporen variables ideològiques i actitudinals, cosa que suggereix que part de la diferència entre homes i dones s’explica, en realitat, per altres dimensions polítiques. En l’escala ideològica de 0 a 10 –0 representa el màxim a l’esquerra i 10 el màxim a la dreta–, els votants d’Aliança Catalana se situen de mitjana en el 5,8, per damunt de Junts (4,6) i molt lluny d’ERC (3,2), tot i que encara per sota de Vox (6,5).
També apareix un component territorial. Tant els baròmetres del CEO com els del CIS mostren que Aliança Catalana obté resultats relativament millors als municipis petits. Ara bé, aquest efecte és molt més modest del que sovint es dona a entendre. Entre els electors que dubten entre AC i Vox, Aliança Catalana concentra el 77% del suport als municipis de 2.000 a 10.000 habitants. En canvi, a les ciutats de 150.000 a un milió d’habitants, Vox s’imposa amb prop del 64%.
El territori explica menys la intenció de vot que les actituds dels seus habitants
Quan hem estimat models que incorporen simultàniament la ideologia, la identitat nacional i les actituds envers la immigració, la mida del municipi continua tenint un cert efecte, però força més modest que quan s’analitza de manera aïllada. Per exemple, en un model només amb variables demogràfiques, viure en un municipi petit multiplicava aproximadament per tres la probabilitat de declarar un vot a Aliança Catalana. Quan s’hi incorporen les principals variables polítiques, aquest efecte es redueix fins a aproximadament dues vegades. En altres paraules, les dades no apunten cap a una “Catalunya rural” que vota Aliança Catalana, sinó cap a un determinat perfil polític que és lleugerament més freqüent als municipis petits.
Aquest és un primer advertiment metodològic important. Sovint tendim a confondre correlació amb causalitat. Si un partit obté bons resultats en determinats territoris, és temptador atribuir el seu èxit a les característiques d’aquells llocs. Però les dades suggereixen que, almenys en aquest cas, el territori explica menys la intenció de vot que les actituds dels seus habitants.
El perfil del seu electorat no s’explica principalment per la situació socioeconòmica, sinó per un conjunt d’actituds polítiques molt més específiques
Hi ha, en canvi, algunes absències igualment reveladores. Variables que sovint apareixen en el debat públic, com ara la renda, la classe social percebuda, la religiositat o fins i tot la preocupació per l’habitatge, pràcticament no discriminen el vot d’Aliança Catalana quan s’analitzen conjuntament amb la resta de factors. Dit d’una altra manera, el perfil del seu electorat no s’explica principalment per la situació socioeconòmica, sinó per un conjunt d’actituds polítiques molt més específiques.
Les explicacions que les dades no confirmen
La classe social subjectiva no discrimina de manera clara els votants d’Aliança Catalana respecte dels altres partits
Una conseqüència interessant d’analitzar simultàniament desenes de variables és que permet descartar algunes explicacions molt presents en el debat públic. Per exemple, l’anàlisi dels baròmetres del CEO i del CIS no mostra que la renda sigui un factor determinant del vot a Aliança Catalana. Tampoc no apareixen diferències consistents associades a la percepció de la situació econòmica, ni a la preocupació per l’atur, ni al cost de l’habitatge. En els models del CIS, aquestes variables perden sistemàticament significació quan s’introdueixen la ideologia i les actituds sobre immigració.
El mateix passa amb altres dimensions que sovint s’han apuntat com a possibles explicacions. La classe social subjectiva no discrimina de manera clara els votants d’Aliança Catalana respecte dels altres partits, i tampoc la religiositat emergeix com un factor diferencial una vegada es controlen la resta de variables.
Això no significa que l’economia, la classe social o la religió siguin irrellevants en termes absoluts. Significa una cosa diferent: no són aquestes variables les que permeten entendre per què unes persones acaben votant Aliança Catalana i unes altres no.
En canvi, hi ha un conjunt molt més reduït de factors que apareixen una vegada i una altra, independentment de l’enquesta utilitzada: la posició ideològica, la identitat nacional, el malestar amb el funcionament de les institucions i, sobretot, la percepció que la immigració està mal gestionada.
La immigració importa, però no pel motiu que sovint es diu
Si hi ha una idea que les dades confirmen sense gaire discussió és que la immigració ocupa un lloc central en l’univers polític dels votants d’Aliança Catalana. Tant els models estimats amb el CEO com els dos baròmetres consecutius del CIS mostren que la probabilitat de votar AC augmenta clarament entre les persones que assenyalen la immigració com un dels principals problemes del país. En l’escala d’actitud envers la immigració, de l’1 al 5, els votants d’Aliança Catalana obtenen una mitjana de 4,13. Només Vox, amb 4,28, presenta una posició lleugerament més crítica.
La variable que emergeix amb més força és una altra: la percepció que els governs estan gestionant malament la immigració
Ara bé, aquesta és només una part de la història. El CEO permet anar un pas més enllà perquè, a diferència del CIS, no només pregunta si la immigració preocupa, sinó també per què preocupa. I és aquí on apareix una de les conclusions més interessants de tota l’anàlisi.
Quan desagreguem les diferents actituds envers la immigració, descobrim que no totes tenen el mateix pes. De fet, la simple afirmació que “hi ha massa immigració” pràcticament desapareix dels models quan s’introdueixen altres variables. Tampoc no és especialment determinant pensar que la immigració empitjora Catalunya o negar que aporti aspectes positius. Aquestes opinions existeixen, evidentment, però expliquen molt menys del que acostuma a suggerir el debat públic.
La percepció que les institucions han deixat de controlar processos que afecten directament la vida quotidiana
La variable que emergeix amb més força és una altra: la percepció que els governs estan gestionant malament la immigració. Aquesta és, amb diferència, la pregunta que millor discrimina els votants d’Aliança Catalana de la resta de l’electorat, i també dels votants de Junts. Al CEO de 2026, la immigració és el principal problema per al 26% dels votants d’Aliança Catalana. Entre els de Junts només ho és per al 7%, i entre els d’ERC per al 6%. A Vox el percentatge arriba al 34%.
La pregunta no és només si la immigració preocupa, sinó que simbolitza aquesta preocupació
La diferència és important perquè desplaça el focus del debat. No estem davant d’una preocupació exclusivament demogràfica o cultural, sinó davant d’una qüestió de confiança política. Per a una part significativa de l’electorat d’Aliança Catalana, la immigració sembla funcionar com el símptoma més visible d’un problema més ampli: la percepció que les institucions han deixat de controlar processos que afecten directament la vida quotidiana. La inseguretat, per exemple, també ocupa un lloc rellevant: és el principal problema per al 18% dels votants d’Aliança Catalana, davant del 12% dels de Junts i el 8% dels d’ERC. Tanmateix, pesa menys que la immigració quan s’analitzen conjuntament la resta de factors. Aquesta interpretació encaixa, a més, amb un altre resultat que apareix de manera molt consistent tant al CEO com al CIS. Els votants d’Aliança Catalana mostren una satisfacció significativament més baixa amb el funcionament de la democràcia.
Dit d’una altra manera, les dades suggereixen que el debat públic s’ha formulat sovint de manera massa simplista. La pregunta no és només si la immigració preocupa, sinó què simbolitza aquesta preocupació. I tot apunta que, per a molts votants d’Aliança Catalana, simbolitza sobretot una crisi de confiança en la capacitat de les institucions per governar.
Comparar és entendre
Una de les limitacions més habituals quan s’analitza qualsevol partit és comparar-lo amb el conjunt de l’electorat. És una fotografia útil, però incompleta. Sabem que els votants del PSC i els d’Aliança Catalana són diferents, però això no ens explica per què alguns electors escullen AC en lloc d’altres opcions que, a priori, els són més pròximes. Per això resulta més interessant comparar Aliança Catalana amb els partits amb els quals competeix directament. I les dades dibuixen un mapa força coherent.
AC no està creixent perquè ofereixi un independentisme qualitativament diferent del de Junts
La comparació amb Junts és probablement la més reveladora. Intuïtivament, es podria pensar que els votants d’AC són simplement independentistes “més radicals”. Però les dades no avalen aquesta idea. Quan es controlen simultàniament la identitat nacional, la llengua, la ideologia i altres característiques socials, les diferències estrictament identitàries pràcticament desapareixen. Allò que continua distingint els votants d’Aliança Catalana és una combinació de tres factors: una posició ideològica més conservadora, una valoració molt més crítica de la gestió de la immigració i un grau més elevat d’insatisfacció amb el funcionament de la democràcia.
Això és important perquè suggereix que AC no està creixent perquè ofereixi un independentisme qualitativament diferent del de Junts. El que sembla oferir és una resposta diferent davant dels mateixos problemes.
La comparació amb ERC dibuixa un panorama encara més nítid. Les diferències que amb Junts apareixen sobretot en l’àmbit de les prioritats polítiques, amb ERC s’estenen també a la ideologia, amb diferències molt més marcades. Els votants d’Aliança Catalana se situen clarament més a la dreta i expressen una preocupació molt més intensa per la immigració i, especialment, per la manera com és gestionada. Si Junts i AC comparteixen bona part de l’espai nacional, ERC i AC ja representen projectes polítics substancialment diferents tant en l’eix nacional com en l’ideològic.
La comparació amb el Partit Popular també és interessant. Tot i compartir una sensibilitat més conservadora, els votants d’Aliança Catalana són, de manera sistemàtica, més joves i molt més preocupats per la immigració. Això suggereix que AC no està absorbint simplement un electorat conservador clàssic, sinó que mobilitza un segment amb prioritats polítiques específiques.
Finalment, la comparació amb Vox és probablement la menys sorprenent de totes. Les dades mostren que, un cop es controlen la resta de factors, les actituds envers la immigració pràcticament deixen de diferenciar els electorats dels dos partits. Tant els votants d’Aliança Catalana com els de Vox comparteixen una preocupació molt similar sobre aquesta qüestió. La diferència fonamental apareix en un altre lloc: la identitat nacional. Mentre que Vox continua articulant el seu discurs des del nacionalisme espanyol, els votants d’Aliança Catalana combinen aquesta mateixa preocupació per la immigració amb una identitat nacional clarament catalana. La distància nacional és molt clara: els votants d’Aliança Catalana puntuen el seu catalanisme amb un 7,7 sobre 10, davant del 5,6 dels de Vox. La diferència encara és més gran en l’altra direcció: els votants de Vox puntuen el seu espanyolisme amb un 7,5 sobre 10, mentre que els d’Aliança Catalana ho fan amb un 3,6.
Aquesta doble comparació permet entendre millor la posició d’Aliança Catalana dins del sistema de partits català. No és simplement una escissió de Junts, perquè el seu perfil ideològic és diferent. Tampoc és una còpia de Vox, perquè la dimensió nacional continua essent central. En realitat, sembla ocupar un espai propi, situat en la intersecció entre l’independentisme i una nova dreta preocupada per la immigració, l’ordre i la capacitat de les institucions per exercir autoritat.
Més enllà dels relats fàcils
Els fenòmens polítics nous acostumen a generar explicacions ràpides. És comprensible. Els relats simples són fàcils d’entendre, de comunicar i de defensar. Però també acostumen a ser incomplets.
L’ascens d’Aliança Catalana n’és un bon exemple. Durant els darrers anys s’ha atribuït el seu creixement a la immigració, a la Catalunya rural, a la decadència de Junts, al desencís amb el Procés o, simplement, a la importació dels discursos de la dreta radical europea. Les dades suggereixen que totes aquestes interpretacions contenen una part de veritat, però que cap d’elles és suficient per si sola.
L’anàlisi conjunta del CEO i del CIS dibuixa un patró extraordinàriament estable. El votant d’Aliança Catalana és, efectivament, més jove, més conservador i mostra una preocupació especial per la immigració. Però aquesta preocupació no sembla respondre tant a la simple presència d’immigració com a la percepció que les institucions han deixat de gestionar-la adequadament. La immigració apareix així com el símbol més visible d’un malestar polític més ampli, vinculat a la confiança en la capacitat dels governs per mantenir el control sobre els grans reptes col·lectius.
Potser la conclusió més reveladora és una altra. Quan es compara Aliança Catalana amb Vox, la immigració pràcticament deixa de ser un element diferencial. En canvi, el que continua separant clarament tots dos electorats és la identitat nacional. Això obliga a abandonar dues simplificacions habituals: Aliança Catalana no és només una escissió de Junts, però tampoc és simplement un Vox català. Les dades suggereixen que ocupa un espai propi, resultat de la combinació d’un nacionalisme català, una orientació ideològica més conservadora i una crítica especialment intensa a la gestió de la immigració.
Tot això no significa que disposem d’una explicació definitiva. Les actituds polítiques són sempre més complexes que qualsevol model estadístic i continuaran evolucionant a mesura que canviï el context polític i social. Però sí que permet abandonar algunes simplificacions que han dominat el debat públic. Si volem entendre per què una part creixent de l’electorat aposta per Aliança Catalana, probablement cal deixar de buscar una única causa i començar a assumir que les identitats polítiques, com gairebé totes les decisions humanes, són el resultat de la combinació de múltiples factors. Les dades no eliminen la complexitat; simplement ens permeten veure-la amb més claredat.