Urko Aierbe Sarasola

Secretari d'euskera del sindicat LAB

(Donostia, 1974) Estudis d’Història. Ha militat a diverses organitzacions socials a favor de la normalització de l’euskera i de l’Esquerra Abertzale, en algunes organitzasionc como responsable nacional de euskera. Actualment és militant d’Euskal Herrian Euskaraz
Parla català!
Urko Aierbe Sarasola
La presència al món laboral de les llengues minoritzades és clau per avançar cap a una veritable normalització. Històricament, l’àmbit socioeconòmic ha estat un dels primers espais de substitució lingüística, arraconant la llengua pròpia a l’àmbit domèstic o cultural. Però també pot ser, si hi ha voluntat política i organització, un dels camps més transformadors. En aquest context, el sindicat LAB es reivindica com un actor central en la lluita per fer de l’euskera una llengua viva en l'àmbit laboral i sindical.
fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu
Necessitem el teu suport per seguir creixent
Tomàs Sindermann i Muñoz, Clara Farràs Joan, Oriol Méndez
Representants de l'emergent esquerra nacionalista situen al centre de la seva proposta política la repolitització de la catalanitat i el conflicte nacional i lingüístic amb aquest article. Consideren urgent encarar àmbits que l'esquerra catalana havia negligit les darreres dècades, preeminentment la concepció d'una política nacional de catalanització de la població, així com adreçar la qüestió migratòria en clau autocentrada.
Noelia Karanezi Martín
L’autoodi col·lectiu és una eina de dominació que porta als grups a assumir la mirada dels qui els neguen l'existència. A Catalunya, aquest fenomen es manifesta en la relació amb la llengua, la cultura i la política, afeblint la confiança en la nació. Reconèixer i combatre l'autoodi és una condició indispensable per a la recuperació de l’autoestima i la plenitud nacional.
Núria Alcaraz Coca
És possible un feminisme desvinculat de la qüestió nacional? Quines contradiccions apareixen quan s’adopta acríticament el marc de pensament de l’Estat dominant? Amb motiu de les Jornades Feministes, l’article ressegueix el fil del feminisme nacionalista i els reptes que afronta davant de sectors que obvien i tergiversen les relacions de poder que travessen la realitat nacional del país. Un feminisme realment alliberador ha de ser capaç d’identificar i combatre totes les opressions estructurals que travessen la vida de les dones i arrelar-se al marc polític on es situa.