Bernat Salbanyà

Físic

(Arenys de Mar, 1989). Llicenciat en Física (UB), màster en Estocàstica (VU Amsterdam) i doctor en Management (ESADE). Ha estat investigador visitant a la Universitat Harvard. Actualment és professor lector a la Toulouse Business School, on dirigeix el màster en Transformació Digital i Intel·ligència Artificial. Milita en diverses organitzacions, com la Plataforma per la Llengua o el Sindicat de Llogateres.

Lluita de classes i conflicte nacional

El vot a Aliança Catalana, més enllà dels relats

Bernat Salbanyà

L’anàlisi de les darreres dades del CEO i el CIS ens permeten determinar quines són les característiques que diferencien el votant d’Aliança Catalana. La preocupació per la gestió de la immigració apuntaria a un malestar més profund: la sensació que els governs han perdut la capacitat de controlar processos que afecten directament la vida quotidiana.

fes-te mecenes i accedeix a contingut exclusiu

Necessitem el teu suport per seguir creixent

Volem ser mediocres o volem guanyar?

Oriol Méndez

Cedir la llengua a la primera fricció, aplaudir la selecció espanyola o refugiar-se en el confort autonòmic no són detalls menors, són símptomes d’un caràcter feble. L’alliberament no arribarà mentre continuem tenint por al conflicte.

Lluita de classes i conflicte nacional

Cooptació i conflicte a la Catalunya contemporània

Tomàs Sindermann i Muñoz

Durant dècades el règim d’acumulació català ha gestat les crisis que vivim avui. Tanmateix, fins fa poc, el model productiu català havia generat amplis suports entre la població. El seu esgotament i la creixent politització de les crisis obren una finestra d’oportunitat que l’esquerra nacionalista ha de saber aprofitar.

Lluita de classes i conflicte nacional

La Catalunya del s. XXI i els límits de l’estratègia de la Unitat Popular

Arnau Barquer Cerdà

L'independentisme afronta una etapa de profunda reconfiguració, marcada pels límits estratègics del Procés, la davallada dels partits sobiranistes i la preocupació per la minorització nacional en un context de transformació demogràfica. Davant aquest escenari, l'independentisme d'esquerres es veu interpel·lat a redefinir la seva proposta política i a construir una estratègia de majories que permeti tornar a plantejar un nou embat per l'autodeterminació